Martes, 26 de noviembre de  2024



Català  


Perucho al més enllà
28/11/2023



(Foto:)
 
L’incan­sa­ble Julià Gui­lla­mon i el rea­lit­za­dor de docu­men­tals Mor­rosko Vila-San-Juan, amb la par­ti­ci­pació d’Òscar Muñoz i la pro­ducció de Jordi Come­llas i Toni Marín, pre­sen­ten per fes­ti­vals i cinefòrums del país Sang i salsa de tomàquet. Els fan­tas­mes de Joan Perucho. Es tracta d’un tre­ball de poc menys d’una hora que recrea els viat­ges de l’escrip­tor Joan Perucho pel país amb el seu Daup­hine Renault, el pri­mer cotxe que va tenir.


En la pri­mera frase del docu­men­tal, Gui­lla­mon recorda que la Guerra Civil va mar­car el jove Perucho, que va ser un dels escrip­tors sor­gits en la pri­mera post­guerra: “Va ser poeta, novel·lista, assa­gista, crític gas­tronòmic i jutge de pau. Per què? Perquè tenir una feina segura li per­me­tria dedi­car-se al que ell volia.” El con­sell pro­ce­dia d’Eugeni d’Ors, que en el seu retir a Vila­nova reco­ma­nava als joves poe­tes que es bus­ques­sin una sor­tida per no tenir les inter­ferències que va patir ell. A par­tir d’aquí, i amb bon ritme, el docu­men­tal pene­tra en el seu món fas­ci­nant.


Mit­jançant infi­ni­tat de tex­tos peruc­hi­ans, el film recorre el ter­ri­tori, des de la Gra­na­de­lla i Banyo­les –amb el Museu Dar­der– fins al front del Segre i Gan­desa, esce­na­ris de la bata­lla de l’Ebre. Ens intro­du­eix en el seu món per­so­nal i en la relació amb la cul­tura i l’art con­tem­po­ra­nis a Bar­ce­lona i a Albi­nyana, poble on va recu­pe­rar una casa gòtica que va omplir d’obres d’art. A Banyo­les acon­se­gui­ria renéixer de la guerra –va ser sol­dat a tots dos bàndols– i con­cep la seva obra més reco­ne­guda, Les històries natu­rals, que està traduïda a infi­ni­tat de llengües, fins i tot al xinès. A través d’entre­vis­tes amb his­to­ri­a­dors, amics i afi­ci­o­nats, els rea­lit­za­dors cons­tru­ei­xen un fresc en què es recu­pera com es van conèixer Perucho i Joan Miró, com relata el col·lec­ci­o­nista Jordi Gim­fer­rer sobre l’expo­sició a la Sala Gas­part l’any 1968. Amb l’actor Óscar Muñoz fent de Perucho, la pel·lícula ens fa pene­trar fins i tot al pis de l’escrip­tor de l’avin­guda República Argen­tina i a la seva bibli­o­teca i pina­co­teca. Perucho ama­nia la visita fent recre­a­ci­ons de les par­pe­lles dels vam­pirs i far­cint d’anècdo­tes el seu món mis­teriós i ple de fan­ta­sia.


Els vam­pirs, els car­lins del gene­ral Cabrera i les loca­lit­za­ci­ons, sobre­tot la Gra­na­de­lla, Albi­nyana, i Gan­desa, també con­for­men l’ima­gi­nari d’aquest plànol cre­a­tiu de l’autor de Les històries natu­rals. A Gan­desa recu­pera els esce­na­ris de les guer­res, les pors gai­rebé psi­co­a­nalítiques i els cen­te­nars de morts que van que­dar pels camps i els camins, dels quals Perucho també va escriure els poe­mes d’El país de les mera­ve­lles, reci­tats al docu­men­tal per Laura Pau i Josep Pedrals. El grau d’espe­ci­a­lit­zació de Julià Gui­lla­mon sobre Perucho arriba fins a la lec­tura pro­funda, els motius i les pors, és a dir, la paraula i l’incons­ci­ent. Com recu­pera l’actor cap al final del tre­ball, “la meva és una història de recon­ci­li­ació”: “Els humans no tenen mal­dat, tots són nobles d’espe­rit, fidels als seus ide­als, lliu­rats cadascú a la seva causa.” No se’l per­din.







Foto: Cogolludo



   
Vídeo destacado

 
Presentación del libro 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Quieres recibir el boletín electrónico de la ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA POR

Pagina nueva 2