Una història és una pedra llençada al riu El Futur Folklorista i el Futur Revolucionari es van fer amics en una escola de ball, tot i que a ells no els preocupava gens aprendren. De fet, només els interessen els contes populars (i després les cançons, i els jocs) i sen fan uns grans experts, fins que un dia els governants alteraran el destí de tota la societat i, és clar, el dells dos. Entre la tradició oral i la literària, cada lector pot reconèixer els personatges i la ciutat on viuen malgrat que no tinguin nom. També el país on passa tot plegat, el moment històric, els canvis socials. Cada línia del llibre vibrarà dins seu amb el record de fets viscuts, coneguts o narrats: la lluita soterrada contra un poder dictatorial, el desig de llibertat plena, el verí paralitzant de la repressió, la força aglutinadora duna cançó… Aquesta novel·la és com cap altra: màgica i real, atemporal i contemporània, circular i lineal, freda i ardent, amarada de tradició i rabiosament moderna.

Mònica Batet (El Pont d’Armentera, 1976) Va estudiar Filologia Catalana a la URV i treballa de professora de català i d’editora. Ha publicat cinc novel·les i un recull de contes. Amb la seva primera novel·la, L’habitació grisa (Ed. Empúries, 2006), va guanyar el Premi de novel·la curta Just Manuel Casero. Amb la segona, No et miris el Riu (Ed. Meteora, 2012), va ser finalista al Premi Crexells. Amb la seva anterior novel·la, Nou illes al nord (Més Llibres, 2019) va guanyar el Premi Nollegiu. Alguns dels seus contes han estat traduïts a l’anglès, l’espanyol, el polonès i el grec.