L’escrip­tor Pedro Zar­ra­luki torna a la novel·la deu anys després amb La curva del olvido (Des­tino), una història inti­mista en què els per­so­nat­ges bar­re­gen la memòria de l’autor amb un relat de ficció, on l’escrip­tor s’ha tro­bat espe­ci­al­ment còmode. Zara­luki va con­vo­car la premsa al Salambó de Gràcia per donar-nos algu­nes claus de la seva novel·la, que segueix el fil del seu admi­rat Joan Marsé. Ambi­en­tada al mes de juliol del 1968, dos amics que superen de llarg la cin­quan­tena arri­ben a Eivissa en vai­xell des de Bar­ce­lona. Tots dos estan en un moment difícil de les seves vides, un s’ha sepa­rat de la seva dona i l’altre s’acaba de que­dar vidu. Els acom­pa­nyen les seves filles, Sara i Can­dela, que, tot i haver-se criat jun­tes, són molt dife­rents. En arri­bar a l’illa s’ins­tal·len en un hos­tal soli­tari situat en una apar­tada cala, i així comença un llarg i en apa­rença afa­ble estiu. Però una absurda tragèdia i velles rancúnies mai resol­tes fan reviure el pas­sat men­tre les joves hau­ran d’afron­tar les inqui­e­tuds d’un futur que, sota els ecos d’un món con­vuls, es pre­senta com un abisme inson­da­ble. Pedro Zar­ra­luki la va aca­bar de redac­tar durant el con­fi­na­ment a Eivissa: “Era allà sense pandèmia, a la platja, la qual cosa era mera­vellós i em va per­me­tre donar una empenta a la novel·la, molta canya. Era can­viar total­ment el xip.”