|
||||
|
|
|
|
|
|
|
versión en castellano > |
núm. 30 / 23 de desembre de 2008 |
||
 |
|
|
S |
|
Diàriament, l'ACEC
envia per correu electrònic els Titular(e)s Digital(e)s als
associats inscrits, amb l'última informació de l'agenda
d'activitats i enllaços a notícies culturals, especialment
de temàtica literària, aparegudes als principals mitjans
de comunicació nacionals i internacionals. |
|
|
|
 |
|
||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||
 |
La mort de José Luis Giménez-Frontín causa un gran dol al món literari i cultural El secretari general de l’ACEC va morir el passat diumenge a causa d’una malaltia diagnosticada fa tres setmanes
José Luís Giménez-Frontín, secretari general i ànima mater de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC), va morir el passat diumenge 21 de desembre de 2008, a Barcelona, als 65 anys d’edat a causa d’una malaltia que li ha consumit la seva activa vida cultural i personal en tan sols tres setmanes. Giménez-Frontin serà recordat com una de les figures intel·lectuals més brillants de la Catalunya i l’Espanya actuals, per la seva sòlida i completa trajectòria cultural i el seu actiu paper com a dinamitzador i pensador cultural. Feia només tres mesos que havia publicat les seves memòries, Los años contados (Ediciones B). Giménez-Frontín ha estat acomiadat avui amb una cerimònia laica –seguint la seva voluntat– al Tanatori de Sant Gervasi, a Barcelona. Durant la cerimònia han intervingut Anna Caballé, Montserrat Conill, Manuel Serrat Crespo, Miquel de Palol, Rosa Lentini, Eduardo Mendoza i dues de les seves nebodes, que han llegit textos i han valorat la seva trajectòria i les seves aportacions personals i professionals, intercalades amb composicions musicals que formaven part de la seva vida. Les cendres de José Luis Giménez-Frontín es llençaran al mar de Cadaqués. José Luis Giménez-Frontín (Barcelona, 1943) era poeta, narrador, assagista, traductor i crític literari. Els anys 1981 i 1991 va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona de Literatura en llengua castellana pel poemaris Las voces de Laye i per la novel·la Señorear la tierra, respectivament, i el 2006 va obtenir el Premio Esquío de Poesía per Requiem de las esferas. Havia estat lector de les universitats d’Oxford i Bristol i, durant gairebé quinze anys, va ser el director de la Fundació Caixa Catalunya. Havia estat vicepresident del Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO), cofundador i president de l’Associació Col·legial d’Escrptors de Catalunya (ACEC) –entitat de la qual, actualment, era el secretari general– i membre de l’Associació Internacional i l’Associació Catalana de Crítics d’Art. La seva trajectòria cultural en el món francès li havia valgut la condecoració de Chevalier de l´Ordre National du Mérite. La seva trajectòria en l’àmbit de l’’assaig i la divulgació cultural es va fer palesa en obres com El Surrealismo (primera versió, 1978), Camilo José Cela: texto y contexto (1984) i la guia-catàleg del Museu Teatre-Dalí de Figueres (1994). Els seus títols narratius més recents havien estat Señorear la tierra (1992) i La otra casa (1997) mentre que en el registre memorialístic havia conreat obres com Woodstock road en Julio. Notas y diario (1996). Els seus primers llibres de poesia (La sagrada familia, Amor omnia, Las voces de Laye y El largo adiós) van ser recollits per Pilar Gómez Bedate a Astrolabio. Antología 1972-1988 (1989). Fa dos anys va editar La ruta de Occitania, Poesía reunida (1972-2006). Recentment, també havia publicat els poemaris Zona cero (2003), Requiem de las esferas (2006) i Tres elegías (2007). Com a traductor havia traduït obres de Lewis Carroll, Flannery O’Connor, Maurice Nadeau, Jean Jaurès, Salvat-Papasseit i Roselló Porcel. El seu llibre de memòries, Los