Air va començar el festival Barcelona Poesia, que s’allargarà fins el dia 16 i que conté quaranta-sis activitats variades, provinents dels Països Catalans i internacionals, i que involucrarà més de 180 artistes. Impulsat per l’ICUB, Institut de Cultura de Barcelona, els comissaris d’aquest programa tan complet han estat Josep Pedrals i Maria Callís. Per entendre el conjunt del festival, en què han posat els accents els comissaris i quines són algunes propostes a destacar, hem parlat amb Josep Pedrals. Per a ell és l’últim any, i ja en són quatre –els dos primers, comissariats amb Mireia Calafell–, i l’any vinent la definició del programa recaurà en Maria Callís i algun altre poeta que encara no s’ha dit.

El festival enguany comença avui molt amunt. Josep Pedrals explica: “En aquesta edició de Barcelona Poesia hi ha molta poètica vitalista. Per això vam demanar a Josep Piera que fes el pregó [acaba de ser nomenat Premi d’Honor de les Lletres Catalanes], un poeta que parla de la mediterraneïtat d’una manera sensual, la sensualitat de ser vius, de ser organisme.” També representa aquest vitalisme el Guirigall a la valenciana, de Poetry Spam, que ve tot seguit de Piera, amb algunes de les veus joves més prometedores de la poesia actual del País Valencià (Joan Deusa, Juma B. Barratxina, Ismael Sempere, Raquel Garabal i Alejandra Miñano), que faran una cercavila del palau de la Virreina fins a l’avinguda del Paral·lel, bo i travessant el Raval, per arribar davant del local Paral·lel 62, on actuarà Roger Mas amb El viatge de Roger Mas, “que obre el festival i que és una cosa…! Estrena una cançó que és mitja hora de cançó, que és gairebé una cosa física, també”

.

Pedrals continua: “I juntament amb aquest inici, hi lligaria la vitalitat de l’espectacle Com l’estel que no hi és (dijous 11), de la Berta Giraut, i els Cels canviants, de la Núria Perpinyà (dimecres 10). És la primera vegada que la Núria Perpinyà ha fet poemes, en sortirà un llibre a l’editorial Lleonard Muntaner molt aviat. És una estrena que fem sobre una història d’amor amb els núvols. Això és molt bonic i és molt físic. I aquesta poètica de la sensualitat, de la vida com a cosa que fem i que hi som, es pot anar resseguint per tot el festival. Gairebé cada dia hi ha una miqueta d’això. És la idea de retornar la paraula sense intermediaris, el fet físic de parlar.”

Precisament, enguany també s’ha volgut posar l’accent en el retorn a la poesia dita, que és la idea d’un cert retorn als orígens del festival, però no solament. Perquè aquesta oralitat també va lligada a una idea d’espiritualitat, de cura, de consol, que la poesia ens aporta. Explica Pedrals: “Arran d’alguns comentaris que ens havia fet la gent, sobre que hi havia molts recitals de música i que tenien ganes de tornar a sentir la poesia dita en veu alta, vam pensar que sí, que estava molt bé tornar als poetes i la seva veu, tornar al poder de la paraula per fer-nos evocar, per fer-nos trobar llocs i espais i punts de la concepció del món, que és tan sols gràcies a la paraula que els podem tenir. I agafar aquesta capacitat de la paraula de portar-nos més enllà, de no ser només una cosa que llegim, sinó que la paraula poètica té aquest punt que se t’endú, que és més enllà, que pot ser la transcendència, potser l’essència del que és humà. Hem volgut anar cap aquí, però que això no vol dir que hàgim despullat la paraula del tot. Al revés. Però anem a un altre lloc.”

Entre les propostes que representen aquest anar cap a la poesia dita que et porta més enllà, Pedrals destaca La poesia de tres pregàries (dimecres 10), un recital que cerca l’aproximació a tres pregàries de tres religions diferents (hebreu, àrab i arameu), “per veure la pregària com a poema, per anar a l’essència, per mirar d’entendre com és que és gràcies a la paraula que podem tenir un contacte amb la transcendència o figurar-nos-la. Això ho hem fet amb la Fundació Maragall”. També destaca el recital de Carles Camps Mundó i Montserrat Rodés (Quan tot és altre, divendres 12), “que són poetes que cal escoltar molt bé per entendre fins a quina profunditat arriben”. O, per exemple, Alfonso Alegre i Edgardo Dobry (El parasimpático camino del alba, dijous 11), que són poetes que requereixen molta atenció.

