Comunicat
de la Junta Directiva
La Junta Directiva de l'ACEC, reunida
a la seu social a les 10 hores del 10 de novembre de
2007, vol tornar a deixar constància entre els seus escriptors i traductors
associats els següents principis estatutaris i recursos
organitzatius:
1.- L'ACEC
va adquirir plena personalitat jurídica el 1993
amb l'objectiu prioritari de "defensar els drets
morals i patrimonials dels associats, vetllant per la seva
dignitat social, el compliment de la legislació sobre
drets d'autor i promovent les reivindicacions professionals
dels escriptors.
2. D'acord
als seus Estatuts, l'ACEC sempre ha condicionat la pertinença
a l'entitat únicament i exclusiva a la titularitat
de drets d'autor en forma de llibre editat per compte aliè,
i de cap manera a la seva llengua d'escriptura o de publicació.
D'aquesta manera, l'ACEC no només representa els
interessos d'autors en català i en castellà i
de traductors al català i al castellà, o
que publiquen habitualment en les dues llengües, així com
els dels associats que escriuen en altres llengües,
sinó que a més integra en el seu sí autors
de sensibilitats culturals i polítiques molt diverses.
3. L'ACEC
considera aquest principi com a irrenunciable i essencial,
proposant, en conseqüència, el foment del debat
intel·lectual respectuós, l'entesa i la difusió de
la cultura en totes les seves llengües i la defensa
de la llibertat de creació i expressió.
4.
A més
dels canals habituals per a dirigir-se a les nostres assessories
jurídica i fiscal, tant la Presidenta com el Secretari
General i els Vocals de Junta, directament o a través
de la secretaria, estan en tot moment a disposició dels
autors associats, i es manté la tarda dels dimarts
com a horari aconsellat per a plantejar-los personalment
tot tipus de reivindicacions o consultes.
Barcelona, novembre de 2007
L'Ateneu
Barcelonès rehabilita l'àmbit Canuda
de la biblioteca
És la segona
fase de la seva reforma integral, que acabarà el
juny del 2008
|
El passat 12 de novembre van
començar les obres
de la segona fase de la reforma de la biblioteca de
l'Ateneu Barcelonès, les que afecten l'àmbit
Canuda del centre. Aquesta sala va ser l'any 1906,
quan l'Ateneu es va traslladar al carrer Canuda 6 –a
l'antic Palau del Baró de Sabassona– la sala
d'actes, però a finals dels seixanta va convertir-se
en una ampliació de la biblioteca. Els treballs
més importants de rehabilitació seran
els que afecten la restauració de les pintures
del sostre, del pintor del segle XVIII Francesc Pla,
el Vigatà. Precisament, la pintura més
gran d'aquest autor, una escena mitològica sobre
el judici de Paris, es troba en aquesta sala. Però el
que farà allargar les obres fins el juny del
2008 serà "la dificultat per reforçar
tot el sostre", que està esquerdat, segons comenta
el director de la biblioteca de l'Ateneu, Ferran Burguillos.
Un altre dels treballs de reforma serà el cablejat
de tota la sala per terra, arrencant el paviment, per
tal d'instal·lar-hi les connexions elèctriques
i d'accés a internet.
"La intenció és que aquest espai sigui
la zona de consulta i moviment, mentre que la sala
ja restaurada de l'àmbit Jujol quedi per estudiar",
explica Burguillos. I és que a l'àmbit
Canuda s'hi podrà consultar les obres de referència
(enciclopèdies, diccionaris, etc.), hi haurà també l'hemeroteca,
l'espai de treball multimèdia i el d'audició del
fons musical. En total, s'hi podran consultar 18.000
volums d'accés obert, que, sumats als 6.000
que es troben a l'àmbit Jujol, farà un
total de 24.000 volums. A més, la Biblioteca
es vol especialitzar en l'estudi del segle XIX i en
aquesta sala concreta hi haurà estudis sobre
la cultura, la política i la societat catalanes,
des de principi del segle XIX fins a la Guerra Civil
Espanyola.
En aquesta mateixa segona fase
de remodelació està també prevista
la construcció d'un dipòsit amb una capacitat
de 25.000 volums on hi anirà tot el fons de
l'arxiu històric i el fons patrimonial (obres
que van des de l'Edat Mitjana fins a mitjan segle XIX).
