Martes, 26 de noviembre de  2024



Català  


D'Helena a Pandora. La directora del Museu Víctor Balaguer, Mireia Rosich, presenta ‘En la estela del mito’ (Kairós), assajos sobre mitologia derivats de les col·laboracions al diari El Punt/Avui
acec22/4/2021



(Foto:)
 
Els que no hagin gau­dit dels chill-outs sobre mito­lo­gia i art, que orga­nitza Mireia Rosich al Museu Víctor Bala­guer i a altres espais, no saben encara què és gau­dir del racó d’un qua­dre o del que repre­senta. Durant anys va fer aques­tes lec­tu­res en forma d’arti­cles al suple­ment cul­tu­ral del nostre diari, i ara les ha desen­vo­lu­pat a En la estela del mito, que pre­senta Kairós.


Els que la vam ani­mar a fer el lli­bre sabem que la gènesi i el nai­xe­ment no ha estat fàcil. Després de les nega­ti­ves de dues edi­to­ri­als cata­la­nes, “no entra en la nos­tra línia”, en un acte al museu es va tro­bar amb l’inquiet edi­tor Agustí Pániker, que ha fet de l’experiència un èxit. “A part del tracte humà, per mi, per­so­nal­ment, com a lec­tora i estu­di­osa, Kairós és des de sem­pre una edi­to­rial de referència. Per tant és un luxe for­mar part del seu catàleg. El per­fil del lli­bre hi encaixa, crec que ha tro­bat un bon lloc. Esta­ria encan­tada de fer-lo també en català. Tot és obert.”


La Mireia ini­cia el lli­bre dient que a tots ens agrada que ens expli­quin històries. Com con­den­sar mito­lo­gia i nar­ració? Ho té clar: “Actu­al­ment pot­ser venen en for­mat de sèrie tele­vi­siva o de story d’ins­ta­gram, però sem­pre estem pen­dents, àvids, de relats. Avui ens calen mol­tes eti­que­tes per defi­nir-ho tot, per poder repes­car qual­se­vol cosa en aquest gran magma de la xarxa, però el lli­bre, en aquest sen­tit, és un híbrid. Vull dir que s’expli­quen mites, però alhora també s’hi cre­uen des­crip­ci­ons de qua­dres, ampli­a­ci­ons de símbols, com­pa­ra­ci­ons entre dife­rents reli­gi­ons, i vivències. La nar­ració es va tei­xint a par­tir de molts fils, i et pots tro­bar històries dins altres històries, i mites com­pa­rats o vin­cu­lats.”


L’assaig manté una relació amb els arti­cles publi­cats a El Punt Avui: “L’espai fix que em van ofe­rir va ser clau per ini­ciar el camí que m’ha dut al lli­bre. Després dels arti­cles, van començar les xer­ra­des al Bala­guer i a altres museus i cur­sos arreu. Cada figura trac­tada en el diari s’expan­dia de mica en mica, un tre­ball laboriós, d’anys. El lli­bre recull la cocció lenta. Els arti­cles van ser la lla­vor. Hi he afe­git refle­xi­ons com­par­ti­des amb gent que m’ha acom­pa­nyat en el peri­ple i altres que he anat des­co­brint.”


Mireia Rosich resu­meix que s’ha cen­trat en la figura feme­nina perquè l’interes­sava mirar-ho des d’aquesta pers­pec­tiva. “Dels herois, se n’ha par­lat força, però no és per una qüestió estric­ta­ment de gènere. Elles són més mis­te­ri­o­ses, juguen un paper molt dife­rent, i m’interes­sava apro­fun­dir en aquesta part, que no és la melo­dia fàcil del tema, són altres mati­sos. Si elles són les pro­ta­go­nis­tes, la història s’explica en un altre ordre i amb altres valors. Ulis­ses és l’aven­tu­rer, Penèlope, només espera? És més com­plex i pro­fund. I no té una única lec­tura. Als mites, que con­cen­tren savi­esa antiga, un s’hi pot apro­xi­mar de mol­tes mane­res. Són una font que pot cal­mar molts tipus de set.” Sin­te­titza que els arti­cles, les lec­tu­res i les ses­si­ons estan entre­lli­ga­des: “El camí s’ha anat fent. Cada vegada que he pre­pa­rat o revi­sat un per­so­natge s’anava fent un subs­trat de fonts clàssi­ques, de referències literàries o cine­ma­togràfiques, anava ampli­ant-se la gale­ria d’imat­ges sobre obres artísti­ques que havien repre­sen­tat el tema. Amb el temps han cres­cut i el lli­bre intenta fixar-ho, amb la meva veu, que és una deter­mi­nada manera d’expli­car-ho, entre mol­tes.”


Els mites estan per­so­ni­fi­cats en situ­a­ci­ons que es podrien pre­sen­tar en la vida real. L’estu­di­osa con­si­dera que no som tan lluny perquè la con­dició humana és la que és, ara i sem­pre: “La gràcia és quan tro­bes que alguna d’aques­tes històries et toca, et fa vibrar. Lla­vors el mite et fa de mirall. Tots hem patit traïcions, hem obert cai­xes de Pan­dora, i hem neces­si­tat moments dio­nisíacs. Els mites aju­den a ampli­fi­car els pai­sat­ges, a enten­dre que estem sot­me­sos a les matei­xes lleis no escri­tes. Les pors ens para­lit­zen, les men­ti­des es des­co­brei­xen, el pas­sat t’atrapa. D’ama­zo­nes feri­des n’hi ha cada can­to­nada, dones esgo­ta­des, llui­tes equi­vo­ca­des, empre­so­na­ments inútils. A vega­des no són lite­rals, són metafòrics. El pro­blema és haver per­dut el llen­guatge poètic i simbòlic.”






   
Vídeo destacado

 
Presentación del libro 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Quieres recibir el boletín electrónico de la ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA POR

Pagina nueva 2