Neix un nou mitjà de comunicació de l'ACEC

Acabeu de rebre El Quinzenal de l'ACEC, un nou mitjà de comunicació de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya, que, com el seu nom indica, s'editarà quinzenalment amb el propòsit d'informar de l'actualitat de l'entitat i dels temes que més directament l'afecten. El Quinzenal de l'ACEC s'enviarà cada os divendres, via correu electrònic, si també es podrà consultar al web de l'entitat.

El Quinzenal de l'ACEC complementa el panorama comunicatiu de l'Associació, fins ara compost per El Butlletí de l'ACEC, d'aparició bimestral, i els Titulars Digitals, que diàriament reben per correu electrònic els nostres associats. Aquest nou mitjà contitueix un oportú pont entre els dos mitjans ja consolidats, ja que permet guanyar l'actualitat d'un i aprofundir en les informacions pròpies de l'altre. Amb El Quinzenal de l'ACEC, junt amb El Butlletí i els Titulars Digitals, es completa una via d'informació que permetrà als nostres associats estar al cas dels temes d'actualitat que com a professió ens afecten directament, així com tenir notícia actual de la intensa vida cultural que impulsa l'Associació.

Les Jornades Poètiques refelexionen sobre la dimensió de la paraula poètica

Les sessions destaquen per l'alt nivell de les intervencions

Les setenes Jornades Poètiques de l'ACEC, celebrades entre l'1 i el 4 d'octubre a la sala Josep M. Sagarra de l'Ateneu Barcelonès, han respost a les expectatives despertades i han confirmat el seu paper com un acte cultural de notable relleu. Les jornades han estat organitzades per l'ACEC, patrocinades per CEDRO, i han rebut la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes, l'Ateneu Barcelonès i la Fundaçao Caloste Gulbenkian. La comissió organitzadora estava formada per David Castillo, José Luis Giménez-Frontín, José M. Micó, Miquel de Palol i Jordi Virallonga.

El premi Nacional de Traducció Andrés Sánchez Robayna va protagonitzar una conferència inaugural que, de fet, va ser una lliçó magistral sobre la dimensió filosòfica de la poesia i la seva vigència en la paraula actual. Sánchez Robayna va reflexionar sobre la poesia meditativa i la poesia abstracta i va concloure que "la poesia imatge i metàfora no pot renunciar a l'èsser poètic". Amb una reflexiva reivindicació de Juan Ramon Jiménez, Sánchez Robayna va concloure que "la poesia abocada al cant privilegia la paraula i la conceptualitza, mentre que la ideologia instrumentalitza la paraula".

Temps i poesia

L'eix central de les Jornades han estat la relació entre poesia i temps, que han reunit en dues sessions diverses ponències. El primer col·loqui va ser presentat per Miquel de Palol, i va reunir Francesc Parcerisas, Felipe Juaristi i Susanna Rafart.

Francesc Parcerisas va apuntar que no es pot entendre l'èsser sense el temps, i que l'home finit, sent un gran dessassossec quan s'enfronta amb el temps infinit, "com les 24 hores de vida d'una papallona versus la vida d'un home". Parcerisas va dir que la poesia és una activitat humana, seqüencial, i que el vers consta de dos temps, el real de l'autor que està escrivint i el fictici del qual en parlen els versos. I la poesia, com totes les arts, va constatar, desafia al temps, el fossilitza, i permet reviure'l. "El temps és allò que constitueix la poesia", va concloure el poeta.

Felipe Juaristi va glossar que "els poetes a vegades no encerten a viure, però saben com afrontar la mort" i que la grandesa de la poesia resideix en viure el present. Va citar a Miles Davis, "per a ser artista, s'ha de tenir molt de temps lliure", i va afirmar que Heidegger va canviar la percepció del temps. Juaristi va esmentar que el poeta ha de portar a la poesia agafada de la mà, que la poesia és o hauria de ser memòria i hauria de rescatar el passat per a portar-lo al present. "Escriure poesia és una llum que il·lumina el temps del poeta", va concloure.

Susanna Rafart, en la exposició que va titular Poesia i temps, un excés d'equipatge, va reprendre el tema de l'home finit versus el temps infinit, i va recordar que el temps és un dels grans temes de la lírica, citant a poetes com Manrique, Machado, Espriu i Vinyoli. Va esmentar el pintor Mark Rothko per a contraposar el temps historicista i positivista de la societat davant del temps artístic. Rafart va afirmar que "el poeta no ha de deixar influenciar-se pel temps diari, ha de seguir la lògica de l'art" i que "la poesia és el lloc on ens estranyem del temps". Com Juaristi, la poeta de Ripoll va destacar la tasca de la poesia com a actualitzadora de la memòria.

