|
||||
|
|
|
|
|
|
|
versión en castellano > |
| núm. 19 / 27 de juny de 2008 | ||
 |
|
|
S |
|
Diàriament, l'ACEC
envia per correu electrònic els Titular(e)s Digital(e)s als
associats inscrits, amb l'última informació de l'agenda
d'activitats i enllaços a notícies culturals, especialment
de temàtica literària, aparegudes als principals mitjans
de comunicació nacionals i internacionals. |
|
|
|
 |
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
Una bona mostra de per a què serveixen les entitats de gestió de drets d’autor
“Si no protegim els nostres creadors, els nostres artistes, aviat ens quedarem sense ells”. Aquestes paraules les escrivia el novel·lista i il·lustrador Dante Bertini en el seu bloc el passat mes de gener en un text que parlava de la traductora Matilde Horne. Cinc mesos més tard, el passat 11 de juny, Horne moria a Eivissa, a l’edat de 94 anys, oblidada per molts (com la majoria de traductors), però no per l’ACEC, que es va preocupar que rebés les ajudes assistencials de CEDRO, entitat que li va mostrar el seu suport a través dels fons destinats a autors. Aquest fet és desconegut per alguns articulistes que, arran de la seva mort, han parlat aquests dies de la traductora, tal i com posa de manifest la necrològica que publicava La Vanguardia el passat 23 de juny. Horne, traductora d’autors com Doris Lessing, Angela Carter, Stanislaw Lem, Ray Bradbury i Ursula K. Le Guin, és coneguda sobretot per la traducció al castellà de la trilogia d’El Senyor dels Anells, de J.R. Tolkien, un llibre que ha venut milers d’exemplars, però que li va reportar minúsculs beneficis. De fet, quan Minotauro, l’editorial per a la qual treballava com a traductora des de 1978, va ser venuda a Planeta l’any 2001, totes les seves traduccions es van vendre lliures de drets d’autor i a ella si li va donar una petita quantitat (6.000 euros) de compensació. Quan Bertini va saber, fa set anys, la situació de precarietat en la qual vivia la traductora, de seguida va informar-ne l’ACEC per tractar què hi podien fer. “Només explicar-ho, la secretaria de l’Associació es va moure per contactar amb CEDRO i ocupar-se dels tràmits”. Des de l’ACEC, doncs, es va instar al Centro Español de Derechos Reprográficos perquè, amb els seus fons assistencials, que provenen de la recaptació de la compensació per còpia privada, pogués fer front a aquesta situació. I així va ser, perquè des de llavors Matilde Horne va tenir cobertes les seves necessitats. “CEDRO té aquest dipus d’ajudes per a autors que es troben en aquesta mateixa sitaució”, explica Magdalena Vinent, directora general de l’entitat. Aquest tipus d’ajudes s’anomenen “ajudes d’urgent necessitat” i “l’any passat se’n van beneficiar 93 autors”, afegeix Vinent en conversa amb El Quinzenal de l’ACEC. Aquests fons assistencials, cada vegada més en perill per les campanyes contra els drets dels autors que duen a terme alguns sectors de la societat, van sufragar el lloguer de la traductora fins que ja no va poder portar una vida autònoma i va ingressar en una residència assistida. Tampoc allà CEDRO la va desemparar, ja que li va proporcionar tot el material sociosanitari, un ordinador, audífons i l’assistència personal d’una cuidadora-lectora. Així ho explica José Luis Giménez-Frontín, secretari general de l’ACEC, en un article que publica avui, divendres 27 de juny, el diari El Mundo en el seu suplement Tendències, que corregeix la informació publicada a La Vanguardia sobre Horne, que afirmava que va morir “oblidada fins l’exageració i només amb una paga mensual de l’Estat de 300 euros”. Bertini descriu Matilde Horne com “una dona molt especial, una bona persona, d’aspecte fràgil, com un ocellet, però sobretot una persona que volia viure”, i conclou: “Crec que encara que només sigui per coses com aquesta, és important que paguem drets reprogràfics”. Aquest cas exposa la importància que els escriptors i traductors, a l’hora de defensar els seus drets, estiguin assessorats per les associacions i les entiats de gestió de drets d’autor. De fet, abans de l’existència d’entitats com CEDRO “aquestes situacions passaven molt sovint, perquè els autors no tenien ni sou, ni pensió, ni res que els assegurés el seu futur”, recorda Vinent. Links: Article La Vanguardia (23 de juny) Article José Luís Giménez-Frontín (El Mundo, 27 de juny) Articles Dante Bertini http://cachodepan.blogspot.com/2008/01/el-cedro-de-matilde-horne.html#links http://cachodepan.blogspot.com/2008/06/matilde-zagalsky-horne-adis.html |
