versión en castellano > |
núm. 27 / 14 de novembre de 2008 |
||
S |
|
Diàriament, l'ACEC
envia per correu electrònic els Titular(e)s Digital(e)s als
associats inscrits, amb l'última informació de l'agenda
d'activitats i enllaços a notícies culturals, especialment
de temàtica literària, aparegudes als principals mitjans
de comunicació nacionals i internacionals. |
Ana Becciu guanya el XI Premi de Traducció Ángel Crespo L’ACEC, CEDRO i el Gremi d’Editors de Catalunya guardonen la traducció de l’italià de ‘Lecciones de tinieblas’, de Patrizia Runfola
Ana Becciu ha guanyat el XI Premi de Traducció Ángel Crespo, dotat amb 12.000 euros, per la seva traducció de l’italià de Lecciones de tinieblas, de Patrizia Runfola, editada per Bruguera. El lliurament del guardó s’efectuarà el proper 20 de novembre, a les 19.30 hores, a l’Aula dels Escriptors de l’Ateneu Barcelonès. El premi, un dels més importants de traducció a llengua castellana, està convocat per l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC), el Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO) i el Gremi d'Editors de Catalunya, en honor de la figura de l’humanista, poeta i traductor Ángel Crespo (Ciudad Real, 1926-Barcelona, 1995). L’obraLecciones de tinieblas és un dels tres llibres que va escriure Patrizia Runfola, una figura de gran rellevància en la cultura europea, col·laboradora de diferents revistes d’art i cultura italianes i franceses i especialista en les expressions de l’art d’avantguarda del segle XX. L’obra, l’única de ficció de Runfola, exalta les dues grans passions de l’autora: la pintura i la música. Són relats autònoms, però que estan relacionats entre ells per temes i personatges imaginaris i, de vegades, històrics. “Estan explicats en primera persona i són històries d’artistes que s’aboquen a l’altre costat de la vida, a la nit fosca de les seves ànimes”, tal i com explica Becciu. Runfola aborda la vida i la mort, les emocions que es rebel·len davant el destí. La traducció d’aquest text va ser “una experiència molt bonica i un desafiament, ja que sabia que havia de traduir a l’espanyol l’atmosfera i la música que fan la bellesa d’aquest llibre”, segons comenta Becciu, que descriu la seva “emoció” quan el va llegir per primera vegada. En saber que la seva traducció havia estat reconeguda amb el premi Ángel Crespo, Becciu va expressar que “significa un honor i alhora una responsabilitat, ja que a partir d’ara hauré de merèixer-lo per sempre, tot i que serà una grata responsabilitat”. Ana Becciu (Buenos Aires, 1948) és llicenciada en Lletres per la Universitat Catòlica Argentina i per la Universitat Central de Barcelona. Ha traduït al castellà obres de Djuna Barnes, Allen Ginsberg, Anne Carson, Pascal Quignard, John Hawks i Tennesse Williams, entre d’altres. Com a poeta ha publicat Como quien acecha, Por ocuparse de ausencias, Ronda de noche i La visita. Actualment viu entre Catalunya i França. Un premi de referènica al món de la traduccióEntre les obres que optaven al XI Premi de Traducció Ángel Crespo, hi havia traduccions de Tennessee Williams, Cormac McCarthy, Marcel Proust, Claudio Magris, Susanna Tamaro i John Donne, i els originals estaven escrits en vuit idiomes: rus, anglès, francès, polonès, alemany, italià, romanès i grec. Enguany, en ser any parell, les obres presentades han estat traduccions al castellà d’una obra literària, ja sigui de poesia, narrativa o teatre –els anys senars, la traducció ha de ser d’una obra d’assaig, de pensament o de caràcter cientificotècnic– que han d’haver estat publicades a Catalunya entre l’1 de gener de 2006 i el 31 de desembre de 2007. El jurat estava format per Lluïsa Cotoner, doctora en Filologia Hispànica i professora titular de la Facultat de Ciències Humanes Traducció i Documentació de la Universitat de Vic; Pilar Gómez Bedate, catedràtica de Literatura Espanyola a la Universitat Pompeu Fabra; Anne-Hélène Suárez, professora de Llengua i Traducció del xinès de la Universitat Autònoma de Barcelona; Oliver Strunck, professor del Departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la Universitat de Barcelona; Bozena Zaboklicka i Francesc Miravitlles, guanyadors de l’Ángel Crespo de l’any passat, i Carlos Vitale, amb les funcions de secretari. En anteriors edicions, els guanyadors del Premi Ángel Crespo han estat Bozena Zaboklicka i Francesc Miravitlles (2007), Carlos Vitale (2006), Olivia de Miguel (2005), Adan Kovacsics (2004), Anne-Hélène Suárez-Girard (2003), Javier Albiñana Serain (2002), Juan Luis Vermal (2001), Carmen Martín Gaite (2000), Andrés Sánchez Pascual (1999) i Carlos Manzano (1998). Ressenya biogràfica d'Ana Becciu
