César Pérez Gellida ha estat el guanyador del 80 Premi Nadal amb la novel·la Bajo tierra seca, un reconeixement convocat per l'editorial Destino que s'ha donat a conèixer aquest dissabte al tradicional sopar literari a l'Hotel Palace. A la mateixa cerimònia també s'ha descobert el 55 Premi Josep Pla de prosa en català, reconeixement que ha recaigut a Jaume Clotet i Planas per la seva obra La Germandat de l'Àngel Caigut. Els guanyadors han pres el relleu de Nosotros, de Manuel Vilas, i La llei de l'hivern, de Gemma Ventura Farré, guanyadores de l'edició del 2023 dels premis Nadal i Josep Pla, respectivament.
Aquest vespre s'ha decidit el 80 Premi Nadal de novel·la en castellà, guardó amb una dotació de 30.000 euros. L'edició d'aquest 2024 ha tingut com a guanyador l'escriptor César Pérez Gellida amb la seva novel·la Bajo tierra seca. La novel·la de Pérez Gellida és un thriller rural ambientat a l'Extremadura d'inicis del segle XX amb una seductora vídua com a protagonista.
El jurat, format per Inés Martín Rodrigo, Care Santos, Lorenzo Silva, Andrés Trapiello i Emili Rosales ha rebut 884 originals. Aquest any, han comunicat els organitzadors del guardó, s'aprecia un notable augment de la novel·la negra i el thriller, sovint amb un rerefons feminista; abunden també altres propostes literàries situades al present i de tall intimista. Juntament amb l'obra premiada, el jurat ha seleccionat com a finalistes Si te pudiera prestar mi cielo de Laura Macías Pérez, Hermanas Eba de Martín Muñoz, El legado de Artemisa (pseudònim) y Manos de trapo de María Regla Prieto.
Història d'un premi
Estiu del 1944. Després de l'èxit de la seva novel·la Mariona Rebull, l'escriptor i director del setmanari Destino, un noi de trenta anys Ignacio Agustí, es pregunta quants escriptors encara estan per descobrir en l'endormiscada literatura espanyola de postguerra. Amb el propòsit de “despertar dotzenes de novel·listes adormits als racons anònims del país”, Agustí pensa en una rèplica del premi Joan Crexells que va instaurar l'Ateneu Barcelonès el 1928 amb la finalitat de revitalitzar el gènere novel·lístic.
La nit del 6 de gener de 1945 durant el sopar al Café Suizo, els convidats degusten el menú, a base de crema de carxofes, llenguado i becada, amb peres a la cardinal de postres. El jurat delibera a les golfes. Queden tres candidats després de les dues primeres votacions: Carmen Laforet, César González Ruano i Álvarez Blázquez. A la quarta votació cau Ruano i a la cinquena la disjuntiva és Laforet o Álvarez Blázquez. Al final de les votacions, Nada es proclama vencedora del Nadal. Amb l'obra de Laforet, els Reis acaben de portar el primer regal a la literatura espanyola.
A la primera edició, el Nadal ha aconseguit l'objectiu: vivificar la novel·la espanyola, revelar joves valors. Com subratlla Miguel Delibes, la novel·la espanyola va començar a recuperar-se gràcies al premi d'Ediciones Destino: Agustí, el seu fundador, serà jurat fins al 1956; a partir del 1958, la festa literària passarà a celebrar-se al seu actual emplaçament de l'Hotel Palace (anteriorment Hotel Ritz). La llista d'autors guanyadors avui pobla els manuals de literatura espanyola. Només en les primeres dècades ja havien estat distingits, a més de la citada Carmen Laforet, Josep Maria Gironella, Miguel Delibes, Lluís Romero, Carmen Martín Gaite, Álvaro Cunqueiro, Rafael Sánchez Ferlosio o Ana María Matute.
Foto: Carlos Bagliettov: César Pérez Gellida i Jaume Clotet guayadors del Nadal i el Pla 2024.