AGENDA D'ACTIVITATS Encontres 080. 'Noves veus' Trobada amb les poetes xilenes María José de los Santos i Natalia Sève. Modera: Albert Tugues. Dijous, 3 de juliol, a les 19.30 hores, a l'Aula dels Escriptors de l'Ateneu Barcelonès.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’ACEC, CEDRO i el Gremi d’Editors de Catalunya convoquen el XI Premi de Traducció Ángel Crespo
El Premi de Traducció Ángel Crespo, convocat per l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya, el Centro Español de Derechos Reprográficos i el Gremi d’Editors de Catalunya arriba a la seva onzena edició. El guardó, que ret homenatge a la figura del gran traductor, poeta i humanista Ángel Crespo (Ciudad Real, 1926 – Barcelona, 1995), està reconegut com un dels certàmens més prestigiosos del món de la traducció a Espanya, no només per la seva dotació econòmica (12.000 euros), sinó també per l’alt nivell cada any de les obres candidates. En la convocatòria d’enguany, en ser any parell, podrà optar al premi tota traducció al castellà d’una obra literària (poesia, narrativa o teatre). Els anys senars, la traducció al castellà ha de ser d’una obra d’assaig, de pensament o de caràcter cientificotècnic. La traducció ha d’haver-se publicat a Catalunya entre l’1 de gener de 2006 i el 31 de desembre de 2007 i la seva llengua d’origen pot ser qualsevol de les llengües modernes europees, a més del llatí i del grec clàssic. El termini de presentació de les obres és el proper 23 de setembre i la resolució del jurat es farà publica durant la primera quinzena del mes de novembre del 2008. L'any 2007 el X Premi de Traducció Ángel Crespo va obtenir-lo Bozena Zaboklicka i Francesc Miravitlles per la seva traducció Diario (1953-1969), de Witold Gombrowicz, publicada per l'Editorial Seix Barral de Barcelona. Han estat reconeguts també amb aquest guardó Carlos Vitale (2006), Olivia de Miguel (2005), Adan Kovacsics (2004), Anne-Hélène Suárez-Girard (2003), Javier Albiñana Serain (2002), Juan Luis Vermal (2001), Carmen Martín Gaite (2000), Andrés Sánchez Pascual (1999) i Carlos Manzano (1998). |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
CEDRO aprova el reglament per repartir entre els autors la recaptació per préstec bibliotecari El 20% de la quantitat que CEDRO recapta pel préstec d’obres a les biblioteques es destinarà a activitats assistencials per als autors socis de l’entitat i el 80% restant servirà per assignar una quantitat al titular de cada obra en funció de les vegades que hagi estat prestada. Per aconseguir aquesta informació, l’entitat de gestió de drets d’autor ja ha començat a recopilar de les diferents comunitats autònomes les dades necessàries. El reglament per repartir les quantitats recaptades sota aquest concepte es va aprovar en l’assemblea anual del Centro Español de Derechos Reprográficos, celebrada el passat 17 de juny. L’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya està present en la Comissió de Préstec Bibliotecari de CEDRO a través del seu secretari general, José Luis Giménez-Frontín, que va participar en l’assemblea i en les decisions que s’hi van prendre. El reglament aprovat també estableix que es pagarà aquests drets als autors no socis de l’entitat, tant espanyols com estrangers. Seguint aquestes regles, CEDRO té previst repartir durant els primers mesos de l’any 2009 els drets recaptats per a aquest concepte durant el 2007. Primera recaptació a EspanyaEl Ministeri de Cultura va abonar a CEDRO 1,3 milions d’euros en concepte de remuneració pel préstec d’obres realitzat el 2007 en les biblioteques públiques. Es tracta de a primera vegada que es fa una recaptació d’aquest tipus a Espanya, des de que l’any passat el Govern Central va establir a la Llei del Llibre aquesta compensació pels autors, sota l’amenaça de multes milionàries per part de la Unió Europea. La xifra recaptada per CEDRO prové, tal i com va establir la Llei del Llibre de manera provisional, del pagament de 20 cèntims d’euro per part de les administracions titulars de les biblioteques per cada obra adquirida amb l’objectiu de ser prestada. Consulteu l'article d'El Butlletí número 73 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Entra en vigor el nou cànon digital El BOE publica l’ordre ministerial que estableix les tarifes aplicables als aparells per compensar als autors la còpia privada de les seves obres El passat 19 de juny el Butlletí Oficial de l’Estat BOE va publicar l’ordre ministerial que estableix els equips, aparells i suports per als quals s’ha d’abonar la compensació per copia privada, així com les tarifes