|
||||
|
|
|
|
|
|
|
versión en castellano > |
| núm. 9 / 8 de febrer de 2008 | ||
 |
|
|
S |
|
Diàriament, l'ACEC
envia per correu electrònic els Titular(e)s Digital(e)s als
associats inscrits, amb l'última informació de l'agenda
d'activitats i enllaços a notícies culturals, especialment
de temàtica literària, aparegudes als principals mitjans
de comunicació nacionals i internacionals. |
|
|
|
 |
|
||||||||
 |
L’ACEC i l’AELC demanen que la societat protegeixi l’obra dels escriptors i traductors
La Llei de Propietat Intel·lectual (LPI), aprovada ara fa vint anys, és un bon mecanisme de protecció dels drets d’autor, però la seva aplicació resulta insuficient i inadequada. Aquesta és la principal conclusió a la qual van arribar ahir els participants en la taula rodona per analitzar la vigència d’aquesta llei, convidats per l ’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC) i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). L’acte es va celebrar al Col·legi de Periodistes de Catalunya i va comptar amb la participació de l’escriptor Eduardo Mendoza, el jurista Mario Sepúlveda i els presidents de l’ACEC, Montserrat Conill, i l’AELC, Guillem-Jordi Graells. L’escriptor Baltasar Porcel, també convidat a l’acte, va excusar la seva assistència a darrera hora a causa d’un problema personal imprevist, però va manifestar suport total a la iniciativa. Entre els assistents hi havia membres de les dues entitats i la directora general de CEDRO, Magdalena Vinent, a més d’una àmplia representació dels mitjans de comunicació. L’acte tenia com a objectiu analitzar la LPI als vint anys de la seva aprovació, però va constituir, de fet, una taula rodona en defensa dels drets d’autor en resposta als atacs patits recentment en casos com la compensació per còpia privada –que es reflectirà en una imminent Ordre Ministerial que suposarà una reducció del 25% dels ingressos que els autors reben en aquest concepte– o la remuneració pel préstec bibliotecari –on l’Estat ha accedit finalment a complir la normativa europea, però amb unes quantitats irrisòries: 0,20 cèntims per llibre adquirit a les biblioteques–. En aquest sentit, Montserrat Conill, va manifestar que “ningú s’atreviria a afirmar que la cultura no és un dret universal, com la sanitat o l’educació, però de la mateixa manera que no entenem que no es pagui als metges o els mestres, es pot construir una cultura en la qual els escriptors i els traductors deixin de percebre uns ingressos que els pertoquen?”. Conill va reclamar que, “des de Catalunya s’impulsi la societat a protegir a l’autor” i va defensar la compensació per còpia privada –“perquè no és un dret d’usuari, sinó de l’autor”– i la remuneració pel préstec bibliotecari, “que no és un invent d’aquest país, sinó una conquesta social del socialisme escandinau, que s’aplica arreu d’Europa”. Per la seva part, Guillem-Jordi Graells va tenir unes paraules de record afectuós per Jordi Solé Tura, que va ser el ministre que fa vint anys va ser l’artífex de la nova Llei de Propietat Intel·lectual, que en substituïa l’anterior, del segle XIX. Graells va convidar a reflexionar al Ministeri de Cultura sobre la LPI: “perquè valori què s’ha complert, què hi ha pendent i de quina manera es pot actualitzar, enlloc dels pedaços que han fet en els darrers anys”. El president de l’AELC va subratllar que els conflictes sobre els drets d’autor vigents en l’actualitat situen en un mateix punt de defensa als autors i els editors: “resulta curiós que ara la indústria cultural aboni els mateixos arguments que sempre hem defensat els autors quan hi havia conflictes amb els editors”, va ironitzar. En aquesta línia, Graells va apuntar que alguns d’aquests punts de conflicte entre autors i editors, com el contracte d’edició, “han estat contínues aixecades de camisa que hem patit”. Una llei moderna i progressista
