Català - Castellano
DONAR-SE D’ALTA
Con el sol en la boca
Matías Néspolo 3/2015
Con el sol en la boca La història que explica és la d'uns joves universitaris en els quals comença a calar un ''hartazgo'' generalitzat per tot. Un d'ells, el Tano Castiglione, necessita com sigui deslliurar-se del neguit que li persegueix. I després de barallar-se amb els més propers, anirà a la casa del pare i, després d'un enfrontament, sortirà d'allí amb un botí notable: el vell cotxe que ja està pel desguasse; un petit quadre juvenil del gran Berni; i una col·lecció de figuretes de fang. Ell no ho sap encara, però està començant un viatge que li conduirà al passat, a descobrir les petjades d'una història tèrbola i inassumible. Un viatge que li portarà a retrobar-se amb la mare i, sobretot, a descobrir que el passat no mor fins i tot quan no es coneix. I, també, a comprovar finalment que el viatge no té final. En la superfície aquesta és una història argentina: la guerrilla prèvia al cop d'estat de Videla; la corrupció que va predominar durant la dictadura; la impossibilitat de reconciliar-se amb el passat… I, sobretot, la traïció, la culpa, la fugida, el silenci… Tot això és, com deia al començament, molt local, molt particular. Però en mans de Matías Néspolo adquireix un vol que converteix aquesta història en alguna cosa que concerneix a tothom en qualsevol racó del món. Perquè del que es tracta és d'explicar de quina manera també en el canvi de segle, com avui dia, no som capaços de deslliurar-nos de la dissort que, en tot temps i lloc, és la nostra existència, per dir-ho parafrasejant molt aproximadament a Juan Benet. Si Siete maneras de matar a un gato va obtenir repercussió internacional, traduccions a l'anglès, francès, neerlandès i italià, i crítiques molt bones a tot arreu, Con el sol en la boca hauria de superar amb escreix aquell notable ressò que va portar al jurat de Granta a seleccionar a Matías Néspolo com un dels més prometedors narradors joves en llengua espanyola.
Matías Néspolo 3/2015
Con el sol en la boca La història que explica és la d'uns joves universitaris en els quals comença a calar un ''hartazgo'' generalitzat per tot. Un d'ells, el Tano Castiglione, necessita com sigui deslliurar-se del neguit que li persegueix. I després de barallar-se amb els més propers, anirà a la casa del pare i, després d'un enfrontament, sortirà d'allí amb un botí notable: el vell cotxe que ja està pel desguasse; un petit quadre juvenil del gran Berni; i una col·lecció de figuretes de fang. Ell no ho sap encara, però està començant un viatge que li conduirà al passat, a descobrir les petjades d'una història tèrbola i inassumible. Un viatge que li portarà a retrobar-se amb la mare i, sobretot, a descobrir que el passat no mor fins i tot quan no es coneix. I, també, a comprovar finalment que el viatge no té final. En la superfície aquesta és una història argentina: la guerrilla prèvia al cop d'estat de Videla; la corrupció que va predominar durant la dictadura; la impossibilitat de reconciliar-se amb el passat… I, sobretot, la traïció, la culpa, la fugida, el silenci… Tot això és, com deia al començament, molt local, molt particular. Però en mans de Matías Néspolo adquireix un vol que converteix aquesta història en alguna cosa que concerneix a tothom en qualsevol racó del món. Perquè del que es tracta és d'explicar de quina manera també en el canvi de segle, com avui dia, no som capaços de deslliurar-nos de la dissort que, en tot temps i lloc, és la nostra existència, per dir-ho parafrasejant molt aproximadament a Juan Benet. Si Siete maneras de matar a un gato va obtenir repercussió internacional, traduccions a l'anglès, francès, neerlandès i italià, i crítiques molt bones a tot arreu, Con el sol en la boca hauria de superar amb escreix aquell notable ressò que va portar al jurat de Granta a seleccionar a Matías Néspolo com un dels més prometedors narradors joves en llengua espanyola.
Tornar a publicacions dels socis
