La construcció es paralitza afectada per la falta de matèries primeres, el comerç tem per si alguns productes no arribaran al black friday pels problemes derivats de la distribució... i sí, el llibre també pateix l’escassetat, en aquest cas de paper i en especial de l’anomenat cartró gris –el que es fa servir per als llibres de tapa dura–. A més a més, en moltes impremtes s’hi afegeix un coll d’ampolla, perquè hi ha molta demanda i també cal fer front a l’augment del preu de l’electricitat.

Les editorials s’estan trobant sobretot dos problemes importants: l’augment de preu i l’am­pliació de terminis d’entrega. Cal tenir en compte que algunes editorials, en especial els grans grups, es proveeixen directament de la matèria primera a la indústria paperera, i davant els avisos del mercat se n’han fet provisió, de vegades de quantitats més grans de les habituals en previsió de futurs augments i escassetat de matèria, tot i que preveuen que si els problemes no els afecten ara ho faran més tard.

El president del Gremi d’Editors de Catalunya, Patrici Tixis, creu que es tracta d’un problema conjuntural que d’aquí uns mesos d’hauria de resoldre: “Hi ha una tensió fruit de diversos factors, però en cap cas no faltaran llibres a les llibreries”.. 

El president d’Editors.cat i director de l’editorial Comanegra, Joan Sala, assegura que és una qüestió que preocupa: “A les reunions del gremi d’editors fa temps que se’n parla, però crec que és una circumstància temporal, ara com ara no crec que calgui aplicar mesures conjuntes”. La seva editorial de moment no ha posposat la publicació de cap títol, però sí que s’ha adaptat alguna col·lecció a un paper diferent, i en algun cas s’ha optat per una coberta tova quan s’havia pensat que fos dura.

Ismael Fàbregas, agent comercial del sector gràfic, explica que hi ha un creixement d’un 15% a un 20% comparat amb el 2019, més encara si es compara amb anys anteriors, un augment de producció que costa de satisfer especialment després de les dificultats en què la pandèmia va situar el sector. No es va veure a venir l’augment per invertir en maquinària i personal. Cal recordar, a més, que molts productes impresos es van deixar de produir: cartes de restaurants, programes de mà de cinema, espectacles o museus es van reconvertir gairebé en exclusiva en els avui omnipresents codis QR.

Fàbregas explica que el paper de la tripa –les pàgines interiors d’un llibre– s’ha encarit una mica, però “on més es pateix és en el cartró gris, que té una base de molt material reciclat i amb la pandèmia es va reciclar menys (es va imprimir menys, també) i està multiplicant per cinc el termini d’entrega i duplicant-ne el preu”. S’ha arribat al punt, explica, que a la fira Luxe Pack de Mònaco es va parlar de diverses firmes de perfumeria que es plantejaven no llançar novetats per Nadal precisament per la falta de cartró per al packaging.

Segons aquest comercial, l’escenari no pot ser optimista i hi haurà més pujades de preu del paper a començaments d’any; s’hi afegiran uns terminis d’entrega més llargs, de fins a tres o quatre mesos, quan fins ara el normal era un. Amb tot, no creu que afecti la campanya de Nadal, per a la qual la major part de les editorials ja han tret les seves apostes, però potser algunes reimpressions sí que es veuran afectades.

Ahir mateix, la directora general d’Anagrama, Eva Congil, explicava que els havien comunicat un increment del preu del paper, de fins a un 20%, per a l’any que ve. En el seu cas, preveient una pujada de preus després de l’estiu s’havien preparat amb una compra més forta de l’habitual, però l’augment arriba ara. Congil assegura que mantenen el mateix pla editorial, amb un alt creixement de facturació que ningú no s’esperava. El que tem ara, igual que altres editorials, és que els costos d’impressió no es reparteixin equitativament, sinó que els grans grups mitiguin les pujades en detriment de les editorials mitjanes i petites. Les impremtes i papereres amb què treballen els han assegurat l’equitat, però temen que si no és així s’entri en una nova guerra comercial de condicions que trenqui les regles del joc.