años contados, aparegut fa només tres mesos i presentat en un multitudinari acte a la llibreria La Central del Raval el passat 13 d’octubre per Eduardo Mendoza, Anna Caballé i Ana Maria Moix, retrata un país, una societat i un entorn polític i cultural que abraça des de la seva infància i adolescència a la Barcelona del postguerra fins l’actualitat. Es tracta d’una obra de gran vàlua per la visió de la Barcelona literària i cultural dels anys seixanta fins els nostres dies. El passat 3 de desembre, a causa de la sobtada malaltia, la professora de la UB i memorialista Anna Caballé va assumir les funcions de la secretaria general de l’ACEC. Els representants de les institucions culturals valoren el treball de José Luis Giménez-Frontín : Montserrat Conill, presidenta de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya: "La petjada que deixa José Luis Giménez-Frontín a l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya, de la qual en va ser un dels fundadors, així com a CEDRO, entitat en la qual va ser vicepresident durant anys, és d’un valor incalculable, no només per l’encert amb què va realitzar la seva feina a favor dels autors, sinó també per l’entusiasme i la generositat amb què va treballar en defensa de la nostra professió"."Els que hem tingut la sort de conèixer-lo i col·laborar amb ell sabem fins a quin punt ens ha enriquit amb la solidesa del seu pensament, la independència del seu criteri, la profunditat del seu humanisme i el rigor de la seva actuació. L’ACEC no seria el que és avui sense la decisiva aportació de Giménez-Frontín, gràcies a la qual els escriptors i traductors de Catalunya i d’Espanya hem obtingut notables avenços en el respecte dels nostres drets". Juan Mollá, president del Centro Español de Derechos Reprográficos: “José Luis s’ha caracteritzat sempre pel seu ferm i actiu compromís amb la defensa dels drets d’autor. En aquests últims vint anys el seu treball a l’ACEC i a CEDRO ha contribuït, sens dubte, a millorar la situació d’escriptors i traductors. La seva pèrdua deixa un buit impossible de substituir en el món de la creació a Espanya”.Lluïsa Julià, secretària de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana: “Ha estat l’ànima de l’ACEC des d’on ha estat un activista cultural incansable, ha treballat molt per l’associacionisme, és a dir pels interessos dels altres escriptors a Catalunya. Sempre hem mantingut una relació molt cordial i de respecte mutu i ha col·laborat en diversos projectes quan els interessos amb l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana coincidien. La mort l’ha sorprès mentre enllestíem un nou conveni-marc de cara a la millora dels drets d’autors i dels traductors.”. Cronologia de José Luis Giménz-Frontín La mort de José Luis Giménez-Frontín als principals diaris “Fallece José Luis Giménez-Frontín, escritor y activista cultural” (La Vanguardia) “Fallece el escritor barcelonés José Luis Giménez-Frontín” (El Periódico) “José Luis Giménez-Frontín, poeta de la humildad” (El País) “Mor l’escriptor barceloní José Luis Giménez-Frontín” (El Punt) “El escritor José Luis Giménez-Frontín fallece a los 65 años” (El Mundo) “José Luis Giménez-Frontín, poeta de lo real” (El Mundo) “Fallece José Luis Giménez Frontín, escritor especialista en cultura” (ABC) “Fallece el escritor José Luis Giménez-Frontín” (La Razón) "Mor l'escriptor i traductor barceloní José Luis Guiménez-Frontín" (Cultura 21) "Giménez-Frontín, la voz de Laye" (ABC) Altres mitjans també se’n fan ressó "Fallece el escritor José Luis Giménez-Frontín, ganador del premio Esquío en el 2006" "El escritor José Luis Giménez-Frontin fallece en Barcelona a los 65 años" "Mor l'escriptor i traductor José Luis Giménez-Frontin" "Muere a los 65 años el escritor José Luis Giménez-Frontín" "Último adiós