La segona sessió, moderada per José M. Micó, va asseure en la mateixa taula Jaume Pont, Jaime Siles i Esther Zarraluqui.

Jaume Pont va reflexionar sobre la interdependència entre temps i poesia: "no es poden separar", i simultàniament, va defensar la rebel·lia del poeta enfront del temps. L'autor, segons el poeta lleidatà, vol separar-se del temps real i es dedica a crear un altre temps, un temps que està en suspens. Pont va assenyalar que la poesia crea un temps ja viscut, originari de la memòria, i un altre que pot ser no es visqui mai. Pont va afirmar que "el temps de la poesia és fragmentari" i escollint "la poesia narrativa" de Vàzquez-Montalbàn, va exemplificar com l'autor construeix la seva realitat i el seu temps. El poeta va concloure que el temps d'un poema és reversible, "on es pot tornar una i altra vegada", i que és a la vegada etern i instantani.

Jaime Siles va introduir la seva ponència diferenciant entre el temps cíclic, mític, dels grecs, i el temps lineal i històric dels romans. Siles va contraposar el verb narratiu al nom poètic, que genera un temps particular, diferent al de la realitat narrativa. El lector percep aquest temps particular, que es renova cada vegada que rellegeix el poema, com "l'etern retorn" del grecs. El temps del poema sembla total, però, com va assenyalar l'escriptor, aquest temps és, com tot temps, fragmentari, de manera que la totalitat del jo que presenta el poema només "dura el que dura el poema". I el poeta rescata aquest temps de la memòria i converteix els records en la seva pròpia realitat i, per tant, el temps del poema s'assembla, si no ho és, al temps mític dels grecs.

Esther Zarraluqui va explicar la seva relació amb el temps del poema en una ponència titulada "L'aprenentatge del despreniment" i va subratllar que escriure equival a solitud. Aquest despreniment comença, segons va esmentar Zarraluqui, a la infantesa, quan la persona s'adona que la mort existeix i quan s'inicia la nostàlgia d'allò que ja s'ha viscut i que no es pot tornar a viure. El despreniment es produeix en cada nou poema, quan l'escriptor tracta d'allunyar-se per recuperar el que ja ha estat escrit per algú altre. El poeta recull les veus que es desprenen. El despreniment implica oblidar les conquestes i endinsar-se en el que encara està per conèixer, "fer del llenguatge matèria de l'experiència". La poeta va concloure que l'aprenentatge del despreniment, un cop après, pot portar l'escriptor a tèmer per la seva pèrdua, per no tornar a sentir-ho de nou, però que la poesia mateixa et porta a desprendre't.

Panorana de revistes i publicacions del gènere

Com és habitual en els darrers anys, les Jornades van ser un aparador de revistes i publicacions poètiques presentades pels seus impulsors i responsables.

Caravansari. El director de Caravansari, Mateo Rello, va presentar aquesta nova revista poètica -que ha editat el seu número 2- amb un text elaborat per Fernando Valls per a l'ocasió. Rello va destacar que caravansari és més que l'àgora grega perquè aplega gent de llocs diferents i que està en consonància amb el caràcter transversal de la revista, on tenen cabuda corrents molt diverses, noves i veus consagrades, i amb l'objectiu de trencar les barreres idiomàtiques de la península, publicant poemes en diverses llengües.

Espiral Mayor. Miguel Anxo Fernán-Vello, director de l'editorial especialitzada en poesia, va presentar Espiral Mayor com un projecte "obert, transversal i democràtic". Fernán-Vello va ressaltar la importància del premi anual que dóna l'editorial per a descobrir nous poetes a Galícia i va assenyalar que es financia en part gràcies als subscriptors, que reben exemplars dedicats pels autors. Espiral Mayor compta amb cinc col·leccions i fins ara ha publicat 350 títols.

Caràcters. El seu director, Jordi Capilla, va presentar aquesta publicació valenciana nascuda al 1992 amb la voluntat de tractar el gènere més enllà del seu espai territorial. La primera etapa es va encetar amb una portada dissenyada per Joan Brossa i va durar dos anys. El 1997 es va reprendre la publicació i fins al moment porten 40 números amb l'objectiu de fer crítica literària i seriosa. Cada número es dedica a un autor, a qui conviden a explicar la seva creació literària en les pàgines centrals.

