Godall Edicions reedita el Quadern del cos i l’aigua, un llibre escrit per Mari Chordà (Amposta, 1942) i il·lustrat per Montsé Clavé (Villamartín, 1946) que va ser publicat per primer cop l’any 1978 a LaSal Edicions de les Dones. Amb un format particular —les pàgines són grans i gairebé quadrades, el text està escrit a mà i tant la lletra com el dibuix estan impresos en color lila—, aquesta obra va ser la primera que, després de la dictadura franquista, va parlar sense embuts de l’amor de les dones i entre les dones. Godall Edicions la recupera, segons la mateixa editora del segell, Matilde Martínez, «pel seu valor alhora històric, testimonial i artístic». L’objectiu de la reedició, diu Martínez, és fer visibles els lligams entre el feminisme d’aquell moment i les reivindicacions actuals, i homenatjar les pioneres que han fet possibles tots els avenços aconseguits durant les últimes dècades.

Pioneres, però en cap cas remotes. A dia d’avui, Chordà i Clavé encara estan actives, i ens ajuden a recordar que certes preocupacions i lluites que sovint donem per superades en realitat no són tan evidents com pot semblar. L’ús d’anticonceptius, la legalització de l’avortament o l’autoconeixement corporal de la dona s’han aconseguit amb molts esforços, i no fa pas gaire anys. Sense anar més lluny, el mateix Quadern, que es pot prendre com un precursor de la lluita feminista i lèsbica actual, no fa ni cinquanta anys que va ser publicat per primera vegada. 

 

A la presentació de la reedició que es va fer divendres passat a Ca la Dona, Chordà i Clavé van demostrar que conserven intacta la seva tremenderia. Amb amabilitat i tendència per la rialla, les autores van explicar com va ser el procés de creació del Quadern i quins significats habiten les pàgines del llibre. Van insistir molt en la participació del públic, perquè volien saber com s’havia llegit i viscut l’obra al llarg dels gairebé cinquanta anys que porta publicada. Gràcies a la seva afabilitat, es va crear entre totes —ponents i espectadores— una conversa molt bonica i distesa. Malauradament, és anòmal trobar aquest tipus de diàleg en actes com aquest, si no és en espais molt concrets; no puc evitar pensar en la publicació que va fer precisament aquest diumenge Emma Zafón a X queixant-se de les «reflexions absurdes, llarguíssimes i irrellevants» que ha hagut d’aguantar constantment quan presentava el seu últim llibre, protagonitzades sempre per un perfil concret: «l’home +50».

Potser l’atmosfera de la presentació és un reflex de l’ambient que es devia viure al bar-biblioteca feminista LaSal, co-fundat per Chordà i situat al barri del Raval; un espai, com explica Meri Torras al pròleg de la reedició del Quadern, «de trobada i articulació feminista fonamental en la història del moviment i de la cultura peninsular». D’aquest bar-biblioteca va néixer l’editorial LaSal, i també, esclar, la brillant col·laboració entre Chordà i Clavé que va donar a llum el Quadern. Per fer-nos una idea de la voluntat de les autores de generar un treball col·lectiu que pogués arribar a totes les dones, podem fixar-nos en el fet que el llibre, en un principi, no va anar signat —i a la reedició, de fet, s’ha conservat la portada original sense firma. «No donàvem la importància que s’ha donat després a l’autoria, no ens afectava en absolut no signar. Treballàvem en col·lectius perquè les obres fossin de tothom. Era una cosa molt d’un moment concret», va explicar Clavé a la presentació. De fet, a la primera doble pàgina cal·ligrafiada del llibre ja queda clar: «[El Quadern] és molt nostre i, per tant, molt de totes i de cadascuna».

Pocs dies abans del Sant Jordi de l’any 78, el Quadern va sortir per primer cop a la venda. Només durant el 23 d’abril se’n van vendre cent cinquanta exemplars, tota una proesa si tenim en compte que, com va assenyalar Chordà, en aquell moment Sant Jordi no era una festa igual de multitudinària que a l’actualitat, i «les dones llegien més aviat poc, si no anaven a la Universitat». Clavé va afegir: «Vam vendre mil tres-cents o mil quatre-cents llibres, tota l’edició. Era moltíssim! I després vam arribar a les deu edicions, per tant en vam arribar a vendre més de deu mil». Reflexionant sobre la manca d’atenció que ha rebut el llibre des dels cercles acadèmics, Chordà va explicar que elles sempre van tenir clar que el Quadern s’estava llegint, perquè es venia molt i moltes dones enviaven cartes d’agraïment a l’editorial. «Clarament érem moltes», va afirmar Clavé, «si no, no s’haguessin aconseguit tots els canvis que hi ha hagut, ni estaríem fent una presentació com aquesta. Els canvis socials són canvis a dins de cada una de nosaltres. Per això va ajudar tant aquest llibre». 

El Quadern va ser fonamental perquè va contribuir que moltes «adolescents de trenta anys», com les anomenen Chordà i Clavé al mateix llibre, es trobessin les unes a les altres i, per damunt de tot, a elles mateixes. Barrejant un seguit d’il·lustracions, poemes i contes preciosos, plens de tendresa però alhora fortament reivindicatius, les autores parlen de la sexualitat lèsbica i del caràcter sensual i plaent del sexe, sovint menystingut en aquella època. A més, presten especial atenció a la relació que hi ha entre l’aigua de la mar —«la mar», va remarcar Chordà, «no en masculí!»— i la manera que tenen les dones de viure l’amor i l’afecte. Segons Clavé, «era un moment molt dolç, perfecte per parlar de la sexualitat des de l’alegria i el plaer. A les nostres presentacions, hi havia dones que ploraven! Moltes no s’havien mirat mai a elles mateixes, havien tingut nens sense saber ni tan sols com era el seu cos. Descobríem que la sexualitat podia ser una altra cosa! Després la Transició va acabar matant tota aquesta història tan tremenda i vital que va haver-hi just després de la mort de Franco».

Són temes que avui en dia encara són de gran interès; de fet, Clavé va apuntar que l’última imatge de Creatura, d’Elena Martín, guanyadora del Gaudí a Millor Pel·lícula d’enguany, és clavada a un dibuix de Chordà: «Jo penso que aquesta noia havia tingut el Quadern a casa». Per això Godall el reedita, perquè és un referent clàssic de la literatura lèsbica i feminista a l’Estat espanyol, encara que molta gent ja no el recordi. «Cal que el Quadern estigui a les llibreries, no només als arxius i a les biblioteques», afirma Martínez, l’editora. Com que és un llibre molt artesanal, la reedició ha portat molta feina: aquesta versió es publica exclusivament en català —l’original era bilingüe català-castellà—, conservant, això sí, la lletra de la primera edició; les correccions de Gemma Lleixà —ampostina, per mantenir al màxim la llengua de Chordà— s’han aplicat sobre la cal·ligrafia de les autores, una tasca molt difícil de la qual s’ha encarregat Elena Fonts. A Madrid el llibre s’editarà amb la traducció al castellà encartada.