al escritor de ´Los años contados´" "José Luis Giménez-Frontín" "Muere a los 65 años el escritor José Luis Giménez-Frontín" "Muere a los 65 años el escritor José Luis Giménez-Frontín" "En la muerte de José Luis Giménez-Frontín" El proper divendres, dia de Sant Esteve, a les 15 hores, Catalunya Ràdio emetrà una entrevista amb José Luis realitzada al programa “Converses” el passat 18 de novembre amb motiu de la presentació del seu llibre de memòries Los años contados. Algunes ressenyes de Los años contados aparegudes en premsa: "Los hijos de los vencedores" (La Vanguardia) "Les memòries de Laye" (Avui) "Un llibre de referència" (El Mundo Catalunya) |
AGENDA D'ACTIVITATS 'Fiebre y ciudad' > Presentació del llibre d'Andreu Navarra Ordoño, editat per Diógenes Internacional Ediciones, amb la participació d'Eduardo Moga i Isabel Huete. Dilluns, 12 de gener, a les 19.30 hores, a l'Aula dels Escriptors de l'Ateneu Barcelonès. Encontres 080. Poesia eròtica> Nova sessió d'aquest cicle, coordinat per Albert Tugues, amb la participació de Miquel de Palol i Pura Salceda. Dimarts, 13 de gener, a les 19.30 hores, a l'Aula dels Escriptors de l'Ateneu Barcelonès. 'El murmullo de las aguas bravas' > Presentació del llibre de Francisco Zaragoza, de l'editorial Hipálage, a càrrec de Lluís Martí. Dilluns, 19 de gener, a les 19.30 hores, a l'Aula dels Escriptors de l'Ateneu Barcelonès. 'La feria de los sentidos' > Presentació del llibre de Mercedes Sánchez, editat per Maikalili, a càrrec de David Castillo. Dilluns, 26 de gener, a les 19.30 hores, a l'Aula dels Escriptors de l'Ateneu Barcelonès.
|
|||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||||||
|
Els autors cobraran la remuneració per préstec bibliotecari de 2007 i 2008 el proper estiu
CEDRO té previst repartir entre els autors de llibres les quantitats recaptades durant els anys 2007 i 2008 que els corresponguin pel préstec de les seves obres en biblioteques públiques. Aquesta distribució es farà segons el reglament de repartiment aprovat per l’Assemblea General d’Associats del passat 17 de juny, que estableix que les regalies per aquest concepte només corresponen als autors (inclosos els traductors, prologuistes, etc…), tal com ordena la Llei del Llibre. El 20% d’aquesta recaptació, seguint el mateix reglament, es destinarà a activitats assistencials, mentre que el 80% restant servirà per a assignar una quantitat a cada obra en funció de les vegades que hagi estat prestada. Per altra banda, el pagament d’aquests drets també es farà als autors no socis de CEDRO, tant espanyols com estrangers, sempre i quan les seves obres es prestin en biblioteques espanyoles. La recaptació d’aquesta remuneració es basa en la quantitat que han d’abonar els titulars de les bibliotques públiques dels municipis de més de 5.000 habitants per cada exemplar d’una obra adquirida amb l’objectiu de ser prestada. La Llei del Llibre estableix que, fins que s’aprovi un real decret, aquesta quantitat és de 20 cèntims per obra. Per això, CEDRO està sol·licitant a les diferents comunitats autònomes la informació necessària per tal de calcular la recaptació (número total d’exemplars de cada obra adquirits) i per al repartiment de drets (número de vegades que s’ha prestat cada obra concreta). Fins ara, set comunitats autònomes han facilitat aquesta informació. 