WEBSITE ACEC ASSOCIACIÓ COL·LEGIAL D'ESCRIPTORS DE CATALUNYA - ASOCIACIÓN COLEGIAL DE ESCRITORES DE CATALUNYA

Tot i que el coronavirus obligui a un insòlit 23 d’abril, sense llibreries obertes ni llibres ni roses als carrers, res impedeix triar lectures que, malgrat el confinament, estan disponibles ‘online’ via diferents fórmules ideades per editors i llibreters. Ja sigui en format ‘e-book, reservant la compra per recollir-la quan les llibreries tornin a obrir (per evitar posar en perill de contagi els missatgers i altres treballadors de la cadena amb un enviament físic) o sí, rebent el llibre a casa com qui rep la compra del súper. Sota aquestes línies, suggeriments i recomanacions per a aquests dies estranys, perquè no cal esperar a l’anunciat Sant Jordi d’estiu, el 23 de juliol, per llegir o regalar llibres.

Si no se’n té prou amb la sobreinformació del coronavirus no falten possibilitats. Via assaig divulgatiu destaquen la reedició actualitzada de ‘Les grans epidèmies modernes’ (La Campana / Destino), del metge, investigador i escriptor català Salvador Macip, i ‘El jinete pálido’ (Crítica 2018), on Laura Spinney dissecciona com va canviar el món la pandèmia de la grip del 1918. Amb ‘El cuerpo humano’ (RBA), Bill Bryson proposa un sorprenent viatge a aquest increïble engranatge que ens manté amb vida alhora que ens fa conscients de la nostra fragilitat. Des de l’arribada de la pandèmia a Itàlia Paolo Giordano, autor de ‘La solitud dels nombres primers’, va escriure febrilment reflexions sobre la crisi del Covid-19, que ha reunit de forma exprés a ‘En el contagi’ (Edicions 62 / Salamandra) i es pregunta sobre la responsabilitat col·lectiva i individual, la por, la solidaritat, la fragilitat de la societat global o l’autoritarisme. També els clàssics poden donar respostes: ‘Diari de l’any de la pesta’, de Daniel Defoe, en castellà a Impedimenta i Alba Editorial, que l’ha recuperat en ‘e-book’, és un dels més venuts del confinament.

Després de títols destacats de l’últim trimestre del 2019 com 'Mònica Mir' (Angle Editorial, de Miquel de Palol, ‘Míster Folch’ (Empúries), d’Adrià Pujol, ‘La teva ombra’ (I Premi Proa), de Jordi Nopca, o ‘Gina’ (L’Altra / Alfaguara), de Maria Climent, la narrativa en català no ha pogut distribuir, a causa del confinament, totes les seves apostes. Algunes, més matineres, ja s’havien obert camí: ‘Boulder’ (Club Editor / Penguin Random House), l’esperada segona entrega del tríptic que Eva Baltasar va iniciar amb ‘Permagel’ i la protagonista del qual, un esperit lliure i amant de la solitud, planteja dilemes sobre la maternitat, la incomunicació, el sexe lèsbic i el desamor. La tornada de l’escriptor i pintor de Sueca Manuel Baixauli, ‘Ignot’ (Periscopi), on l’autor de ‘L’home manuscrit’ arma una ficció de creadors fracassats i genis solitaris per descobrir i indaga en egos i vanitats. En el terreny de la miscel·lània, amb un punt de nostàlgia, penetra Vicenç Pagès amb el seu ‘Memòria vintage. De l’home a la Lluna a Pulp Fiction’, 400 entrades enciclopèdiques, i molt personals, amb l’aroma dels 70, 80 i 90, anys que van marcar la seva generació, la del ‘baby boom’. I, en un híbrid entre la novel·la i la crònica documental, Núria Cadenes reivindica a ‘Guillem’ (Amsterdam) el cas de Guillem Agulló, jove antifeixista i independentista assassinat per neonazis el 1993.