Editorial Candaya. Els seus dos fundadors, Francisco Robles i Olga Martínez, van presentar Candaya -un regne imaginari que apareix a El Quixot- com una editorial amb un propòsit quixotesc, que vol trencar la incomunicació literària entre Espanya i Hispanoamèrica. Fins al moment han publicat 40 títols, especialment d'escriptors hispanoamericans, però també d'espanyols, que malgrat el seu talent, tenen dificultats per ser a les llibreries. El seu llibre més popular és Nocilla dream, d'Agustín Fernàndez Mallo (Premi Quimera 2007). La seva col·lecció de poesia és d'una edició molt elaborada: a un sol color que suggereix alguna cosa sobre l'obra o l'escriptor, amb pròleg i un CD que transmet la veu de l'autor.

Recitals poètics

Les quatre sessions de les Jornades van comptar amb els seus respectius recitals poètics, que, seguint el tret característic des dels seus inicis, convida autors de les diverses llengües peninsulars (català, castellà, euskera, gallec i portuguès) que no han llegit en les anteriors convocatòries. En aquesta ocasió van ser Narcís Comadira, Carles Duarte, Miguel Anxo Fernán-Vello, Francisco Ferrer Lerín, Feliu Formosa, Sergi Jover, Felipe Juaristi, Teresa Rita Lopes, Eduardo Moga, Luz Pichel, Carmen Plaza, Jaume Pont, Andrés Sánchez Robayna, Jaime Siles i Esther Zarraluqui. Antonio Colinas, també convidat a les lectures, finalment no va poder desplaçar-se a Barcelona.

Biografia dels autors de les VII Jornades Poètiques (pdf)

Galeries fotogràfiques:

1 d'octubre / 2 d'octubre / 3 d'octubre / 4 d'octubre

Les VI Jornades Poètiques en un nou número de 'Cuadernos de Estudio'

L'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC) ha editat el Cuaderno de Estudio y Cultura número 28, dedicat a les VI Jornades Poètiques de l'ACEC. Aquest nou número de la col·lecció recull les intervencions de les Jornades celebrades a l'Ateneu Barcelonès del 6 al 9 de juny de 2006. El Cuaderno aplega la ponència inaugural d'Antonio Gamoneda i les dedicades a "Orient i Occident: pensament i poesia", "Orient i Occident: escriptura, transvassaments i traduccions" i "Actualitat de la poesia satírica".Aquest nou exemplar de la col·lecció, ue es va presentar ahir dijous en la sesió de cloenda de les Jornades Poètiques, s'afegeix als títols recents, com els dels homenatges a Esther Tusquets, Manuel Serrat Crespo i Javier Tomeo.

Catalunya Ràdio ofereix tornar a Cristina Peri Rossi després de la polémica

Les mostres de suport i l'abast de la polèmica han forçat la CCRTV a fer marxa enrere

La polèmica sobre la decisió de Catalunya Ràdio de no renovar l'escriptora Cristina Peri Rossi del seu equip de col·laboradors per no expressar-se en català ha generat una accentuada polèmica que ha forçat els responsables de l'emissora a convidar de nou l'autora urugaiana a integrar-se a la nòmina de veus habituals. El director de l'emissora, Oleguer Sarsanedas, i Cristina Peri Rossi es reuniran en els pròxims dies per abordar el tema. La decisió de no renovar Peri Rossi es basava en una resolució de la CCRTV del passat 17 de juliol en què s'instava als programaes a complir la Carta de principis de la Corporació, de març del 2006, un dels punts de la qual afirma que " els locutors, conductors, entrevistadors i col·laboradors (...) utilitzaran sempre la llengua catalana quan estiguin en antena. L'ús d'altres llengües serà excepcional i motivat, recomanant sempre que sigui possible la traducció simultània".

Cristina Peri Rossi, membre de l'ACEC i resident a Barcelona des de 1972 va ser una de les primeres afectades per aquesta normativa, ja que amb l'inici de la nova temporada, no va ser renovada pel programa "L'ofici de viure" (abans "Una nit a la Terra"). Peri Rossi havia col·laborat durant els darrers dos anys i s'havia expressat en la seva llengua, el castellà. Segons l'escriptora, el director del programa, Gaspar Hernàndez, li va comunicar que "no podia continuar en aquest espai per culpa d'una resolució del consell d'administració" . Unes paraules confirmades per Hernàndez, que, a més, ha afegit en conversa amb El Quinzenal que "no tinc res en contra dels escriptors que s'expressen en castellà" i com a prova va esmentar la presència recent d'Alejandro Jodorowsky al seu programa.