Des de Club Editor, Alejandro Dardik explica que a algunes impremtes els han apujat preus sense respectar el que s’havia pactat per endavant. Es troben amb un 30% d’augment del preu de producció i uns terminis d’entre 8 i 12 setmanes, i per a algun títol amb especificacions fora del comú ja directament no els donen data.

A Ático de los Libros també estan patint algun retard. “A partir de l’octubre ens hem trobat que a les impremtes els falta paper i, sobretot, cartró, i nosaltres tenim molta col·lecció amb tapa dura. Hem hagut de diversificar la producció, però és un problema global”, diu l’editora, Claudia Casanova. I afegeix que “la covid ens ha vacunat davant la incertesa, perquè és la tempesta perfecta: falta paper, puja la llum, hi ha problemes de transports i les plantes d’impressió estan saturades”. “Però el nostre sector és com el jonc, molt flexible i resilient, i no tinc dubtes que ho superarem”, assegura.

Per Laura Huerga, de Raig Verd, caldrà prendre-s’ho amb cautela: “No crec que tinguem problemes per imprimir, però sí ens han avisat que haurem de treballar amb més antelació”. Huerga addueix un e-mail d’un impressor que li anunciava nous preus a partir de l’1 de novembre per “la contínua pujada de costos tant en matèries primeres (paper, cartró, planxes) o energia com en transports”.

No tothom ho veu així, si més no de moment. Teresa Amiguet, de l’editorial Diëresis, assegura que en el seu cas no han tingut notícies d’increments. És el mateix cas de ­LaBreu, explica la seva editora Ester Andorrà, segons ella perquè “les seves tirades són petites i de proximitat”.

L’aprovació l’any passat de la llei Celaá de reforma educativa significa també que cal adaptar els llibres de text, i en moltes àrees no es podran reutilitzar els existents com fan nombroses escoles. Encara que molts centres funcionen ja sense llibres en paper i els han canviat per dispositius tecnològics o els materials que preparen molts docents, caldrà imprimir moltes novetats i el preu i disponibilitat del paper pot ser un problema per als editors. Fonts del sector gràfic adverteixen que el preu dels llibres augmentarà més i els temps de producció de les impremtes també quedaran afectats perquè hi haurà molta concentració de feina en determinats moments. A més a més, l’Associació Nacional d’Editors de Llibres i Material d’Ensenyament adverteix que els currículums encara no estan tancats i se’ls tirarà el temps a sobre. Els llibres de text han d’estar a punt per al curs 2022-23 en el cas dels cursos senars i per al 2023-24, els parells.

Des de Club Editor, Alejandro Dardik explica que a algunes impremtes els han apujat preus sense respectar el que s’havia pactat per endavant. Es troben amb un 30% d’augment del preu de producció i uns terminis d’entre 8 i 12 setmanes, i per a algun títol amb especificacions fora del comú ja directament no els donen data.

Els terminis d’entrega han augmentat entre 8 i 12 setmanes, mentre que abans eren d’un mes

A Ático de los Libros també estan patint algun retard. “A partir de l’octubre ens hem trobat que a les impremtes els falta paper i, sobretot, cartró, i nosaltres tenim molta col·lecció amb tapa dura. Hem hagut de diversificar la producció, però és un problema global”, diu l’editora, Claudia Casanova. I afegeix que “la covid ens ha vacunat davant la incertesa, perquè és la tempesta perfecta: falta paper, puja la llum, hi ha problemes de transports i les plantes d’impressió estan saturades”. “Però el nostre sector és com el jonc, molt flexible i resilient, i no tinc dubtes que ho superarem”, assegura.

Per Laura Huerga, de Raig Verd, caldrà prendre-s’ho amb cautela: “No crec que tinguem problemes per imprimir, però sí ens han avisat que haurem de treballar amb més antelació”. Huerga addueix un e-mail d’un impressor que li anunciava nous preus a partir de l’1 de novembre per “la contínua pujada de costos tant en matèries primeres (paper, cartró, planxes) o energia com en transports”.

