Lluís Maria Todó va néixer a Barcelona el 25 de febrer de 1950. Va estudiar filologia francesa a les universitats de Pau, París i Barcelona, on es va doctorar el 1981. Del 1975 al 1993 va ser professor de literatura francesa i teoria de la literatura a la Universitat de Barcelona. Actualment és professor emèrit de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra, on va ensenyar traducció literària i literatura francesa durant molts anys.

Va exercir de crític musical i literari al diari La Vanguardia, de Barcelona, i de cronista a l’edició catalana del diari El País. Va ser codirector de la col·lecció «Biblioteca Pompeu Fabra» d’Edicions Destino, especialitzada en la traducció dels grans clàssics universals al català, segons els criteris més exigents.

És autor de nombrosos articles i assaigs, més o menys acadèmics, sobre literatura i traducció, i de diverses novel·les: Els plaers ficticis (1991), El joc del mentider (1994), L’adoració perpètua (1997), El cant dels adéus (2001), Isaac i els dubtes (2003), a més d’un llibre autobiogràfic, El mal francès (Premi Josep Pla 2006).

Han estat molt reconegudes les seves traduccions de Flaubert, Honoré de Balzac, Michel Tournier i Guy de Maupassant, entre d'altres.