Hi ha diverses veus femenines que bussegen en el passat. Almudena Grandes rescata la història real d’Aurora Rodríguez, tancada en un manicomi del franquisme per assassinar la seva superdotada filla, a ‘La madre de Frankenstein’ (Tusquets), cinquena entrega de la seva sèrie galdosiana ‘Episodios de una guerra interminable’. A través de ‘La forastera’ (Alfaguara), un ‘western’ contemporani, Olga Merino s’interroga sobre el desarrelament, l’Espanya buida, els orígens camperols i el pes de la família. I en la memòria de la guerra civil, entrellaçant crònica negra i política, s’endinsa Marta Sanz amb ‘Pequeñas mujeres rojas’ (Anagrama), la protagonista de la qual arriba un estiu a un poble de la Meseta per desenterrar ossos i buscar fosses comunes d’assassinats pel franquisme. En el present ancora Raquel Taranilla el seu debut en la novel·la, ‘Noche y oceano’ (premi Biblioteca Breve, Seix Barral), paròdia sobre l’excés d’informació i l’exhibició del consum compulsiu de cultura, que parteix de la desaparició del crani de F.W. Murnau, director de ‘Nosferatu’. I un adeu novel·lístic: després de guanyar el Nacional de las Letras 2019, Bernardo Atxaga firma ‘Casas y tumbas’ (Alfaguara), històries creuades embastades per l’amistat i plenes d’emocions i secrets.

La tercera novel·la de la Nobel polonesa Olga Tokarczuck, ‘Un lloc anomenat Antany’ (Proa/Anagrama), utilitza el realisme màgic per viatjar per la història del segle XX a través de personatges singulars i excèntrics d’un poble imaginari. Per l’Oest americà transita, trencant les fronteres del ‘western’, l’argentí criat a Estocolm i establert a Nova York Hernán Díaz, que a ‘A l’horitzó’ (Periscopi/ ‘A lo lejos’, Impedimenta) segueix l’odissea d’un suec que busca el seu germà perdut i aprèn a sobreviure en solitud; finalista del Pulitzer i del PEN/Faulkner. Un altre immigrant que arriba als Estats Units, aquí un jove vietnamita que assumeix la seva homosexualitat, protagonitza ‘En la Tierra somos fugazmente grandiosos’ (Anagrama), on Ocean Vuong indaga sobre la identitat. De Nórdica són dues infal·libles propostes lligades a la segona guerra mundial, ‘El hijo perdido’, de Marghanita Laski, sobre un soldat anglès que busca a la França de postguerra un nen perdut, i ‘Un hijo de nuestro tiempo’, novel·la pòstuma i premonitòria del 1938 d’Ödon Von Horváth, sobre un altre soldat, en aquest cas, alemany. Sense sortir de Centreeuropa, però uns anys abans, un clàssic del 1932, l’obra mestra de Joseph Roth, ‘La marxa de Radetzky’ (Proa/ Alba i Alianza), que narra la decadència d’un imperi, el dels Habsburg, a través de tres generacions d’una família.

Eterna candidata al Nobel, entre l’àmplia obra de Joyce Carol Oates brillen incursions en el ‘thriller’ psicològic com a ‘Persecución’ (Gatopardo), en què secrets i malsons de la seva infància tornen a caure sobre la protagonista, que la vigília del seu casament acaba a l’hospital després de ser atropellada. També en aquesta branca del suspens que van popularitzar ‘Perdida’ i ‘La noia del tren’ es mou el debut de la terapeuta noruega Helene Flood, ‘La psicòloga’ (Columna). En paral·lel al ‘boom’ sud-coreà de l’oscaritzada ‘Paràsits’ emergia una novel·la negra amb aires murakamianos, ‘Els planificadors’ (Univers), on Un-su Kim descobreix els que manegen els fils del crim en el submon de Seül. Més pròxim geogràficament és l’homenatge a una època desapareguda del cine que Pere Cervantes rendeix en ‘El chico de las bobinas’ (Destino), mescla de ‘thriller’ d’espionatge i memòria de la postguerra franquista a Barcelona. De crims i criminals a la capital catalana, comesos entre 1890 i 1956, s’ocupa el recorregut il·lustrat ‘Barcelona en negre’ (Albertí), de Mercè Balada, i en un de 1835, es basa la novel·la de Marcel Fité ‘La veritable història del llibreter assassí de Barcelona’ (Edicions de 1984).

