Català - Castellano
Associa-t'hi! Noticia anterior
Noticia següent
Cinc dames del crim
12/4/2025
L
es escriptores han redefinit les normes de la novel·la negra, han aportat noves perspectives i un enfocament fresc en el tractament de la violència, el crim i la moralitat
La novel·la negra ha estat, per tradició, un territori dominat per veus masculines, però en les darreres dècades un nombre creixent d’escriptores ha agafat les regnes d’aquest gènere literari tan apassionant. A través de trames intrigants i personatges molt psicològics, les escriptores han redefinit les normes del joc, han aportat noves perspectives i un enfocament fresc en el tractament de la violència, el crim i la moralitat. Aquest article se submergeix en el món fascinant de les novel·listes del crim, explorant les seves contribucions, desafiaments i l’impacte que han tingut en l’evolució de l’univers negre. En destaquem cinc: Eva Arasa amb L’ànima separada del cos (Medusa), Teresa Solana amb Carpe Diem (Clandestina), Jo Alexander amb Una dona qualsevol torna a casa (Columna), Margarida Aritzeta amb L’hort de les ànimes (Clandestina) i Glòria Sabaté amb Mort al Palau (Rosa dels Vents).
L’ànima separada del cos, d’Eva Arasa és un relat negre, cru i descarnat sobre les agressions masclistes. L’autora intercala l’acció principal, la investigació del cas, amb moments quotidians a comissaria i amb la història medieval de la caça de bruixes a Andorra. Es tracta d’una novel·la amb moltes perspectives, diàlegs versemblants i connexions amb els ancestres. Arasa ha situat la novel·la a l’actualitat, en un terreny poc fèrtil literàriament com és Andorra, i ha posat sobre la taula temes preocupants com el maltractament tant psicològic com físic o la incapacitat de protegir les nostres joves vantant-nos de ser un país més que segur.
A Carpe Diem, Teresa Solana escriu una novel·la policíaca amb quatre assassinats aparentment inconnexos però que han despertat una gran alarma social que cal esclarir. Els Mossos no donen l’abast, amb la qual cosa mal contracten dos detectius privats perquè se n’encarreguin. Malgrat haver de treballar en un forn i tenir poca informació, manca de pistes i sospitosos, els germans enfilaran les quatre investigacions. La manera que té Solana de desgranar els casos és de matrícula d’honor. Carpe diem no és una novel·la negra a l’ús: és original en la trama i potent en el llenguatge i l’estil. Solana utilitza el diàleg de manera efectiva, donant veu a uns protagonistes que des de la primera pàgina esdevenen creïbles i complexos. La crítica a la premsa groga és mordaç.
Jo Alexander escriu Una dona qualsevol torna a casa, un recull de deu relats foscos on domina l’art del suspens i on destarota el lector amb uns girs absolutament inesperats. Es tracta d’un conjunt de narracions en el qual gairebé totes les víctimes són homes menors de 20 anys, totes les assassines són dones i les coneixem des de la primera plana. I són dones que, a primera vista, passen desapercebudes, tenen vides d’allò més anodines i, sobretot, no responen a cap tòpic masegat per la literatura. Dones molt humanes que maten perquè tenen uns motius (o no), unes pors i unes contradiccions internes i que no convé subestimar quan decideixen tornar a casa. El llibre ofereix frases lapidàries vinculades a la crítica social —com mana el gènere—, però també al món editorial.
L’hort de les ànimes de Margarida Aritzeta és una novel·la plena de personatges foscos, en una atmosfera densa i tibant. En una ciutat petita del Camp de Tarragona, apareix el cadàver nu i amb signes de violència del sacerdot Bernat de Cruïlles a l’hort de la rectoria, mentre tots els veïns busquen amb neguit un nen de set anys que ha desaparegut. Són casos independents o tenen alguna relació? La segona opció seria carnassa per la crònica negra. Aritzeta ho sap i juga amb el dubte. Es tracta d’una novel·la criminal de denúncia en què l’autora mira de cara la part fosca dels éssers humans. Fugint del maniqueisme i de la dualitat blanc-negre, l’autora planteja la complexitat de la vida que encara s’engreixa més en un barri enrevessat i degradat com el que dibuixa a la novel·la.
Glòria Sabaté escriu Mort al Palau, una novel·la enigma situada a Barcelona l’any 1908, quan molts barcelonins queden seduïts per la febre detectivesca que els encomanaven les aventures de Sherlock Holmes, el detectiu creat per Arthur Conan Doyle, que han estat portades al teatre Principal en llengua catalana amb molt d’èxit. La nit que les germanes Güell organitzen una jornada cultural al voltant del famós detectiu al Palau Güell, hi ha un primer assassinat. La Robina, professora d’anglès amant de Conan Doyle, es transformarà en detectiva d’estar per casa i descobrirà que totes les pistes que té estan vinculades a les històries de Conan Doyle. Glòria Sabaté combina el gènere detectivesc amb la novel·la històrica i amb la mitologia tradicional catalana. El llenguatge, adaptat a l’època narrada, és de matrícula d’honor tant pel que fa a la versemblança com a la recuperació de paraules que havien quedat en desús.