Mario Sepúlveda, advocat de les dues associacions, va valorar positivament la LPI de 1987, qualificant-la de “moderna i progressista”, i va ressaltar el principi bàsic d’aquesta llei: “la propietat intel·lectual d’una obra correspon al seu autor des del mateix moment que la crea”. Sepúlveda va assegurar que, a partir d’aquí, “qüestionar el principi essencial de compensació i remuneració de l’autor” per l’ús de les seves obres “no té cap sentit” i és només una “trampa”. La crítica del balanç es va centrar en l’aplicació i interpretació de la Llei en els contractes d’edició. “Tots els contractes de les editorials són iguals, però el problema és que les parts no estan en una situació equitativa i l’autor té moltes vegades poques possibilitats de negociar”, va explicar. Per resoldre aquest model “fracassat”, va advertir Sepúlveda, “s’ha de restablir l’equilibri de les dues parts i ressaltar la figura de l’autor”, objectiu que estan perseguint l’ACEC i l’AELC amb les negociacions “optimistes” que duen a terme amb el Gremi d’Editors. Eduardo Mendoza, per la seva part, va aportar la seva experiència com a escriptor en aquests vint anys com a exemple dels abusos que pateixen els autors. El reconegut novel·lista va explicar que la situació dels autors abans de la LPI “era caòtica” i que aquesta va permetre que les relacions contractuals fossin més clares. Mendoza va reiterar un cop més que “l’autor ha de cobrar com qualsevol altre professional” i va ironitzar sobre la “concepció romàntica de la creació” com a argument per a eliminar els drets d’autor. “Darrera d’una creació sempre hi ha algú, i aquest algú ha de viure de la seva professió”, va sentenciar l’escriptor. “Si no es paga per la còpia privada o el préstec bibliotecari, ho estic pagant jo”, va resumir. Les intervencions de la taula van generar un posterior col·loqui en el qual es van plantejar les inquietuds i les valoracions dels assistents, entre elles, la poca funcionalitat dels controls de tirada de les obres, la situació d’indefensió de l’autor davant l’explotació de les seves obres publicades abans de la Llei sense cobrar drets d’autor o les limitacions i aplicacions dels drets de cita. Els representants de l’AELC I l’ACEC van recordar que la millor manera per aconseguir canviar les coses és lluitant de manera col·lectiva, com han posat en pràctica les dues associacions. Recull de premsa: La Vanguardia / El Periódico / El País / El Mundo / El Punt Avui (10 de febrer) / Avui (14 febrer) Vilaweb / Yahoo / Campus Red / Escriptors.cat Europa Press (9 febrer) / L'Eco de Sitges Cultura 21.cat / Terra / Notíciesdot / Yahoo (9 febrer) / |
AGENDA D'ACTIVITATS Talking heads Presentació del llibre de Juan Carlos Elijas. Dilluns, 11 de febrer de 2008, a les 19.30 hores, a l'Aula dels Escriptors de l'Ateneu Barcelonès Assemblea General Ordinària d'associats de l'ACEC Dimecres, 12 de març de 2008, a les 19 hores, a l'Aula dels Escriptors de l'Ateneu Barcelonès
|
|||||||
|
|
|
|||||||
|
Entrevista amb Eduardo Mendoza i Baltasar Porcel Amb motiu de l'acte celebrat ahir al Col·legi de Periodistes, El Quinzenal de l'ACEC ha entrevistat Eduardo Mendoza i Baltasar Porcel, reconeguts escriptors i membres, tots dos, de l'ACEC. Eduardo Mendoza: “Si un lector paga per tot, per què no ha de pagar per llegir?” Baltasar Porcel: “La societat no té en consideració als creadors” |
||||||||
|
|
|
|||||||
|
L’assemblea de l’ACEC serà el dia 12 de març L’assemblea anual de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC) serà dimecres 12 de març, segons ha aprovat la Junta Directiva. En les properes setmanes, la Junta elaborarà l’ordre del dia, que, com és habitual, inclourà els informes econòmic, d’activitats i de gestió del darrer exercici. Enguany, no hi ha votació de membres de la Junta Directiva (aquest procés es fa cada dos anys). L’assemblea accentuarà el capítol dedicat als drets d’autor, atès els diversos punts de conflicte i de negociació recents (cànon per còpia privada, préstec bibliotecari, revisió de la LPI…). |
||||||||
|
|
|
|||||||
|
CEDRO ha repartit més de 25 milions d’euros als autors i editors per drets reprogràfics el 2007 L’entitat augmenta en 2.480 els socis respecte el 2006 i la seva recaptació arriba als 46,26 milions d’euros El Centre Espanyol de Drets Reprogràfics (CEDRO) ha finalitzat l’any 2007 amb més de 25 milions d’euros repartits entre més de 12.000 autors i editors per la reproducció de les seves obres. Aquesta xifra prové de la quantitat que l’entitat va recaptar el 2006, ja que els 46,2 milions d’euros recaptats l’any passat seran distribuïts el mes d’abril del 2008. CEDRO també ha repartit 3.801,22 euros entre tretze autors socis pel préstec dels seus llibres a biblioteques del Regne Unit durant el 2006. CEDRO no només ha augmentat en sis milions d’euros la