1,3 milions d’euros el 2007 La majoria de governs autonòmics assumiran el pagament corresponent a 2008 de la remuneració pel préstec de llibres a les biblioteques públiques de les seves comunitats, però el 2007, de manera excepcional, el Ministeri de Cultura va abonar el pagament total de totes les biblioteques: 1,3 milions d’euros, que CEDRO va recaptar i que, sumat al que recapti de 2008, donarà la xifra a repartir aquest estiu. Espanya, tenint en compte la xifra abonada pel Ministeri el 2007, se situa molt per sota de la resta de països europeus en recaptació per la compensació per préstec bibliotecari. França, per exemple, va recaptar en l’últim exercici 22,6 milions d’euros per aquest concepte; Dinamarca, 20 milions; Holanda, 16,5 milions i, fins i tot, un país com Finlàndia, amb una població notablement inferior a l’espanyola, va arribar als 2,5 milions d’euros. L’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya està present en la Comissió de Préstec Bibliotecari de CEDRO la qual cosa els permet seguir molt de prop la tasca que porta a terme aquesta entitat. |
||||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||||||
|
L’Escola d’Escriptura de l’Ateneu ofereix seixanta cursos aquest hivern L’Escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès ofereix una seixantena de cursos aquest hivern i primavera, organitzats en cinc àrees: escriptura, oficis d’edició, literatura i humanitats, comunicació i narració oral i el cicle de conferències-col·loqui “Amb veu pròpia”. El termini per inscriure’s als cursos, que comencen a mitjan gener, és el dijous 8 de gener de 2009 i el formulari d’inscripció es pot trobar al web de l’entitat, tot i que la matriculació només es podrà formalitzar presencialment a la secretaria de l’Escola. La durada dels cursos és molt variada –des de 10 hores fins a itineraris de 3 anys–, per tal d’adequar-se als interessos de cada alumne. El claustre de l’Escola està format per més de 60 professors, tots ells escriptors, crítics literaris, professionals de les principals editorials de Barcelona o catedràtics universitaris de renom. Entre els professionals que imparteixen els cursos hi ha vuit socis de l’ACEC: Javier Argüello, Dolors Millat i Pau Pérez, professors del curs de “Narrativa –en català o en castellà–” (90 hores); Mercedes Abad, que ofereix “Persiguiendo a Eros: literatura y erotismo (20 hores); Flàvia Company, professora del curs “Microrrelatos” (20 hores); Esmeralda Berbel, que imparteix “Escritura creativa para niños –de 9 a 14 anys–“ (20 hores); Rosa Sala Rose, el de “Piedras de toque de la narrativa universal” (20 hores); i Leonardo Valencia, encarregat dels dos cursos de “Escritores ante su oficio” (40 hores). L’ACEC, per tercer any consecutiu, ha ofert als seus associats beques per a realitzar aquests cursos de l’Escola d’Escriptura per un total de 180 hores. Els guanyadors d’enguany han estat Sergio Andrés Monguiló i Andrés González Castro, que realitzaran un curs de 90 hores d’edició, el primer, i un de 90 hores de narrativa, el segon. El sorteig es va realitzar el passat 17 de setembre. |
||||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||||||
|
Els editors podran assignar l’ISBN als llibres El Govern aprova un real decret per adaptar-se a la normativa europea existent en aquesta matèriaEl Consell de Ministres va aprovar el passat 12 de desembre un real decret amb el qual dóna la possibilitat als editors d’assignar, a través de les seves associacions, el número d’identificació internacional (ISBN) a les obres. Amb aquesta mesura, Espanya s’adapta a la normativa relativa a l’ISBN establerta a la Llei de la Lectura, el Llibre i les Biblioteques i s’equipara d’aquesta manera amb les legislacions europees, tenint en compte els nous formats d’edició que ha promogut la tecnologia. L’ISBN és un número creat internacionalment per a dotar cada llibre d’un codi numèric que l’identifiqui i que permet coordinar i normalitzar la identificació de qualsevol obra, usant eines informàtiques per localitzar-la i facilitar-ne la seva circulació al mercat editorial. La norma millora alhora els tràmits a seguir per a l’edició i la catalogació d’una obra i estimula la cooperació dels proveïdors (editors, autors-editors) i els usuaris (llibreters, distribuïdors, biblioteques, etc…) en el desenvolupament de la identificació bibliogràfica. L’ISBN era assignat fins ara per entitats diferents a les editorials, com el Ministeri, a través de l’Agència Espanyola de l’ISBN. En el text aprovat es contempla també les funcions que corresponen al Ministeri de Cultura i les competències de les comunitats autònomes en la gestió i assignació d’aquest codi. |