En aquesta mateixa línia i amb una mirada més sanadora, terapèutica, de consol, dissabte 13 el festival ofereix el recital Veus en dol. Un cant comunitari a l’amor, el dol i la pèrdua, amb Sònia Moll, Marta Perna i Emma Navó, que es fa al cementiri del Poblenou, “que és el resultat d’uns tallers que hem fet les últimes setmanes, amb gent que ha patit pèrdues i que en aquesta situació la paraula serveix de consol i d’esperança també”. I diumenge 14, l’experiència Sense trus ni embàs (inimagibable), amb el col·lectiu diagnosticat de salut mental del projecte Alba Jussà, que ve de Tremp.

Més actes a destacar: dimecres 10 al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona es lliurarà el premi de poesia Jocs Florals de Barcelona a Joan Tomàs Martínez, pel llibre Fosca negra. I el dilluns dia 15 es proposa una nit asturiana. “Comencem amb un recital amb la María García Díaz, en Xaime Martínez i la Sofía Castañón, i després el Nacho Vegas fa un concert amb el Hans Laguna (guitarra), Cantares dende’l pie, que ha fet expressament per a nosaltres, tot en asturià. Ens semblava necessari davant de tot el merder que hi ha entorn de si oficialitzen o no oficialitzen l’asturià i és una manera de dir que des de Catalunya tenen el suport del món de la poesia. Però és que, a més, la poesia en asturià es troba en un moment brillant. Portem uns poetes que són boníssims i ens va costar triar, perquè n’hi ha molts de bons. És una reivindicació que és en una florida cultural deliciosa. Qualsevol tradició europea se sentiria cofoia de tenir aquests poetes que surten ara.”

Barcelona Poesia ha produït set espectacles propis, entre els quals destaca El nom en el somni, de Sabina Witt, “que és un concert de poesia ballable”, comenta divertit Josep Pedrals, que també ens diu que porta alguns músics del grup de la cantant Nathy Peluso. També parla de la proposta de Rafeef Ziadah i Remei de ca la Fresca (divendres 12), “ella és una poeta d’origen libanès que viu a Anglaterra i posar-la amb el grup d’Arbúcies és la bomba”.

Entre els poetes de fora que actuen al Barcelona Poesia, Pedrals cita Jan Wagner (dimecres 10), “un dels millors poetes que hi ha a Alemanya avui dia”; Danez Smith (dissabte 13), “un dels poetes més influents arreu del món”; Sanja Baković (divendres 12), “poeta activista croata, que té unes idees superinteressants sobre com portar la poesia a l’espai públic”; José Eugenio Sánchez, “poeta que a Mèxic les noves generacions li tenen adoració”. En resum: “És a dir, mirem de portar poetes de tot arreu i que siguin referents.”

Li proposem a Josep Pedrals que acabi de resseguir el festival amb algunes noves veus que podrà descobrir el públic de Barcelona Poesia d’enguany. Explica: “Hi ha un dia que proposem Noves fornades, i portem tres poetes joves que no arriben als trenta, que tenen molt d’èxit, que són la Clara Fiol, una de les components del grup Marala, l’Aina Garcia Carbó, que és una poeta valenciana que fins ara feia poesia infantil i ara també en fa per a grans, i l’Eduard Olesti, que és el guanyador de fa dos anys del premi Amadeu Oller. I aquests tres poetes els hem ajuntat amb un joveníssim Andreu Alós, que té disset o divuit anys, i que vaig descobrir fent una sessió en un institut. Se’m va acudir incloure’l perquè uns amics em deien que jo ara celebro vint-i-cinc anys dalt dels escenaris, perquè hi va haver algú que quan jo tenia divuit anys em va donar l’oportunitat. I li hem donat l’oportunitat. Aquest jove té moltes coses a dir.”