A la pel·lícula Monster's ball (2001), Halle Berry i Billy Bob Thornton protagonitzen una de les escenes de sexe més icòniques del cinema recent. Berry –guardonada amb un Oscar per aquest paper– interpreta una dona amb una vida tràgica, a qui han matat un fill. Durant el coit ella plora i repeteix entre llàgrimes, mentre arriba a l'orgasme: "Només fes-me sentir bé, només fes-me sentir bé". L'editora de Columna Glòria Gasch tenia aquesta escena d'alliberament clavada a la ment. "Per què les dones plorem quan follem? Per què els homes no ho fan?", es preguntava Gasch. Buscant la resposta va reunir set dones de més de 40 anys –les escriptores Montse Barderi, Gemma Lienas, Llucia Ramis i Care Santos, la periodista Laura Rosel, la coreògrafa Sol Picó i la responsable de relacions públiques Pat Vila– i els va demanar que escrivissin sobre la pròpia sexualitat. "Dels 40 anys cap amunt el sexe ja no és allò tan horrible, ja no fa mal. Totes elles parlen obertament de sexe com si estiguessin en un sopar d'amigues", assenyala Gasch.

Les seves reflexions s'apleguen al llibre Satisfiers. Parlem de sexe (Columna), que compta amb il·lustracions d'Adara Sánchez Anguiano. Els primers passos sexuals, el desig, la masturbació i les infidelitats són alguns dels temes que apareixen al llibre, que pretén "trencar silencis sobre temes tabú", diu Barderi. Ella, per exemple, aborda com "moltes dones s'inicien en la sexualitat a través de la seva millor amiga i després obliden l'experiència, però això deixa ferides en les dones lesbianes i està bé poder-ne parlar". Lienas explica com va descobrir la masturbació de ben petita –tenia sis anys– i com va conviure-hi ocultant-la del seu entorn, fortament marcat per la moral cristiana i el franquisme. A través de les seves experiències, les autores esperen que el llibre pugui ajudar les generacions més joves a viure el sexe amb més naturalitat. "Mentre escrivia pensava que per a les noies d'ara podia ser important explicar certes descobertes i entrebancs que hem pogut tenir les dones de la nostra de generació perquè no els passin", subratlla Lienas. Rosel, que no ha pogut assistir a la presentació perquè treballava però ha enviat un missatge de veu, fa un relat de Lilith, la "primera dona del paradís, abans d'Eva", en reivindica "les ànsies de llibertat" i explica com va ser "expulsada de la Bíblia i la tradició".

El llibre també exposa situacions desagradables lligades a una idea de la sexualitat molt centrada únicament en satisfer el desig masculí. Ramis ho desenvolupa a partir del concepte de consentiment, que defineix com "una paraula trampa" perquè "consentir no vol dir desitjar, i posa el nostre desig en situació inferior, perquè ens rendim a l'altre". Així, l'escriptora explica alguns episodis incòmodes de la seva vida sexual que "eren consentits però no desitjats" i que atribueix en gran part a l'educació sexual rebuda.

Care Santos també parla del desig, si bé ho fa des d'una altra mirada. Aprofundeix en "la distorsió" que va viure anys enrere, quan s'adonava que per a ella era molt important el sexe en una relació i per a les seves parelles no tant. "Quan els preguntava quina importància tenia el sexe en la relació em deien el 30% o el 40%. Les respostes em deixaven morta. Per a mi era un 90%", diu Santos, que afegeix que es va quedar amb l'home que li va donar la resposta correcta.