L'objectiu principal de l'acondicionament del fons
patrimonial és l'automatització completa
d'un catàleg que abans es consultava manualment
i que ara té introduïts aproximadament
83.000 documents, i que està integrat al Catàleg
Col·lectiu de les Universitats de Catalunya.
Restaurar tota l'escala noble
que envolta l'ascensor, dissenyada pels arquitectes
Josep Font i Gomà i
Josep Maria Jujol, és un altre dels treballs
d'aquesta segona fase, així com la restauració dels
retrats dels socis il·lustres de l'Ateneu, quadres
de finals del segle XIX que estaran penjats a la galeria
de retrats de l'àmbit Canuda.
Actualment, la biblioteca de
l'Ateneu Barcelonès és
la primera bibilioteca privada de Catalunya, tant per
nombre de volums com per la importància dels
seus fons. Hi alberga al voltant dels 300.000 documents,
a més d'importants col·leccions periodístiques
i un arxiu que compendia bona part de la cultura catalana
moderna. D'entre les seves col·leccions cal
destacar llibres dels segles XVI, XVII i XVIII i fons
de manuscrits, incunables, gravats, mapes, plànols
i fotografies.
Quan les obres acabin del tot
(juny del 2008), la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès serà tot
un referent a Catalunya, adequada per als socis de
l'Ateneu, però cada vegada més pública,
on el seu catàleg es podrà consultar
tant presencialment com a Internet, i adaptada a les
necessitats de la societat de la informació.
Reportatge sobre
la biblioteca de l'Ateneu, publicat al Butlletí de
l'ACEC número 70 (pdf)
L'ACEC
nomena Socis d'Honor els escriptors i traductors
de les primeres promocions
Es lliurarà un diploma a una
trentena personalitats del món
de les lletres
La Junta de l'Associació Col·legial
d'Escriptors de Catalunya ha decidit nomenar "Socis
d'Honor" de l'entitat els escriptors i traductors de
les seves primeres promocions. L'acte de lliurament
dels diplomes corresponents als membres d'honor de
l'ACEC es farà el proper dia 12 de desembre,
a les 13 hores, a la sala Borralleras, adjunta al bar
de l'Ateneu (carrer Canuda, 6, de Barcelona), en el
transcurs d'un aperitiu.
Els 30 escriptors i traductors
nomenats Socis d'Honor de l'ACEC són: Rafael Abella,
Concha Alós,
Enrique Badosa, Roser Berdaguer, Sara Berenguer, Àngels
Cardona, José Carol, Jorge
Colomer Fonts, Carme Comas, José Corredor-Matheos,
Beatriz Doumerc, José García López,
Ramón Gil Novales, Rosa Katz, Julio Manegat, Ana
María Matute, Jesús Martínez Cajal,
Carmen Pleyán, José María Portugués,
Manuel Pujales, Antonio Rabinad, Miguel Reija Garrido,
Luís
Romero, Mercedes Salisachs, Marcela Sánchez Coquillat,
Jean Schalekamp, Juana Trullás, Felio Antonio
Vilarrubias, Pedro Voltes i Matilde Zagalsky.
En la llista de nomenaments de Socis d'Honor estava inclós també Francisco
Candel, traspassat ahir dijous 22 de novembre.
La
desaparició de Paco Candel deixa un buit
a les lletres catalanes
L'escriptor i
periodista era considerat la veu dels immigrants i
els més necessitats
L'escriptor i periodista Francesc
Candel, membre de l'Associació Col·legial
d'Escriptors de Catalunya, ha mort la matinada d'aquest
divendres als 82 anys, a la clínica l'Aliança
de Barcelona, on ha estat ingressat la darrera etapa
de la seva vida, afectat per una greu malaltia respiratòria.
La seva capella ardent s'instal·larà al
Palau de la Generalitat durant tot el dia i l'enterrament
es farà demà dissabte, a les dotze del
migdia, a l'església de Nostra Senyora del Port
a la Zona Franca. Candel era considerat, sobretot,
la veu dels més necessitats i dels immigrants
en les dècades dels 40 i 50, ja que la seva
obra va girar entorn al fenòmen de la immigració durant
l'època franquista.