corresponents a cada aparell. Les entitats de gestió recapten aquest gravamen, que han de pagar, tal i com estableix la llei, els fabricants i els distribuïdors dels suports. Tot i que el Govern va posar com a data de la seva entrada en vigor el mes de gener, no s’ha aprovat fins ara, i aquest retard de sis mesos ha significat una pèrdua considerable d’ingressos per les entitats de gestió de drets d’autor i, evidentment, per als autors. Aquestes noves tarifes, que es començaran a aplicar a partir de l’1 de juliol, suposaran per CEDRO un descens del 25% de la seva recaptació, ja que les quantitats aplicables als escàners i les fotocopiadores no han variat, però les corresponents als aparells d’impressió multifuncionals, els més comercialitzats, passen de 15 a 7,95 euros, en el cas de la injecció a tinta, i de 15 a 10 euros, en els làser. A més, l’ordre ministerial no inclou com a aparell a gravar per compensació per còpia privada les impressores, tot i la petició de CEDRO. La reducció en la recaptació afectarà al repartiment anual que l’entitat fa a milers d’autors i editors, així com també a les ajudes per a activitats de promoció del llibre i les prestacions assistencials als escriptors i traductors. Per altra banda, una de les novetats de l’ordre és que els autors i editors de llibres i publicacions rebran per primera vegada una compensació per les còpies privades de les seves obres en CD, DVD, pels equips de gravació d’aquests suports i USB. Una quantitat, però, que significarà només l’1,1% del total de la recaptació, ja que la resta s’ha assignat als titulars d’altres tipus d’obres. Tot i l’important descens que la nova regulació suposarà en la recaptació de CEDRO, aquesta entitat –en represenació dels autors– celebra la defensa que ha fet el Ministeri de Cultura de la compensació per còpia privada i que ha aconseguit evitar la dràstica reducció de tarifes que pretenia la indústria tecnològica durant les llargues negociacions per fixar el cànon. De fet, van ser aquestes llargues i complicades negociacions les que van provocar un clima d’hostilitat i de rebuig de l’opinió pública cap als drets d’autor que encara perdura. En aquest sentit, l’ACEC s’ha mostrat totalment compromesa en la defensa dels drets d’autor i en contrubuir a generar una opinió favorable en la societat, a través de diferents activitats i iniciatives que realitza durant tot l’any.
La informació a la premsa El País La Vanguardia
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’ACEC acull una taula rodona sobre la creació literària als blocs
El cicle “Encontres 080” va dedicar la sessió del passat 12 de juny als “Creadors del bloc”. José Miguel Cilleruelo, Ricard Ripoll i Albert Tugues, coordinador del cicle, van participar en la taula rodona, que es va centrar, sobretot, en la reacció dels escriptors davant aquesta nova eina de creació. Una de les qüestions que va plantejar Tugues durant l’acte va ser “el perill que l’obra no estigui tan cuidada” per la immediatesa que requereix escriure en un bloc. “El text es modificaria i es corregiria si s’hagués de publicar en un llibre?”, va preguntar als participants. Segons Cilleruelo, el text seria el mateix publicat en paper, ja que “en un bloc l’escriptor ha de cuidar també molt la paraula”, i va afegir que el més positiu és que “es tracta d’un mitjà més obert i universal”. En aquest sentit, Ripoll va opinar que “el bloc serveix per a democratitzar la cultura, per fer que aquesta estigui a l’abast de tothom”. Els dos escriptors, que tenen bloc propi, van dir que aquesta eina “fa possible que qui vulgui escriure pugui fer-ho sense passar per filtres com ara els editors” i així, segons van explicar, “es trenca amb la sacralització de l’autor”. Albert Tugues va formular també el “possible perill de massificació” que pot comportar aquest tipus de literatura, tot i que “segurament és una qüestió de canviar els hàbits de selecció per part del lector”. Entre el públic, els més joves van mostrar la normalitat amb la qual utilitzen el bloc com a eina de creació i van exposar com a un dels seus avantatges el fet que l’escriptor pugui saber l’opinió dels seus lectors. La propera sessió del cicle, dijous 3 de juliol, estarà protagonitzada per les poetes xilenes María José de los Santos i Natalia Sève.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
ACEC - Canuda, 6, 5è, 08002 Barcelona Tel. 93 318 87 48 - Fax 93 302 78 18 secretaria: secretaria@acec-web.org redacció: redaccio@hydramedia.info |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
