El poeta Anto­nio Jiménez Millán (Gra­nada, 1945), va morir la set­mana pas­sada, a l’edat de 70 anys. A casa nos­tra va fer-se cone­gut per ser un gran conei­xe­dor i divul­ga­dor de la poe­sia cata­lana a Anda­lu­sia. Entre altres, va publi­car lli­bres com Los poe­mas de Picasso (1983), Poesía cata­lana con­tem­poránea (1993), on fa un recull d’autors des del moder­nisme de prin­ci­pis del segle XX fins a la seva actu­a­li­tat i Amor y tiempo. La poesía de Joan Mar­ga­rit (2005).

Va llicenciar-se en Filologia romànica a la Universitat de Granada i va exercir com a professor a Màlaga fins a esdevenir catedràtic. La seva carrera literària la va iniciar als dinou anys. Es va influenciar d’autors contemporanis com Antonio Machado, Luis Cernuda, Jaime Gil de Biedma, Carlos Barral, Pier Paolo Pasolini o Cesare Pavese. El seu estil poètic seguia la tradició avantguardista i tenia un àmbit urbà, entre altres van destacar Ventanas sobre el bosque (1987) i Inventario del desorden (2003). També va escriure articles, va fer ressenyes i va editar anàlisis crítiques sobre diverses obres literàries. Al llarg de la seva vida va ser guardonat amb premis com el de la Generació del 27 o el Federico García Lorca de poesia.