quantitat recaptada el 2007 respecte el 2006, sinó que també ha incrementat el número de socis de l’entitat, que ara compta amb 13.256 associats (11.923 autors i 1.333 editors), 2.480 més que el 2006. CEDRO destina gran part dels diners a ajudes socials per als autors; així, el 2007 es van realitzar 3.149 prestacions de fins a 600 euros per a contribuir al finançament de materials, tractaments i serveis soci-sanitaris (material òptic, ortopèdic, cirurgia ocular i tractaments dentals, entre d’altres); 93 ajudes assistencials individualitzades; 24 ajudes de necessitat urgent; 45 ajudes de baixa per malaltia o maternitat i va ajudar també a 72 autors amb tele-assistència. L’entitat de gestió de drets d’autor també va cobrir la pòlissa d’assegurança col·lectiva de 58 autors i va finançar 196 activitats per a la formació i promoció d’autors i editors. Altres xifres a destacar del balanç anual que ha fet públic CEDRO són les vuit llicències que autoritzen la reproducció legal mitjançant escanejat i posada en intranets de pàgines i fragments d’obres; les més de 50 participacions en activitats de formació sobre drets d’autor; els 65 procediments judicials iniciats per l’entitat en els tribunals espanyols en defensa dels drets dels autors i editors que representen i les 27 sentències a favor dels seus interessos. A més, s’ha aconseguit inspeccionar 2.204 copisteries durant el 2007 i onze universitats, durant el curs 2006-2007. |
||||||||
|
|
|
|||||||
|
José Corredor-Matheos guanya el premi Ciutat de Barcelona 2007 de literatura castellana
El poeta, traductor, crític d’art i membre de l’ACEC, José Corredor-Matheos ha guanyat el premi Ciutat de Barcelona 2007 en la categoria de literatura castellana. El guardó, que es lliurarà el proper dimecres dia 13 al Palau de la Música conjuntament amb els de literatura catalana i de traducció en llengua catalana, ha estat atorgat a Corredor-Matheos per la seva obra Un pez que va por el jardín, editada per Tusquets. Segons el jurat, format per Carme Riera com a presidenta i per Juan Insua, Juan Antonio Masoliver Ródenas, Rosa Mora i Domingo Ródenas, l’obra de Corredor-Matheos ha estat valorada com “poesia feta de ‘paraules que obren portes’, en una depuració del llenguatge que abasta allò que és essencial a la poesia dels místics sense allunyar-se mai dels aspectes qüotidians”. Poeta, assagista i traductor, José Corredor-Matheos va néixer a Alcázar de San Juan (Ciudad Real) el 1929, però resideix a Barcelona des de 1936, on es va llicenciar en Dret. Va inicar la seva trajectòria poètica el 1953 amb el poemari Ocasiones para amarte, al que li han seguit una llarga llista de títols que estan reunits a Poesía 1951-1975 i a Poesía 1970-1994. És autor de diverses monografies sobre art contemporani, arquitectura, disseny i arts populars. És acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Entre el guardons que ha rebut destaquen el premi Boscán de Poesía (1961); el Premio Nacional de Traducción per la seva antologia bilingüe Poesía catalana contemporánea (1983) i el Premio Nacional de Poesía per El don de la ignorancia (2005). José Corredor-Matheos a l'Arxiu Audiovisual de Poetes de l'ACEC |
|||||||||||
|
|
|
||||||||||
|
Els reptes dels autors i els editors amb els canvis produïts amb les noves tecnologies, a debat Eduardo Mendoza participa en una jornada professional organitzada pel màster en edició de la Universitat Pompeu Fabra “Res és gratuït. Si algú es descarrega un llibre meu, el que no paga ell, ho pago jo”, va aclarir l’escriptor Eduardo Mendoza durant la seva intervenció en la jornada organitzada pel màster en edició de la Universitat Pompeu Fabra. Una jornada professional de debat obert per parlar en profunditat sobre l’actual legislació sobre el llibre i la seva relació amb el sector editorial i les noves tecnologies, que es va celebrar divendres, 25 de gener, a l’Auditori de l’Institut d’Educació Contínua de la UPF. Mendoza va explicar els reptes del autors en aquest marc de canvi tecnològic, en una taula on també hi eren com a ponents Ferran Mascarell, conseller delegat de RBA Audiovisuals; Luis Collado, responsable de Google Books Searchs per Espanya i Portugal; Núria Altarriba, responsable de la Biblioteca de Catalunya per a temes legals i Jordi Úbeda, president de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya. La