Biografía

Joan Margarit (Sanaüja, Lleida, 1938). Fill de Joan Margarit i Serradell, arquitecte, de Barcelona, i Trinitat Consarnau i Sabaté, mestra, de L'Ametlla de Mar. Acabada la guerra i fins al 1948, la família va canviar moltes vegades de domicili: Barcelona, Rubí, Figueres i Girona. De retorn a Barcelona, Joan Margarit fa el batxillerat a l'Institut Ausiàs March. L'any 1954, la família es va traslladar a les Illes Canàries i, des del 1956, va passar els cursos acadèmics a Barcelona per estudiar arquitectura, al Col·legi Major Sant Jordi, on va residir fins al 1961. El 1962 va conèixer Mariona Ribalta, amb qui es va casar l'any següent, i es va instal·lar al carrer Sardenya de Barcelona, a tocar de la plaça Sanllehy. Allà van néixer les seves filles Mònica, Anna i Joana, i el seu fill Carles.

Margarit es va donar a conèixer com a poeta en castellà el 1963 i el 1965. Després d'un llarg parèntesi de deu anys, escriu Crónica, publicat pel seu amic Joaquim Marco, director de la col·lecció "Ocnos", de Barral Editores. A partir del 1980, va iniciar la seva obra poètica en català. Des del 1975, Margarit i la seva família viuen a Sant Just Desvern, on també hi ha l'estudi d'arquitectura que comparteix amb Carles Buxadé, amic i soci, des del 1980. Des del 1968, Margarit és catedràtic, jubilat actualment, de Càlcul d'Estructures de l'Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.