Martes, 26 de noviembre de  2024



Català  


Una llum brillant La poeta de Nova York Louise Glück guanya el premi Nobel 2020.
acec10/10/2020



(Foto:)
 


La millor manera de tor­nar el pres­tigi a un premi lite­rari és la poe­sia. La manera més ade­quada per tor­nar a la cul­tura la dig­ni­tat és anar a les fonts i tro­bar el vers, con­nexió essen­cial amb l’espi­ri­tu­a­li­tat, el car­rer, Déu... Després del xou de l’any pas­sat, amb doble gua­nya­dor pels escàndols del comitè del Nobel i les seves cor­rup­te­les i embo­lics de llit, els suecs han deci­dit donar un cop de timó i pre­miar una poeta com la nord-ame­ri­cana Louise Glück, que el 2017 va ser traduïda al català. El guar­do­nat el 2019, Peter Handke, també ha escrit poe­sia, però Glück és una escrip­tora cone­guda sobre­tot per la poe­sia. Totes les tra­ves­ses i els Murakami han sal­tat. La poe­sia passa, de nou, al davant de les lote­ries. L’acadèmia sueca ha valo­rat que, “en els seus poe­mes, el jo escolta el que queda dels seus som­nis i il·lusi­ons, i ningú pot ser més dur que ella per afron­tar les il·lusi­ons del jo”.


El lli­bre Nit fidel i vir­tu­osa va ser traduït per Núria Bus­quet –nota­ble tra­duc­tora i poeta que s’acaba d’estre­nar en la novel·la– per al petit segell valencià Edi­ci­ons del Buc. Al suple­ment cul­tu­ral del diari, el maig del 2017, Sam Abrams salu­dava la pri­mera tra­ducció de Glück al català dient que es trac­tava “d’una de les veus més dis­tin­ti­ves i més sig­ni­fi­ca­ti­ves” del pano­rama actual de la lírica nord-ame­ri­cana: “És la pri­mera vegada que apa­reix l’obra de Glück en català i es tracta d’un dels seus lli­bres més potents, sub­tils i pro­funds. La tra­ducció de Bus­quet és un autèntic pro­digi, perquè demos­tra en cada pàgina que el vers lliure no és Can Pixa i rellisca, ni és prosa reta­llada tal com adver­tia equi­vo­ca­da­ment el ser­mo­naire W.H. Auden. Exem­plar, modèlic.” Som, doncs, davant d’una veu des­co­ne­guda, però exem­plar, en alguns moments dis­tant, intros­pec­tiva i freda, però potent. Nas­cuda a Nova York el 1943, va ser la poeta llo­re­jada (2003-2004) per la Bibli­o­teca del Congrés dels Estats Units. Lli­cen­ci­ada el 1961 per la George W. Hew­lett High School a la ciu­tat de He·lett, Nova York, també ha estat vin­cu­lada al Sarah Law­rence College a Yonkers (estat de Nova York), i a la Uni­ver­si­tat de Colúmbia. El 1993 arriba un dels moments impor­tants de la seva tra­jectòria, quan obté el premi Pulit­zer de poe­sia pel seu poe­mari The wild iris (L’iris sal­vatge). En el seu currículum, cal des­ta­car el Nati­o­nal Book Cri­tics Cir­cle Award per Triumph of Achi­lles (La victòria d’Aquil·les), el premi de l’Acadèmia Ame­ri­cana de Poe­tes per First­born (El pri­mogènit), el premi Bollin­gen i el premi Wallace Ste­vens de l’Aca­demy of Ame­ri­can Poets. També ha obtin­gut beques com les de la Gug­gen­heim.


Nas­cuda al barri benes­tant de Que­ens, es va criar a Long Island i actu­al­ment viu a Cam­bridge, Mas­sac­hu­setts. Ha desen­vo­lu­pat acti­vi­tats de docència al depar­ta­ment de llen­gua anglesa al Willi­ams College de Willi­ams­town, Mas­sac­hu­setts. De manera paral·lela, impar­teix clas­ses a la Uni­ver­si­tat de Yale i va ser pro­fes­sora con­vi­dada a la Uni­ver­si­tat Indus­trial de San­tan­der. És un resum d’una escrip­tora vin­cu­lada al món uni­ver­si­tari, però que ofe­reix una mirada ori­gi­nal al món, caso­lana, en què les rela­ci­ons per­so­nals i fami­li­ars són cons­tants. En un dels poe­mes de Nit fidel i vir­tu­osa, escriu: “El silenci m’havia pene­trat. / Era com la nit, i els meus records… eren com estre­lles / perquè esta­ven fixats, tot i que, és clar, / si hi poguéssim veure com hi veuen els astrònoms, / hauríem vist que són focs infi­nits, com el foc de l’infern.” La també poeta Mireia Vidal-Conte va aplau­dir la publi­cació d’aquest lli­bre excep­ci­o­nal afir­mant: “Un lli­bre de Glück traduït per pri­mera vegada al català no és només un motiu de cele­bració, sinó un nou repte per al lec­tor de poe­sia en català, que fins ara seguia la ruta de la poe­sia exi­gent, d’abast uni­ver­sal. Ens és igual d’on és Glück, tot i que és impen­sa­ble la seva veu sense tenir en compte escrip­tors ante­ri­ors com ara Anne Sex­ton, Adri­enne Rich, Muriel Rukey­ser i la seva con­tem­porània, per posar-ne només un exem­ple, Jorie Gra­ham. Par­lem d’aque­lla raça uni­ver­sal de poe­tes que es donen la mà, més enllà de cap toll, amb Pizar­nik, García Valdés, Szym­borska, Felícia Fus­ter, Leti­tia Ilea i Inge­borg Bach­mann... I Cer­nuda, Rilke, Gel­man, Gamo­neda, Valente, Màrius Sam­pere...”

En la més pura tra­dició de la poe­sia nar­ra­tiva, aquí menys­tin­guda per certs sec­tors del fei­xisme poètic, Glück repre­senta un sen­ti­ment encai­xat en una tra­dició de mirar. Vidal-Conte ho sin­te­tit­zava expo­sant que “la rapsòdia de Glück demos­tra el seu res­pecte davant de mol­tes coses: davant de qui l’ha pre­ce­dit, del que fa, de la paraula, d’allò que diu i (sí, també, hi som) del qui l’escolta”. En poques parau­les, busca l’essència de tota la seva poètica: “Jo era com una llum bri­llant pas­sant a través d’una cam­bra fosca.”



David Castillo




   
Vídeo destacado

 
Presentación del libro 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Quieres recibir el boletín electrónico de la ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA POR

Pagina nueva 2