Martes, 26 de noviembre de  2024



Català  


Carme Riera: Llibres, lleis i drets
acec24/12/2021



(Foto:)
 
L’octubre passat, concretament el dia 12, el BOE publicava una bona notícia per al sector cultural. Mitjançant la llei 14/11 s’aprovaven mesures de suport amb les quals fer front a l’impacte econòmic i social de la covid. A més s’assenyalava que el llibre, “amb caràcter general, és un bé bàsic i de primera necessitat”. Entenc que el que el legislador ha volgut expressar és que els llibres són l’aliment espiritual, un criteri que concorda amb la citació evangèlica: “No només de pa viu l’home” i amb les màximes tantes vegades repetides: “Els llibres ens fan lliures”, “El que no et dona la vida t’ho regalen els llibres”, etcètera.


La valoració a l’alça del llibre inclosa en el BOE té a veure amb el fet que la lectura ha ajudat durant el confinament el 82% dels lectors, segons dades ofertes per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, en l’informe El paper del llibre i de la lectura durant el període de confinament per la covid-19 . A més un 70% dels enquestats consideren que els ha servit per desconnectar de la preocupació per la pandèmia i un 65% han trobat en la lectura una manera de combatre l’avorriment. D’aquí ve que la disposició final quinzena de la llei citada afegeixi: “Els poders públics organitzaran i executaran, de manera permanent, campanyes de foment de la lectura i enfortiment del sistema bibliotecari públic”. Cosa que ha suscitat l’entusiasme del món editorial. Un entusiasme que Patrici Tixis, president del Gremi d’Editors de Catalunya, també feia seu quan es referia a l’increment de les vendes de llibres el darrer any, en el seu parlament a la 36a Nit de l’Edició.


Els autors, un per un, no aconseguiran res enfront de les grans plataformes tecnològiques

Tal vegada, però, cal recordar que aquest bé bàsic que és el llibre té autor/a, que els llibres abans d’imprimir-se no són escrits per una mà invisible que empra una ploma o un ordinador màgics, sinó per una persona que té nom i cognoms, per bé que a vegades empri pseudònim. La cadena de muntatge d’aquest bé de primera necessitat comença en l’autor. Sense autor no hi ha llibre, encara que l’autor sigui el darrer que cobra i que el que cobra és un mòdic 10 per cent. Això suposa­ que si vostè compra un llibre que costa­ 20 euros, a l’autor n’hi arriben dos. D’aquests dos en pagarà el 10% a l’agent, a banda d’impostos. Si el llibre és en edició de butxaca, el guany es reduirà a la meitat, a un 5%. Ho anoto, per tal que vostès es facin una idea dels escadussers percentatges percebuts pels escriptors amb l’agreujant que les seves obres, 70 anys després de la seva mort, passaran a ser de domini públic, és a dir, qualsevol podrà editar-les sense haver de pagar res pels drets als hereus, cosa que no passa amb cap altra pro­pietat.


L’assumpte dels drets d’autor no suscita massa consens, fins i tot aquells que, com el Govern central, no dubten a defensar el llibre­ i la lectura, no fan el mateix amb els drets, a punt de ser engolits, pel que fa a la reprografia, per les plataformes digitals. Així­ la publicació al BOE del 3 de novembre sobre l’aplicació de la directiva europea 2019/ 790 sobre els drets d’autor en el mercat únic digital planteja per als autors, especialment, un greu perjudici, atesa la pràctica impossibilitat que aquests siguin reconeguts i remunerats si no és mitjançant la gestió col·lectiva obligatòria, cosa que, de moment, sembla no ser del gust del Govern. Els autors, un per un, enfront de les grans plataformes tecnològiques no aconseguiran res. Només la gestió col·lectiva obligatòria els pot garantir els seus drets.




En fi, bones festes.






   
Vídeo destacado

 
Presentación del libro 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Quieres recibir el boletín electrónico de la ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA POR

Pagina nueva 2