||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||
|
Commemoracions literàries del 2009 Aquest 2009 que està a punt d’encetar-se serà un any per a recordar grans personalitats literàries com Mariano José de Larra, Vicente Aleixandre, Juan Carlos Onetti, Miquel Martí i Pol, Carles Riba, Carmen Kurtz i Edgar Allan Poe, entre d’altres. Com ja és habitual, la commemoració d’alguna data destacada d’aquestes figures literàries origina la celebració d’actes que pretenen rescatar o ressaltar els seus perfils respectius i obres. Larra, Aleixandre, Onetti i Cabrera Infante
L’any 2009 se celebra el bicentenari del naixement d’un dels màxims exponents del romanticisme espanyol: Mariano José de Larra (Madrid, 24 de març de 1809 – 13 de febrer de 1837). Periodista, crític satíric i escriptor costumista, va publicar a la premsa més de 200 articles, entre els quals cal destacar “Vuelva usted mañana”, “El castellano viejo”, “Entre qué gentes estamos”, “En este país” i “El casarse pronto y mal”, tots ells molt crítics amb la realitat espanyola. La Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales (SECC) recordarà Larra amb una exposició a la Biblioteca Nacional i diversos congressos, cicles de conferències i publicacions. La SECC també ha inclòs dins el seu programa de commemoracions la celebració del 25è aniversari de la mort del poeta espanyol, Premi Nobel de Literatura 1977, Vicente Aleixandre (Sevilla, 26 d’abril de 1898 – Madrid, 13 de desembre de 1984). Aleixandre, autor d’obres com Ámbito, Espadas como labios, Historias del corazón, Poemas de la consumación i Diálogos del conocimiento, va rebre també el Premi Nacional de Literatura el 1934 i va ser membre de la Real Academia Española.
I en les commemoracions de centenaris d’aquest any vinent destaca el del naixement de Juan Carlos Onetti (Montevideo, Uruguai, 1 de juliol de 1909 – Madrid, 30 de maig de 1994), novel·lista guardonat amb el Premi Nacional de Literatura el 1963 i el Premio Cervantes el 1980. Onetti està considerat l’escriptor de l’angoixa, amb influències de Dostoievski, Conrad i Faulkner. El tema unificador de la seva obra és la corrupció de la societat i ha escrit novel·les com El pozo, Tierra de nadie, La vida breve, El astillero i Juntacadáveres. La SECC organitza una exposició a Alcalá de Henares per a recordar l’autor. Per altra banda, el 2009 farà vuitanta anys que va néixer Guillermo Cabrera Infante (Gibara, Cuba 1929 – Londres, 2005), i per això Galaxia Gutenberg i la SECC editaran la publicació de les seves obres completes. Aquest escriptor i guionista va ser agregat cultural a Bèlgica i l’any 1965, després de guanyar el Premio Biblioteca Breve, va marxar a Londres. Entre d’altres obres, va publicar Así en la paz como en la guerra,Tres tristes tigres, La Habana para un infante difunto i Holy Smoke. El 1997 va guanyar el Premio Cervantes de Literatura. Poe, Conan Doyle i Ende
