Català - Castellano
DONAR-SE D’ALTA
Incluso la muerte tarda
Jordi Virallonga 12/2015
JORDI VIRALLONGA (Barcelona, 1955) és Catedràtic (I.O.) de literatura espanyola de la Universitat de Barcelona i President de el “Aula de poesia de Barcelona” des de la seva fundació en 1989. Ha rebut diversos premis internacionals. Part de la seva obra ha estat antologada i traduïda a quinze llengües. És així mateix assagista i traductor de literatures romàniques al català i al castellà, especialment de poesia catalana. Per la mediocritat «Algun lector va pensar alguna vegada que amb ironia i ràbia alimentades per la mediocritat, la pobresa espiritual i l'altra, la hipocresia, el cinisme, les mansedumbres i l'estupidesa d'aquesta època es podia fer una gran poesia? Si ho va pensar, aquest llibre, Hasta la muerte tarda, l'hi ratificarà. I si no ho va pensar, aquest llibre l'hi descobrirà. Jordi Virallonga enfonsa la seva sang en el real i en ella mulla la ploma amb què va escriure aquests poemes. L'autor empra l'anomenat llenguatge popular de tal manera que obre la seva complexitat i els diferents sentits que les paraules proposen sense perdre el seu misteri. “La vençuda immensitat de l'abandó”, diu. “L'aire del proïsme supurant/ les piltrafes d'un possible paradís”, diu. Jordi sap que la llengua del Paradís ja no està disponible. (...) En realitat, és tota una reinvenció. [...] Hi ha poetes que viuen per escriure. Jordi Virallonga, com tot poeta de debò, escriu per viure. I ens fa viure: els seus poemes són com a cops de puny amb els ulls oberts”.» Juan Gelman
Jordi Virallonga 12/2015
JORDI VIRALLONGA (Barcelona, 1955) és Catedràtic (I.O.) de literatura espanyola de la Universitat de Barcelona i President de el “Aula de poesia de Barcelona” des de la seva fundació en 1989. Ha rebut diversos premis internacionals. Part de la seva obra ha estat antologada i traduïda a quinze llengües. És així mateix assagista i traductor de literatures romàniques al català i al castellà, especialment de poesia catalana. Per la mediocritat «Algun lector va pensar alguna vegada que amb ironia i ràbia alimentades per la mediocritat, la pobresa espiritual i l'altra, la hipocresia, el cinisme, les mansedumbres i l'estupidesa d'aquesta època es podia fer una gran poesia? Si ho va pensar, aquest llibre, Hasta la muerte tarda, l'hi ratificarà. I si no ho va pensar, aquest llibre l'hi descobrirà. Jordi Virallonga enfonsa la seva sang en el real i en ella mulla la ploma amb què va escriure aquests poemes. L'autor empra l'anomenat llenguatge popular de tal manera que obre la seva complexitat i els diferents sentits que les paraules proposen sense perdre el seu misteri. “La vençuda immensitat de l'abandó”, diu. “L'aire del proïsme supurant/ les piltrafes d'un possible paradís”, diu. Jordi sap que la llengua del Paradís ja no està disponible. (...) En realitat, és tota una reinvenció. [...] Hi ha poetes que viuen per escriure. Jordi Virallonga, com tot poeta de debò, escriu per viure. I ens fa viure: els seus poemes són com a cops de puny amb els ulls oberts”.» Juan Gelman
Tornar a publicacions dels socis