Peri Rossi ha explicat que el director del programa li va mencionar que "m'han dit que et digui que no pot haver cap tertulià que no parli en català. He lluitat l'impossible i els he dit que et necessito per raons professionals, però no he tingut sort". L'escriptora ha qualificat els fets com "una persecució lingüística", que van contra la "llibertat d'expressió, no en termes de contingut, sinó en la forma d'expressar-se i en l'idioma". Peri Rossi ha recordat que va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona de Poesia gràcies a Babel Bárbara i que sempre ha defensat la llibertat del català. Per a l'autora resulta paradoxal que es castigui a qui sempre ha advocat per la convivència entre el castellà i el català. Cristina Peri Rossi ha creat un blog dedicat exclusivament a aquest tema, que inclou "El manifest contra la persecució lingüística", on qualsevol persona pot adherir-se enviant un missatge a perirossicristina@yahoo.es. Fins al moment, el manifest ha rebut més de 400 adhesions, tant d'autors en llengua castellana com de llengua catalana.

Reaccions de l'ACEC

La presidenta de l'Associació, Montserrat Conill, ha afirmat que "lamento moltíssim el que ha succeït i especialment a una persona com Cristina Peri Rossi, que tant ha lluitat a favor de la llibertat i que tant ha defensat al català". Conill considera lícit que es doni suport i es discrimini positivament el català, "però s'hauria d'haver fet d'una altra manera". El vicepresident de l'entitat, Miquel de Palol, en un article publicat al diari Avui el dimarts 2 d'octubre, considera l'acomiadament de l'escriptora uruguaiana "injust" i "innecessari" i demana que els responsables facin "un comunicat d'excuses formals" i reincorporin "amb honors" a una escriptora que "sempre s'ha manifestat a favor de la causa catalanista". El secretari general, José Luis Giménez-Frontín, ha assenyalat que "es tracta d'un tema delicat degut a les raons adduïdes per a la no renovació de Peri Rossi" i que una aplicació estricta de la Carta de principis de la CCRTV "podria interpretar-se com una discriminació per raons de llengua". D'altra banda, Giménez-Frontín ha expressat la inquietud per la manca d'estatus legal dels col·laboradors en mitjans de comunicació: "no tenen cap protecció legal, com demostra el cas de Peri Rossi", i ha anunciat l'obertura d'una línia d'investigació institucional sobre el tema, un tema que serà degudamnt tractat en la propera edició d' El Butlletí de l'ACEC.

Catalunya Ràdio demana disculpes

El director de Catalunya Ràdio, Oleguer Sarsanedas, pressionat per la polèmica generada al voltant d'aquest afer va demanar disculpes a l'escriptora i li va oferir tornar a col·laborar amb l'emissora. La conversa entre Sarsanedas i Peri Rossi va ser breu i l'escriptora no va donar cap resposta definitiva. Els dos es van citar per aquesta mateixa setmana, on presumiblement el director de la cadena li oferirà la possibilitat a Peri Rossi de tornar al mateix programa o a un altre, si no es troba a gust per retornar a l'escenari d'on va ser acomiadada.

Blog de Cristina Peri Rossi

Manifest contra la persecució lingüística (en pdf)

L'ACEC atorga tres beques per a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu

Per segon any consecutiu, l'ACEC ha ofert als seus associats beques per a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès per un total de 180 hores de cursos. Com que el número de sol·licituds va superar el nombre de beques que s'adjudicaven, es va realitzar un sorteig per assignar els ajuts. Van resultar elegides: Beatriz Forés (90 hores); Thaïs Morales (30 hores); Silvia Alemany (30 hores) i María José Orobitg (30 hores). L'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès ofereix aproximadament una cinquantena de cursos, dividits en quatre àrees: escriptura, oficis d'edició, literatura i humanitats i el cicle de conferències "Amb veu pròpia".

Pàgina web de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès

SUMARI

AGENDA
D'ACTIVITATS

Los poetas invisibles y otros poemas

Presentació del llibre de Federico Gallego Ripoll el dijous, 18 d'octubre, a les 20 hores a la Biblioteca Guinardó-Mercè