Si el Camp pervers era el lloc on s’enterraven vives les vestals que rompien el vot de castedat, aquests poemes són les píndoles vitals on David Castillo va deixant el pòsit del seu andarivell existencial. Més que cercar l’ànima d’una bellesa lírica, aquí el jo poètic malda per deixar petjada talment el notari que té la intenció d’escripturar els seus alens delerosos de desig i de plenitud, però també de passar comptes amb ell mateix i amb els altres. Ara la vida ja té massa passat i el futur comença a ser una quimera. Amb una clara voluntat de dietari poètic, Camp pervers (Proa, 2023) va de l’any 2007 al 2023 i transita, sobretot, per escenaris de Sicília, Nàpols, Roma i Barcelona. 

David Castillo sempre ha tengut molt clara la seva perspectiva, i l’hem vist molt còmode situat entre el rampell beatnik i underground, una mirada molt propera a la poesia social però que també beu de les fonts del culturalisme. Dibuixa les situacions sense interferències i capta els sons de la ciutat sempre atent als batecs de llocs trullosos i nits inacabables: «La primera nit, els sorolls / de la fira al descampat darrere casa / ens van seguir per la matinada asfixiant. / Fer l’amor va ser una pròrroga / de la xafogor de la fira, / la Cal·líope de circ». 

Al costat dels grans noms de la literatura —Leopardi, Camus, London, Pirandello, Hölderlin, Mann...—, Castillo hi situa els grans personatges de la vida, unes vides poblades d’excessos que deambulen entre els límits i l’abisme: «Després d’un pas llarg pel partit dels addictes / et vas afiliar al sindicat de la tuberculosi». I també es respira l’esperit d’aquelles corregudes per escapar dels grisos i l’ambient de resistència política i cultural dels 60 i 70. Amb l’ànima del viatger escodrinyador, Castillo ens va marcant les etapes d’aquesta ruta artística i vital: Santo Stefano Belbo, Jardins de Caserta, Monestir de Santa Chiara, San Lorenzo, Piazza Dante... En essència, David Castillo ens presenta una part substancial del seu ser i estar, episodis sovint carregats de música i de sexe, d’enyorança i de revolta, sempre per mitjà d’uns versos directes i contundents, d’una expressivitat força narrativa.