 |
Entrevista a Eduardo Mendoza
“Si un lector paga per tot, per què no ha de pagar per llegir?”
 |
|
Foto: ACEtt |
|
L’ACEC i l’AELC conviden al diàleg i la reflexió amb motiu dels 20 anys d’aprovació de la Llei de la Propietat Intel·lectual. Aquest instrument, que en el seu dia va ser beneficiós per als autors, ha estat vulnerat des de diversos fronts en els darrers anys. Per què creu que hem arribat a aquesta paradoxal situació?
Els meus coneixements no em permeten arribar a una conclusió fonamentada. Encara que la qüestió afecta als escriptors de manera especial, són els juristes, els polítics i potser els editors qui tenen la paraula.
L’Estat va accedir l’any passat, després d’anys de litigis i sota l’amenaça de fortes sancions de la Unió Europea, a reconèixer el dret d’autor en el préstec bibliotecari. Quina opinió li mereix que la llei espanyola únicament pagui als autors 0,20 euros per llibre adquirit a les biblioteques?
Una mesura escassa que, a sobre, arriba tard. Ja fa molt que les biblioteques han deixat de ser un lloc de consulta per convertir-se en un servei de préstec gratuït. Ara bé, com que en la realitat res no és gratis, qui acaba pagant és l’autor, l’editor, el llibreter i tots els que viuen del llibre. No veig per què un lector no ha de pagar per llegir, quan paga per tot el que fa.
Com es pot fer entendre a la societat espanyola la necessitat de respectar els drets dels creadors?
No ho sé. Suposo que creant un estat d’opinió, a traves dels mitjans de comunicació i de debats com ara aquest.
En altres països europeus, la figura dels autors i traductors gaudeixen d’unes proteccions socials, econòmiques i de prestigi institucional que a Espanya semblen utòpiques. Quina responsabilitat tenen els poders polítics en aquesta tendència d’opinió generalitzada?
Vivim encara de l’herència del franquisme, quan la cultura era menyspreada i en molts casos perseguida. Això ens fa creure que mereix no tant una protecció com una tutela de l’Estat. Per altra banda, la cultura avui es un bon negoci i un mitjà de control i de penetració molt llaminer per als poders.
L’ús lliure de les noves tecnologies que permeten descarregar música i pel·lícules per Internet ha generat efectes devastadors per als creadors i les indústries d’aquests sectors. Què haurien de fer les administracions, les editorials i els autors per evitar que succeeixi un cas similar amb el sector reprogràfic?
Seria pretensiós per part meva proposar solucions a un problema que ni jo ni ningú no coneix encara. No sabem què passarà, ni quan ni com. Però m’imagino que la solució serà parcial, feta de lleis, sancions i, en definitiva, de la convicció dels ciutadans de que s’ha de complir el que anomenem “contracte social”, si no volem sortir tots perjudicats.
|
|