‘Best-seller’ en novel·la històrica, Santiago Posteguillo tanca amb ‘Y Julia retó a los dioses’ (Planeta) la bilogia de l’emperadriu i dona de Septimi Sever, una vida a la Roma imperial que res ha d’envejar a ‘Joc de trons’. I amb ‘Un poco de odio’ (Runas), també èpica, violenta i cruel, però en el terreny de la fantasia i ecos d’‘Els miserables’, estrena trilogia un altre supervendes, Joe Abercrombie. Sense sortir del fantàstic i la ciència-ficció, però visibilitzant i trencant una llança per 15 creadores del gènere en català, Ricard Ruiz Garzón dirigeix l’antologia de relats ‘Extraordinàries. Noves autores de l’insòlit’ (Males Herbes). I, en un futur en el qual potser ja estiguem instal·lats, avalat després de vendre mig milió d’exemplars a Alemanya, ‘QualityLand’, de Marc-Uwe Kling (Periscopi), sàtira distòpica, inquietant i visionària sobre un món ‘perfecte’ en què els poderosos algoritmes fan realitat tots els capricis del ciutadà.

En el terreny autobiogràfic destaca ‘Blanco’ (Penguin Random House), polèmics assajos vestits d’autoretrat de Breat Easton Ellis, en què el provocador autor d’‘American Psycho’ i emblema de la generació X opina sobre la cultura i la política actual. Més introspectiu és la mescla de memòries i reflexions sobre el dol pel seu pare mort que Toteking, llegenda del rap i acèrrim antifeixista, trena a ‘Búnquer’ (Blackie Books), apadrinat intel·lectualment per Enrique Vila-Matas, que firma el pròleg. També Joan F. Mira presenta ‘Tots els camins’ (Proa), segona entrega de les seves memòries amb una jove mirada fascinada per Roma. Dos esgarrifosos testimonis destaquen entre les memòries de l’època nazi, la de la poètica i tallant ploma de l’escriptora i resistent francesa Charlotte Delbo des de la seva tancada a Auschwitz, ‘Cap de nosaltres tornarà’ (Club Editor), i ‘Corazón solitario’ (Ediciones del Viento), les memòries inèdites, acompanyades d’impactants aquarel·les, d’un jove soldat alemany contrari a Hitler que va patir la cruesa del front, filades i contextualitzades pel periodista Tom Buk-Swienty. No menys terrible és ‘La condesa sangrienta’ (Wunderkammer) novel·la de Valentine Penrose que aprofundeix en la vida de l’aristòcrata hongaresa Erzsébet Báthory, que al segle XVI va assassinar més de 600 donzelles per banyar-se en la seva sang com a elixir de joventut. També Antonio Scurati utilitza la ficció per mostrar Mussolini en ‘El hijo del siglo’ (premi Strega, Alfaguara).