No tothom ho veu així, si més no de moment. Teresa Amiguet, de l’editorial Diëresis, assegura que en el seu cas no han tingut notícies d’increments. És el mateix cas de ­LaBreu, explica la seva editora Ester Andorrà, segons ella perquè “les seves tirades són petites i de proximitat”.

I per postres, l’adaptació a la llei Celaá

L’aprovació l’any passat de la llei Celaá de reforma educativa significa també que cal adaptar els llibres de text, i en moltes àrees no es podran reutilitzar els existents com fan nombroses escoles. Encara que molts centres funcionen ja sense llibres en paper i els han canviat per dispositius tecnològics o els materials que preparen molts docents, caldrà imprimir moltes novetats i el preu i disponibilitat del paper pot ser un problema per als editors. Fonts del sector gràfic adverteixen que el preu dels llibres augmentarà més i els temps de producció de les impremtes també quedaran afectats perquè hi haurà molta concentració de feina en determinats moments. A més a més, l’Associació Nacional d’Editors de Llibres i Material d’Ensenyament adverteix que els currículums encara no estan tancats i se’ls tirarà el temps a sobre. Els llibres de text han d’estar a punt per al curs 2022-23 en el cas dels cursos senars i per al 2023-24, els parells.

Desde Club Editor, Alejandro Dardik explica que algunas imprentas les han subido precios sin respetar lo pactado de antemano. Se están encontrando con un 30% de aumento del precio de producción y unos plazos de entre 8 y 12 semanas, y eso con papel normal, si hay algún título con especificaciones que se salgan de lo común ya directamente no les dan fecha.

En Ático de los Libros también están sufriendo algún retraso. “A partir de octubre nos hemos encontrado con que a las imprentas les falta papel y, sobre todo, cartón, y nosotros tenemos mucha colección con tapa dura. Hemos tenido que diversificar la producción, pero es un problema global”, dice su editora, Claudia Casanova. Y añade que “la covid nos ha vacunado ante la incertidumbre, porque es la tormenta perfecta: falta papel, sube la luz, hay problemas de transportes y las plantas de impresión están saturadas”. “Pero nuestro sector es como el junco, muy flexible y resiliente, y no tengo dudas de que lo superaremos”, asegura.

Para Laura Huerga, de Rayo Verde, habrá que tomarlo con cautela: “No creo que tengamos problemas para imprimir, aunque sí nos han avisado de que tendremos que trabajar con más antelación”. Huerga aduce un e-mail de un impresor que le anunciaba nuevos precios a partir del 1 de noviembre por “la continua subida de costes tanto en materias primas (papel, cartón, planchas), energía, así como en transportes”.

Sin embargo, no todos lo ven así, al menos de momento. Teresa Amiguet, de la editorial Diëresis, asegura que por ahora no han tenido noticias de incrementos. Es el mismo caso de LaBreu, explica su editora Ester Andorrà, porque según ella “sus tiradas son pequeñas y de proximidad”.

La aprobación el año pasado de la ley Celaá de reforma educativa significa también que hay que adaptar los libros de texto, y en muchas áreas no se podrán reutilizar los existentes como hacen numerosas escuelas. Aunque numerosos centros funcionan ya sin libros en papel y los han cambiado por dispositivos tecnológicos o los materiales que preparan muchos docentes, habrá que imprimir muchas novedades y el precio y disponibilidad del papel puede ser un problema para los editores. Fuentes del sector gráfico advierten que el precio de los libros aumentará más y los tiempos de producción de las imprentas también quedarán afectados porque habrá mucha concentración de trabajo en determinados momentos. Además, la Asociación Nacional de Editores de Libros y Material de Enseñanza advierte que los currículos aún no están cerrados y se les echará el tiempo encima. Los libros de texto deben estar el curso 2022-23 en el caso de los cursos impares y en el 2023-24, los pares.