Hi ha un colós encallat al districte barceloní de Sant Martí. Una mola de 4.000 metres quadrats, amb estructura de fusta vista, entre els carrers Concili de Trento i Treball, al costat de la comissaria de la Policia Nacional. Es tracta de la nova biblioteca del districte, que porta el nom de Gabriel García Márquez i tindrà una dedicació especial a la literatura llatinoamericana, que Barcelona va impulsar al món durant els anys seixanta i setanta. Si la vaga de transport ho permet (haurien d’haver arribat uns materials, unes làmines amb què rematar la façana, que encara s’esperen), obrirà portes al maig, més aviat a finals. El tinent d’alcalde Jordi Martí la va qualificar ahir de “catedral civil” del barri.

Ahir piles de capses de llibres ja havien entrat al lloc, on moltes taules i cadires encara estaven enfundades. Sense gent, els 3.318 metres quadrats útils del recinte, distribuïts al llarg de quatre plantes, encara semblen molts més metres. Es tracta de la tercera biblioteca municipal en mida, després de la Jaume Fuster de la plaça Lesseps i Can Fabra a Sant Andreu.

L’edifici impacta. Els fons bibliogràfics començaran sent un total de 40.000 documents, però les prestatgeries –algunes estan disposades a les mateixes bigues– poden acollir-ne 10.000 més. Provenen bàsicament de l’antiga biblioteca de Sant Martí, i també de noves compres que ha pagat la Diputació de Barcelona, com també d’una part del fons de la Xavier Benguerel, que es trasllada aquí.

Els arquitectes responsables, Elena Orte i Guillermo Sevillano, de l’estudi SUMA, han creat un espai lluminós, d’aires nòrdics i amb pati. El soterrani i la planta baixa són la part més lúdica i sorollosa del recinte: acullen una sala d’actes amb cent places (ampliables), un arxiu històric de Sant Martí i un apartat de jocs de rol. A la planta baixa es disposaran els taulells d’acollida, els terminals d’autopréstec, els diaris i revistes, i algun espai per treballar. La primera planta és la infantil. I, a partir de la segona –on se situaran els ordinadors amb connexió a internet i unes oficines–, ja apareixen els llibres per a adults. Més amunt, hi ha un innovador “espai sensorial” pensat per a gent amb alguna discapacitat. La quarta planta –i la segona, que és una entreplanta més reduïda, en realitat– presenten zones de recolliment i estudi. Al jardí que ho envolta tot s’hi celebraran activitats a l’aire lliure. La totalitat del projecte ha costat 11.745.000 euros.

Neus Castellano, directora de la biblioteca, ens mostra l’estudi d’enregistrament de ràdio des del qual s’emetrà una programació vinculada a la xarxa de 40 biblioteques de la ciutat. I a la zona superior, l’ampli apartat que estarà dedicat a la literatura i l’assaig llatinoamericans, “que serà la nostra especialització, amb el nom que portem no en podia ser cap altra, i que comptarà amb obres del boom llatinoamericà –des dels anys seixanta fins a l’actualitat–, amb autors contemporanis que estan tenint molta acceptació”. La biblioteca ha signat un conveni amb Casa Amèrica Catalunya per acollir algunes de les seves activitats i, sobretot, un nou festival de literatura llatinoamericana, Km Amèrica, que se celebrarà ja aquest any, del 16 al 19 de juny.

Castellano també assenyala on hi haurà l’ Espai Francisco Ibáñez –el creador de Mortadel·lo–, que és “un veí il·lustre del barri i fins i tot es va inspirar per al seu 13, Rue del Percebe en els alts blocs d’habitatges que veia per aquí als anys cinquanta i seixanta, a la Verneda i Sant Martí. Oferirem tota la seva obra i algunes explicacions”.