Aquest 23 d’abril Joan Margarit havia de recollir el premi Cervantes, acte ajornat pel coronavirus. Mentre Austral i Labutxaca reuneixen ‘Tots els poemes’, la prosa reflexiva del popular bard català, sobre la poesia, la vida, l’amor, la pèrdua i la solitud, inunda els assajos de ‘Poètica’ (Empúries). No menys lúcida és la filosofia de vida que l’escriptor George Saunders aboca en ‘Felicidades, por cierto’ (Seix Barral), on defensa els bons valors, l’amabilitat, l’amor i la compassió davant d’aquests temps incerts i en una societat egoista i individualista. Sobre la pervivència de valors similars, de la qual busca el seu origen en el cristianisme, vist com a revolucionari i transformador, tracta l’historiador Tom Holland a ‘Dominio’ (Ático de los Libros). Des d’una altra perspectiva i amb una ferotge crítica a Trump i als negacionistes del canvi climàtic, el Nobel d’economia Paul Krugman analitza els reptes per construir un futur millor a ‘Contra los zombis’ (Crítica). A cavall de l’assaig i la crònica, disseccionant l’etern conflicte entre Israel i Palestina, el periodista i excorresponsal d’EL PERIÓDICO al Pròxim Orient i els EUA Joan Cañete Bayle es col·loca del costat dels drets humans a ‘Muro de bosques y tumbas’ (Lengua de Trapo).

La vinyeta ja havia llançat el gruix de la seva artilleria de cara al suspès Còmic Barcelona. Encara amb les bones sensacions que brindava aquest Nadal Norma amb ‘El Buscón en las Indias’, la picardia aventura d’Alain Ayroles i Juanjo Guarnido (‘Blackad’), l’editorial ofereix ja en venda anticipada novetats com ara ‘Orwell’, ambiciosa biografia del visionari autor de ‘1984’, de Pierre Christin i Verdier. Just abans del confinament, Astiberri llançava ‘La cólera’, cridat a ser un dels còmics de l’any, obra sorprenent dels premis nacionals Santiago García i Javier Olivares que busca ressons dels problemes d’avui a l’homèrica ‘Ilíada’ mostrant que els europeus som fills de la ira de Aquil·les. A una Terra futura viatgen els argentins Diego Agrimbau i Lucas Varela amb ‘L’humano’ (La Cúpula), ciència-ficció que aporta una oportuna reflexió sobre la necessitat de reiniciar la humanitat per crear un esperançador nou ordre. El seu compatriota Jorge González (‘Fueye’) explora la genealogia familiar a través del seu avi, futbolista del Racing Club de Avellaneda, el sobrenom del qual, Llamarada, dona títol a ECC a una majúscula reflexió sobre l’amor i els llaços paternofilials. Amb vernís policíac, Posy Simmonds satiritza a ‘Cassandra Darke’ (Salamandra) l’esnobisme britànic a través del declivi d’una antipàtica àvia galerista, en la vida de la qual irromp la jove filla del seu ex. I de Reservoir Books arriba el nou d’Aleix Saló (‘Españistán’), denúncia sense complexos de la ultradreta a ‘Tots nazis’.

A més d’un bon grapat de còmics per fer dels nanos uns amants del còmic, i de propostes sorgides aquests dies per als més petits, algunes claus més: estar confinats ens dona una nova percepció del pas del temps i ‘El petit Menjatemps’ (+5 anys, La Galera) és una simpàtica proposta per pensar en això; és el debut infantil de Llucia Ramis, il·lustrat per Gabriel Salvadó. Una altra estrena, però en juvenil, i gairebé premonitori i no menys inquietant, ha sigut el d’Álvaro Colomer amb ‘Ahora llega el silencio’ (Montena; premi Jaén), que presenta una Barcelona apocalíptica on un virus ha exterminat els adults, deixant un món esclavitzat per adolescents. Conscienciar els nens i obrir-los els ulls a temes com la guerra, els refugiats i el racisme alhora que es potencien valors com l’esperança i l’amistat equilibrant les dosis de drama amb sentit de l’humor és un repte que superen títols com ara ‘La crònica de l’Iu Eskar’, de David Nel·lo (amb el qual va guanyar l’Edebé infantil després d’aconseguir l’últim premi Sant Jordi amb ‘Les amistats traïdes’), i ‘Boom’ (Montena; +7 anys) de Ximo Abadia (autor de ‘Frank’, premi Llibreter 2018).