L’incansable Julià Guillamon i el realitzador de documentals Morrosko Vila-San-Juan, amb la participació d’Òscar Muñoz i la producció de Jordi Comellas i Toni Marín, presenten per festivals i cinefòrums del país Sang i salsa de tomàquet. Els fantasmes de Joan Perucho. Es tracta d’un treball de poc menys d’una hora que recrea els viatges de l’escriptor Joan Perucho pel país amb el seu Dauphine Renault, el primer cotxe que va tenir.
En la primera frase del documental, Guillamon recorda que la Guerra Civil va marcar el jove Perucho, que va ser un dels escriptors sorgits en la primera postguerra: “Va ser poeta, novel·lista, assagista, crític gastronòmic i jutge de pau. Per què? Perquè tenir una feina segura li permetria dedicar-se al que ell volia.” El consell procedia d’Eugeni d’Ors, que en el seu retir a Vilanova recomanava als joves poetes que es busquessin una sortida per no tenir les interferències que va patir ell. A partir d’aquí, i amb bon ritme, el documental penetra en el seu món fascinant.
Mitjançant infinitat de textos peruchians, el film recorre el territori, des de la Granadella i Banyoles –amb el Museu Darder– fins al front del Segre i Gandesa, escenaris de la batalla de l’Ebre. Ens introdueix en el seu món personal i en la relació amb la cultura i l’art contemporanis a Barcelona i a Albinyana, poble on va recuperar una casa gòtica que va omplir d’obres d’art. A Banyoles aconseguiria renéixer de la guerra –va ser soldat a tots dos bàndols– i concep la seva obra més reconeguda, Les històries naturals, que està traduïda a infinitat de llengües, fins i tot al xinès. A través d’entrevistes amb historiadors, amics i aficionats, els realitzadors construeixen un fresc en què es recupera com es van conèixer Perucho i Joan Miró, com relata el col·leccionista Jordi Gimferrer sobre l’exposició a la Sala Gaspart l’any 1968. Amb l’actor Óscar Muñoz fent de Perucho, la pel·lícula ens fa penetrar fins i tot al pis de l’escriptor de l’avinguda República Argentina i a la seva biblioteca i pinacoteca. Perucho amania la visita fent recreacions de les parpelles dels vampirs i farcint d’anècdotes el seu món misteriós i ple de fantasia.
Els vampirs, els carlins del general Cabrera i les localitzacions, sobretot la Granadella, Albinyana, i Gandesa, també conformen l’imaginari d’aquest plànol creatiu de l’autor de Les històries naturals. A Gandesa recupera els escenaris de les guerres, les pors gairebé psicoanalítiques i els centenars de morts que van quedar pels camps i els camins, dels quals Perucho també va escriure els poemes d’El país de les meravelles, recitats al documental per Laura Pau i Josep Pedrals. El grau d’especialització de Julià Guillamon sobre Perucho arriba fins a la lectura profunda, els motius i les pors, és a dir, la paraula i l’inconscient. Com recupera l’actor cap al final del treball, “la meva és una història de reconciliació”: “Els humans no tenen maldat, tots són nobles d’esperit, fidels als seus ideals, lliurats cadascú a la seva causa.” No se’l perdin.