indústria editorial està immersa en un espectacular procés de transformació, com també ho està el marc normatiu que la regula, ja que les noves tecnologies tenen un gran impacte en els hàbits de lectura i en l’edició i comercialització de llibres. Sobre aquesta premissa, de la qual va partir l’acte, Mendoza va parlar com a autor plantejant alguns interrogants en el moment que “les noves tecnologies s’imposin i els llibres de paper desapareguin”. Tot i que “els canvis són part de la naturalesa humana”, Mendoza va denunciar enèrgicament la utilització de les noves tecnologies per copiar o penjar obres d’autors sense el seu consentiment. “De què serveix la llei, si no hi ha manera de perseguir i impedir la pirateria?, es preguntava l’escriptor. La intervenció de Mascarell es va centrar sobretot en la llei del llibre que, segons va exposar, “s’ha quedat antiga, ja que és molt difícil adequar la complexitat de l’actualitat amb la llei”. En aquest sentit, l’exconseller de la Generalitat va assegurar que s’està produint “una revolució en la manera de crear i transmetre cultura” i que el gran repte és aconseguir “unes polítiques i una resposta col·lectiva per fer front a la realitat”. I, tot i que ara les noves tecnologies perjudiquen els drets dels autors i editors, Mascarell va apostar perquè en un futur tot es pugui controlar i “el creador pugui rebre la seva part corresponent per cada descàrrega que facin de la seva obra”. Precisament, parlant de la idea de gratuïtat de les obres amb la utilització d’Internet, Luis Collado, responsable de Google Books, va assegurar que “el llibre informàtic és un format més” i que “Internet no és igual a gratuït”. Però també va criticar que “les lleis no estan tenint en compte els canvis tecnològics que s’estan produint” i que “no totes les indústries culturals s’han adaptat a aquests canvis”. Des del sector bibliotecari, a través de Núria Altarriba, es va proposar el repte que “es garanteixi l’accés a la cultura i al coneixement sense exclusió i sense prejudici”, tot i que va remarcar que falta establir normes de convivència. Per la seva banda, el president de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, Jordi Úbeda, va denunciar l’actual marc legislatiu, assegurant que no acaba de protegir la propietat intel·lectual. En aquest sentit, va dir que “el món editorial vol una modificació dels contractes actuals d’edició”- precisament en un moment en que l’ACEC i l’AELC han iniciat converses amb els editors per abordar aquest punt, entre d’altres- i va criticar l’excés de digitalització en domini públic. |
|||||||||||
|
|
|
||||||||||
|
L’ACEC acull la presentació de les obres ‘Vida de perros’ i ‘Migajas sentenciosas’
José Corredor Matheos va ser l’encarregat de presentar a l’Aula dels Escriptors de l’Ateneu Barcelonès, el passat 25 de gener, l’obra Vida de perros, una selecció feta per Diego Marín de poemes de diversos escriptors dedicats als seus gossos. Es tracta d’un llibre singular que ha llançat al mercat la nova Editorial Buscarini, i que recull poemes de reconeguts poetes espanyols actuals, que han col·laborat expressament en aquest projecte, com Antonio Gala, Antonio de Villena, Juan Luís Panero, Vicente Gallego, Carlos Marzal, Andrés Trapiello i Ángela Vallvey. L’obra també inclou un complert estudi introductori sobre la presència del gos en la història de la literatura, a càrrec del mateix Diego Marín.
Aquest dimarts, 5 de febrer, l’Aula dels Escriptors va acollir la presentació d’un altre llibre: Migajas sentenciosas (Editorial Espasa-Calpe), una recopilació de pensaments de Francisco Quevedo, a càrrec de Mª Ángeles Cabré. L’autora ha extret de la prosa del notable escriptor del Segle d’Or “sentències” o frases que poden ser llegides independentment. En l’acte, el professor i poeta José M. Micó va fer una petita lliçó magistral sobre l’obra de Quevedo i el context polític conservador en la qual va ser escrita, així com la qualitat de la seva llengua literària. Galeria de fotos de la presentació de Vida de perros Galeria de fotos de la presentació de Migajas sentenciosas |
|||||||||||
|
|
|
||||||||||
|
|
|
||||||||||
|
ACEC - Canuda, 6, 5è, 08002 Barcelona Tel. 93 318 87 48 - Fax 93 302 78 18 secretaria: secretaria@acec-web.org redacció: redaccio@hydramedia.info |
|||||||||||
|
|
|
||||||||||