|
AGENDA D'ACTIVITATS Taller de literatura i psicoanàlisi. 'La creació literària i el concepte d'autor' Cinquena sessió d'aquesta modelitat d'investigació creativa on desplegar les diferents formes d'aproximació a la intersecció de literatura i psicoanàlisi. Amb la participació d'Antoni Colom i Alejandro Gómez-Franco. Dijous, 20 de novembre, a les 20 hores, a l'Aula 511 de l'ACEC. Lliurament del XI Premi de Traducció Ángel Crespo > El lliurament del premi es farà el dia 20 de novembre, a les 20 hores, a l'Aula dels Escriptors de l'Ateneu Barcelonès. 'Los fantasmas y el agua' > Presentació del llibre d'Esperanza Navarro, amb la participació de Ramon Ripoll, María Dolores Gispert i Esperanza Navarro. Dilluns, 1 de desembre, a les 19.30 hores, a l'Aula dels Escriptors de l'Ateneu Barcelonès. Encontres080. Poesia i humor?> Nova sessió d'aquest cicle, coordinat per Albert Tugues, amb la participació de Neus Aguado i Marc Romera . Dijous, 4 de desembre, a les 19.30 hores, a l'Aula dels Escriptors de l'Ateneu Barcelonès. 'Temblor del árbol' > Presentació del llibre de Teresa Oriz, amb la participació d'Àngels Cardona i Josep Anton Soldevilla. Dilluns, 15 de desembre, a les 19.30 hores, a l'Aula dels Escriptors de l'Ateneu Barcelonès.
|
|||||||||||
Ana Becciu: “Pensen que els traductors vivim de l’aire i que els déus ens proveiran” El Quinzenal ha conversat amb Ana Becciu, guanyadora del XI Premi de Traducció Ángel Crespo, sobre el treball de l’obra guardonada, l’escàs reconeixement dels traductors a Espanya i la importància d’aquest premi. Llegiu l'entrevista |
||||||||||||
Enrique Badosa, Ferran Mascarell i Carlos Pujol debatran sobre les relacions Catalunya-Espanya a Caixa Fòrum Enrique Badosa, poeta, periodista i traductor, Ferran Mascarell, historiador i exconseller del Cultura del Govern de Catalunya, i Carlos Pujol, escriptor, editor i crític literari, participaran a la taula rodona “Catalunya-Espanya: una vella història. Refundar l’iberisme al segle XXI? Debat sobre les relacions Catalunya-Espanya”, que organitza Caixa Forum el proper 18 de novembre, a les 19.30 hores. L’acte s’emmarca en el cicle de conferències “Les arts del diàleg. Literatures peninsulars en connexió”, coordinat pel periodista Sergi Dòria. A continuació d’aquesta taula rodona, el ministre de Cultura, César Antonio Molina, efectuarà la cloenda del cicle –iniciat el 14 d’octubre– amb una conferència que porta per títol “Les relacions Catalunya-Espanya”. Aquestes jornades pretenen oferir una visió panoràmica dels punts de trobada, al llarg dels segles, entre el pensament i la literatura en català i castellà, a partir de la mirada dels seus escriptors i pensadors. La poesia, el pensament, la relació entre les llengües peninsulars, els vasos comunicants dels corrents literaris, el diàleg sobre l’articulació d’Espanya, el paper de Catalunya com a motor regenerador al començament del segle XX o els ponts de diàleg en la postguerra són alguns dels aspectes que tracten les diferents ponències. |
||||||||||||
La traductora Selma Ancira, distingida amb la Medalla Pushkin
Selma Ancira, traductora mexicana i sòcia de l’ACEC, ha estat guardonada amb la medalla Pushkin per la seva tasca en la difusió de la literatura i la cultura russes a Mèxic. L’acte de condecoració es va celebrar el passat 23 d’octubre a l’ambaixada russa de Mèxic. Ancira ha traduït a l’espanyol els escriptors i poetes russos més importants, entre els quals, Alexandr Pushkin, Nikolái Gógol, Fiódor Dostoievski, Iván Goncharov, Iván Bunin, Mijaíl Bulgakov, Boris Pasternak, Serguéi Eisenstein, Nina Berbérova, Ósip Mandelstam, Bulat Okudzhava i Izrail Metter. També va donar a conèixer al lector de parla hispana l’obra de Marina Tsvietáieva, de la qual ha traduït tota la seva obra narrativa i ha publicat en espanyol l’autoretrat més complet de Tolstói, format pels diaris, reunits en dos volums, i una selecció de la seva correspondència –390 cartes escollides entre les 10.000 guardades en una habitació de Moscou–. Aquesta traducció, que li ha costat més de vuit anys de feina, li ha permès, segons va dir, “entendre i sentir millor la manera de pensar dels autors reconeguts de Rússia”. Selma Ancira va estudiar a la Facultat de Filologia de la Universitat Mijaíl Lomonósov de Moscou, on es va especialitzar en la literatura russa del segle XIX. Posteriorment va realitzar estudis de llengua i literatura a la Universitat d’Atenes. Del món hel·lènic, ha traduït a l’espanyol els tres volums d’assaigs de Giórgos Seféris, diferents poemes de Yannis Ritsos, algunes obres del dramaturg Yákobos Kampanellis i la novel·la Loxandra, de María Lordanidu. |