Francesc Candel (València, 1925) és
autor de més de quaranta llibres i una llarga
llista d'articles periodístics. La seva obra "Els
altres catalans" (1964) es va convertir en un
element de referència per analitzar objectivament
el fenomen de la immigració a Catalunya. L'any
2000 Candel va publicar, juntament amb l'historiador
Josep Maria Cuenca, el llibre "Els altres catalans
del segle XXI", que tracta els actuals moviments
d'immigració a Catalunya.
Paco Candel ha estat, al llarg
de la seva vida, estretament vinculat al barri de
la Zona Franca, la realitat del qual ha transmés en nombroses ocasions mitjançant
la seva obra literària i periodística.
Entre la seva producció com a novel·lista
i assagista figuren obres com "Hay una juventud
que aguarda" (1956), "Donde la ciudad cambia
su nombre" (1957), "Han matado un hombre,
han roto el paisaje" (1959), "Parlem-ne" (1967), "Encara
més sobre els altres catalans (1973)", "Un
charnego en el senado" (1979), "Candel contra
Candel" (1981), "Els altres catalans vint
anys després" (1985), "La nova pobresa" (1988)
i "El sant de la mare Margarida" (2000),
entre d'altres. El periodista Genís Sinca estava
preparant les seves memòries, que es publicaran
a començament de l'any vinent.
L'Associació Col·legial d'Escriptors
de Catalunya va homenatjar Paco Candel en un acte celebrat
al Col·legi de Periodistes de Catalunya el 20
de juny de 2001 per la seva trajectòria i la
seva vàlua humana i literària. En l'acte
hi vn intervenir, a més del mateix Candel, els
periodistes i escriptors Josep Maria Huertas i David
Castillo, la lingüista Maria Lluïsa Pazos,
l'especialista en cultura popular Rai Ferrer i l'autor
de pròlegs d'obres de Candel, Paco Rodón.
Les intervencions d'aquest homenatge van quedar registrades
en el número 15 de la col·lecció "Cuadernos
de estudio y cultura".
Entrevista
a Francesc Candel, publicada al diari Avui el 18
de gener de 2001
Ana
María Matute, Premi Nacional de les
Lletres Espanyoles
El guardó està dotat
amb 30.000 euros
L'escriptora i membre de l'ACEC,
Ana
María
Matute, ha estat guardonada amb el Premi Nacional
de les Lletres Espanyoles, que concedeix el Ministeri
de Cultura i està dotat amb 30.000 euros.
El premi distingeix una obra prolífica, en
què la imaginació i la fantasia hi
han tingut un paper destacat. Nascuda a Barcelona
el 1925, i membre de la Reial Acadèmia Espanyola
des del 1998, Matute és autora de més
d'una quarantena d'obres, entre les quals hi ha "Los
soldados lloran de noche", "Luciérnagas" i "La
oveja negra".
Vegeu les informacions aparegudes
en premsa:
La
Vanguardia / El
Periódico de Catalunya / Avui
/ ABC
L'Aula
dels Escriptors acull una lectura teatralitzada
de l'obra de León
Febres
Els assistents a la lectura de l'obra Cuatro hijos,
de León Febres Cordero, ahir dijous 22 de novembre
a l'Aula dels Escriptors de l'Ateneu, van poder participar
en un singular acte: la lectura d'aquesta obra en un
format teatralitzat a sis veus: Carmen Alda, Juan Calvo,
Olivia del Castillo, Montserrat Conill, José Luis
Giménez-Frontín, Alejandro Gómez-Franco
i el propi León Febres.
L'Aula els Escriptors de la cinquena
planta de l'Ateneu va ser motiu d'una senzilla però interessant adaptació escènica
que va permetre ressaltar el text i que va facilitar
la proximitat entre els lectors dels textos i el públic
assistent. L'acte estava emmarcat en el programa d'activitats
culturals de l'ACEC.
D'altra banda, el passat 23 d'octubre
va tenir lloc, a la mateixa Aula dels Escriptors, la
presentació del llibre Golondrinas
ocultas, de Marta Binetti. Els encarregats d'introduïr
l'obra de l'escriptora, ballarina i coreògrafa
van ser Dante Bertini i Javier Tomeo.
Reportatge
fotogràfic de la presentació de Cuatro
hijos
Reportatge
fotogràfic de la presentació
de Golondrinas ocultas
|