Tot i la seva activitat política, Gemma Lienas (Barcelona, 1951) no deixa mai de banda la seva vena literària. Ara hi torna amb una novel·la de maduresa en tots els sentits: La vida privada de Carmina Massot (Univers / Harper Collins). La protagonista és una octogenària a qui diagnostiquen un càncer terminal. La Carmina no s’ha casat mai i manté una relació molt especial amb les seves nebodes, que també tenen una edat, tot i que continuen funcionant com aquelles nenes amb qui s’ha relacionat des que eren petites.

Però la tieta amaga molts secrets, una vida privada que no ha explicat mai, que s’ha guardat per a ella i que ara, els últims mesos de la seva vida, considera que ha arribat el moment d’explicar-la a les seves nebodes. La tieta soltera es revela com una dona amb una vida rica i fins i tot perillosa, que fa bocins la imatge de tieta que ha projectat tota la vida.

“Tenia ganes d’escriure sobre una dona gran que va perdent l’autonomia –explica Lienas–. Penso que és un tema que no tenim resolt i m’imagino a mi mateixa perdent l’autonomia. Vaig pensar un personatge amb alzheimer, però es desdibuixava de seguida i ho vaig descartar”.

“Llavors vaig optar per algú que s’enfronta a la mort –continua–. Fa temps que llegeixo sobre aquest tema: m’imagino que, tal com et fas gran, cada vegada hi penses més. Si aconsegueixes mirar la mort de cara, tot i que fa mal, dona una certa tranquil·litat”.

A aquesta Carmina gran hi ha contraposat una Carmina jove, que és la que recupera la memòria de la seva joventut: “Volia contrastar la Barcelona del 1956 amb la d’ara. I no volia que fos una novel·la dramàtica, sinó molt vital, com soc jo: un cant a la vida”.

Les nebodes estan poc dibuixades: “Funcionen com un cor grec. La Carmina s’hi refereix com a les coreutes. I a això li vaig afegir una trama d’aventures, tampoc exagerada, pensant en un d’aquells quadres que van espoliar els nazis. I així va aparèixer el nazi Léon Degrelle, que va viure protegit per Franco sense pagar pels seus crims”.

Tot i que Carmina Massot té quinze anys més que Gemma Lienas, comparteixen algunes coses: Massot és el cognom matern de l’escriptora, i tant l’una com l’altra són dues dones femenines i feministes alhora. “Jo seria incapaç de caminar amb talons d’agulla per les llambordes com fa ella, però reconec que sí que compartim alguns elements. Ella no diria mai que és feminista, perquè el concepte encara no el tenia, però sí que és una dona sobirana de la seva vida”, conclou.