||||||||||||
Escriptors nord-americans rebran una compensació econòmica de Google per digitalitzar les seves obres CEDRO estudia com pot afectar aquest acord als autors espanyols L’associació d’escriptors d’Estats Units Authors Guild i l’Associació Americana d’Editors (APP) han arribat a un acord amb Google per acabar amb el litigi que mantenien des de fa dos anys en relació al projecte de digitalització de llibres del conegut cercador. La demanda, interposada per les dues agrupacions d’autors i editors, qüestionava el pla de Google de digitalització de llibres dels fons de diferents biblioteques d’Estats Units subjectes a drets d’autor sense el permís explícit dels titulars de drets, per al seu projecte de Google Book Search. L’acord permetrà a escriptors i editors rebre una compensació econòmica per la publicació de les seves obres a través de Google Book. Concretament, l’empresa ha acceptat pagar 125 milions de dòlars que, segons un comunicat, s’utilitzaran per la creació d’un registre de drets editorials, el pagament de despeses legals i per a pagar als titulars de les obres que ja han estat escanejades en el marc d’aquest projecte. Després d’aquest acord, el Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO) està analitzant com pot afectar als autors i editors espanyols aquesta mesura i es compromet a informar-los el més aviat possible les repercussions pràctiques.
|
||||||||||||
Veus de poetes joves a l’ACEC Miríam Reyes i Laia Martinez llegeixen els seus textos a l’Aula dels Escriptors de l’Ateneu Barcelonès
El cicle “Encontres 080”, coordinat per Albert Tugues, va tornar a dedicar la sessió del passat 6 de novembre a les “Veus noves”, per conèixer els textos de dues poetes joves: Miriam Reyes i Laia Martinez. “Es tracta de dues poetes joves que tenen una altra manera de fer poesia, amb un estil molt directe i contundent, sent transcendents, però sense fer-se les transcendents”, explica Tugues d’aquestes dues autores que, tot i la seva joventut, “en un any poden fer una trentena de recitals” i “aquesta experiència escènica les fa molt properes”. Miriam Reyes (en castellà) i Laia Martinez (en català) van llegir fragments dels seus textos, a partir dels quals va sorgir un debat amb el públic sobre diferents temes, entre els quals, el del subjecte poètic. “Els poetes més joves no s’amaguen darrera el subjecte poètic i afirmen que són els autors i alhora els personatges del poema”, va apuntar Tugues durant la tertúlia. Un altre tema que es va tractar va ser la força poètica de les dues autores, una força que “es dóna més en dones joves poetes, que ara s’atreveixen a parlar més clar i més alt, que no pas en els homes”, segons es va concloure en el debat. La propera sessió del cicle “Encontres 080”, dijous 4 de desembre, portarà per títol “Poesia i humor?” i hi participaran Neus Aguado i Marc Romera. 'M@res online'
L’Aula dels Escriptors també va acollir, el passat 12 de novembre, la presentació del poemari M@res online, de Pura Salceda. A l’acte hi van participar Iván Tubau, Miquel de Palol i Basilio Rodríguez Cañada, editor de l’obra (Ediciones Sial). Pura Salceda (México, 1961) viu a Barcelona des dels tres anys. És llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona i Doctora en Filologia Romànica a l’Àrea de Filologies Gallegues i Portugueses de la Universitat de Barcelona. És traductora i col·labora en diferents revistes. El 2003 va publicar, juntament amb Andrés Aberasturi, Hola, ¿de dónde eres? Manual de urgencia para navegar en los chats i actualment edita el bloc Sintagma in Blue. De la seva obra poètica, cal destacar Versos de perra negra, El corazón de los hombres fugitivos, A ollada de Astarté i Imposturas. Alguns dels seus versos han aparegut en l’antologia La voz y la escritura 2006. 80 nuevas propuestas poéticas i a XV Encuentro Internacional Mujeres Poetas en el País de la Nubes.
|
||||||||||||
|
ACEC - Canuda, 6, 5è, 08002 Barcelona Tel. 93 318 87 48 - Fax 93 302 78 18 secretaria: secretaria@acec-web.org redacció: redaccio@hydramedia.info |