Anna Carreras i Aubets - nuvol.com
Muntatge: Nina Sevillano
Artícles relacionats :
12/4/2025
La novel·la negra ha estat, per tradició, un territori dominat per veus masculines, però en les darreres dècades un nombre creixent d’escriptores ha agafat les regnes d’aquest gènere literari tan apassionant. A través de trames intrigants i personatges molt psicològics, les escriptores han redefinit les normes del joc, han aportat noves perspectives i un enfocament fresc en el tractament de la violència, el crim i la moralitat. Aquest article se submergeix en el món fascinant de les novel·listes del crim, explorant les seves contribucions, desafiaments i l’impacte que han tingut en l’evolució de l’univers negre. En destaquem cinc: Eva Arasa amb L’ànima separada del cos (Medusa), Teresa Solana amb Carpe Diem (Clandestina), Jo Alexander amb Una dona qualsevol torna a casa (Columna), Margarida Aritzeta amb L’hort de les ànimes (Clandestina) i Glòria Sabaté amb Mort al Palau (Rosa dels Vents).
L’ànima separada del cos, d’Eva Arasa és un relat negre, cru i descarnat sobre les agressions masclistes. L’autora intercala l’acció principal, la investigació del cas, amb moments quotidians a comissaria i amb la història medieval de la caça de bruixes a Andorra. Es tracta d’una novel·la amb moltes perspectives, diàlegs versemblants i connexions amb els ancestres. Arasa ha situat la novel·la a l’actualitat, en un terreny poc fèrtil literàriament com és Andorra, i ha posat sobre la taula temes preocupants com el maltractament tant psicològic com físic o la incapacitat de protegir les nostres joves vantant-nos de ser un país més que segur.
A Carpe Diem, Teresa Solana escriu una novel·la policíaca amb quatre assassinats aparentment inconnexos però que han despertat una gran alarma social que cal esclarir. Els Mossos no donen l’abast, amb la qual cosa mal contracten dos detectius privats perquè se n’encarreguin. Malgrat haver de treballar en un forn i tenir poca informació, manca de pistes i sospitosos, els germans enfilaran les quatre investigacions. La manera que té Solana de desgranar els casos és de matrícula d’honor. Carpe diem no és una novel·la negra a l’ús: és original en la trama i potent en el llenguatge i l’estil. Solana utilitza el diàleg de manera efectiva, donant veu a uns protagonistes que des de la primera pàgina esdevenen creïbles i complexos. La crítica a la premsa groga és mordaç.
Jo Alexander escriu Una dona qualsevol torna a casa, un recull de deu relats foscos on domina l’art del suspens i on destarota el lector amb uns girs absolutament inesperats. Es tracta d’un conjunt de narracions en el qual gairebé totes les víctimes són homes menors de 20 anys, totes les assassines són dones i les coneixem des de la primera plana. I són dones que, a primera vista, passen desapercebudes, tenen vides d’allò més anodines i, sobretot, no responen a cap tòpic masegat per la literatura. Dones molt humanes que maten perquè tenen uns motius (o no), unes pors i unes contradiccions internes i que no convé subestimar quan decideixen tornar a casa. El llibre ofereix frases lapidàries vinculades a la crítica social —com mana el gènere—, però també al món editorial.
L’hort de les ànimes de Margarida Aritzeta és una novel·la plena de personatges foscos, en una atmosfera densa i tibant. En una ciutat petita del Camp de Tarragona, apareix el cadàver nu i amb signes de violència del sacerdot Bernat de Cruïlles a l’hort de la rectoria, mentre tots els veïns busquen amb neguit un nen de set anys que ha desaparegut. Són casos independents o tenen alguna relació? La segona opció seria carnassa per la crònica negra. Aritzeta ho sap i juga amb el dubte. Es tracta d’una novel·la criminal de denúncia en què l’autora mira de cara la part fosca dels éssers humans. Fugint del maniqueisme i de la dualitat blanc-negre, l’autora planteja la complexitat de la vida que encara s’engreixa més en un barri enrevessat i degradat com el que dibuixa a la novel·la.
Glòria Sabaté escriu Mort al Palau, una novel·la enigma situada a Barcelona l’any 1908, quan molts barcelonins queden seduïts per la febre detectivesca que els encomanaven les aventures de Sherlock Holmes, el detectiu creat per Arthur Conan Doyle, que han estat portades al teatre Principal en llengua catalana amb molt d’èxit. La nit que les germanes Güell organitzen una jornada cultural al voltant del famós detectiu al Palau Güell, hi ha un primer assassinat. La Robina, professora d’anglès amant de Conan Doyle, es transformarà en detectiva d’estar per casa i descobrirà que totes les pistes que té estan vinculades a les històries de Conan Doyle. Glòria Sabaté combina el gènere detectivesc amb la novel·la històrica i amb la mitologia tradicional catalana. El llenguatge, adaptat a l’època narrada, és de matrícula d’honor tant pel que fa a la versemblança com a la recuperació de paraules que havien quedat en desús.
Anna Carreras i Aubets - nuvol.com
Muntatge: Nina Sevillano
Artícles relacionats :
-
Sense artícles relacionats
Noticia anterior
Noticia següent
