Català - Castellano
DONAR-SE D’ALTA
El Preludi, de William Wordsworth
Jaume Pons Alorda, traductor 2/2020
El preludi és una obra magna que William Wordsworth, el poeta més longeu i més important del Romanticisme anglès, va anar escrivint i reescrivint durant gairebé cinquanta anys. Va ser un tribut al seu germà espiritual, el poeta Samuel Taylor Coleridge, que va dir d’ell que «per la força de la seva imaginació, Wordsworth es troba més a prop de Shakespeare i de Milton que cap altre escriptor modern». Aquest llarg poema unitari és una autèntica aventura de la memòria i del pensament en què el vers s’activa a partir del record de les accions més íntimes i humils, connectades amb la potència sagrada de la divinitat. El preludi és també un cant d’amor a la natura, descrita com una entitat totpoderosa que acompanya el geni creador quan aquest sap aprofitar els poders que el món li atorga. És també d’una oda d’exaltació de la passió, de la llibertat i de la gran meravella d’existir. El preludi va ser el pinyol primordial que acabaria inspirant un joveníssim Marcel Proust a l’hora d’escriure A la recerca del temps perdut i ara arriba, per primer cop, traduït de forma completa en llengua catalana.
Jaume Pons Alorda, traductor 2/2020
El preludi és una obra magna que William Wordsworth, el poeta més longeu i més important del Romanticisme anglès, va anar escrivint i reescrivint durant gairebé cinquanta anys. Va ser un tribut al seu germà espiritual, el poeta Samuel Taylor Coleridge, que va dir d’ell que «per la força de la seva imaginació, Wordsworth es troba més a prop de Shakespeare i de Milton que cap altre escriptor modern». Aquest llarg poema unitari és una autèntica aventura de la memòria i del pensament en què el vers s’activa a partir del record de les accions més íntimes i humils, connectades amb la potència sagrada de la divinitat. El preludi és també un cant d’amor a la natura, descrita com una entitat totpoderosa que acompanya el geni creador quan aquest sap aprofitar els poders que el món li atorga. És també d’una oda d’exaltació de la passió, de la llibertat i de la gran meravella d’existir. El preludi va ser el pinyol primordial que acabaria inspirant un joveníssim Marcel Proust a l’hora d’escriure A la recerca del temps perdut i ara arriba, per primer cop, traduït de forma completa en llengua catalana.
Tornar a publicacions dels socis