Virgínia, l’estat nord-americà que va veure créixer Edgar Allan Poe (Boston, 19 de gener de 1809 – Baltimore, 7 d’octubre de 1849), prepara tot un seguit d’activitats per a commemorar el bicentenari del seu naixement. Conegut com el primer mestre del relat curt, sobretot de terror i misteri, ha escrit contes com L’escarabat d’or, Els crims del carrer Morgue, El gat negre i La casa dels Usher. Altres ciutats d’arreu del país organitzen també diferents actes dedicats a l’escriptor. Per altra banda, també se celebra el 150è aniversari del naixement de l’autor britànic Arthur Conan Doyle (Edimburg, Escòcia, 22 de maig de 1859 – Crowborough, Anglaterra, 7 de juliol de 1930), el creador del detectiu de ficció més conegut arreu del món: Sherlock Holmes, tot i que també va escriure altres novel·les, com El món perdut, protagonitzada per un altre dels seus personatges, el professor Challenger. I vuitanta anys farà el 2009 que va néixer el també reconegut escriptor Michael Ende (Garmisch-Partenkirchen, Alemanya, 12 de novembre de 1929 - Stuttgart, Alemanya, 28 d’agost de 1995). La seva obra s’emmarca dins el gènere fantàstic i va aconseguir fama universal amb els llibres Momo i La història interminable. Martí i Pol, Riba, Kurtz i Amades
Més a prop de casa, aquest any farà 80 anys del naixement de Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 19 de març de 1929 – Vic, 11 de novembre de 2003), un dels poetes en llengua catalana més llegits i guardonats. Algunes de les seves obres són: Vint-i-set poemes en tres temps, La pell del violí, Cinc esgrafiats a la mateixa paret, L'arrel i l'escorça, El llarg viatge, Amb vidres a la sang i Estimada Marta. L’Associació d’Amics de Miquel Martí i Pol ha organitzat durant tot aquest any 2008 un seguit d’actes per commemorar el cinquè aniversari de la mort del poeta, que tindran continuïtat l’any vinent. Hi ha més informació sobre l’autor a l’autor a La literatura catalana a Internet (UOC); l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
L’any 2009 també es commemora el 50è aniversari de la mort de Carles Riba (Barcelona, 23 de setembre de 1893 - 12 de juliol de 1959), humanista, filòleg, escriptor i poeta català, autor, entre d’altres, d’Elegies de Bierville, Salvatge cor i Esbós de tres oratoris. Les lletres el recorden amb un premi de poesia que porta el seu nom. I farà 10 anys que va morir Carmen Kurtz (Barcelona, 18 de setembre de 1911 – 5 de febrer de 1999), novel·lista catalana autora de Duermen bajo las aguas, El desconocido (Premi Planeta 1956) i Cándidas palomas, i, alhora, escriptora de contes infantils que va ser homenatjada fa anys per l’ACEC. Per altra banda, cal destacar també els cinquantè aniversari de la mort del gran etnòleg català, Joan Amades (Barcelona, 23 de juliol de 1890 – 17 de gener de 1959), autor del llibre Costumari Català, de gran importància per al estudi de la cultura popular catalana. |
||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||
|
L’ACEC acull la presentació del llibre ‘Temblor del árbol’, de Teresa Ortiz
La poeta i escriptora dominicana Teresa Ortiz de Machuca va presentar, el passat 15 de desembre, a l’Aula dels Escriptors de l’Ateneu Barcelonès, el seu poemari Temblor del árbol. Van participar a l’acte José Florencio Martínez, secretari de la comissió de premsa i comunicació de l’ACEC, i Josep Anton Soldevilla. El mes de gener, precisament, ve marcat per la presentació de llibres de diferents gèneres i autors. Dilluns 12, a les 19.30 hores, l’Aula dels Escriptors de l’Ateneu Barcelonès, Fiebre y ciudad, d’Andreu Navarra (Diógenes Internacional Ediciones), a càrrec d’Eduardo Moga i Isabel Huete. El dia 19, per altra banda, la presentació de l’obra de Francisco Zaragoza El murmullo de las aguas bravas (Editorial Hipálage); i dilluns 26 de gener, David Castillo presentarà La feria de los sentidos (Maikalili Edicions), de Mercedes Sánchez. Per altra banda, el 18 de desembre, Antoni Colom i Alejandro Gómez Franco van oferir la sisena sessió del taller de literatura i psicoanàlisi, sota el títol "Correspondència Zweig-Freud". Aquest taller sobre “La creació literària i el concepte d’autor” vol ser una manera de desplegar les diferents maneres d’aproximació a la intersecció entre literatura i psicoanàlisi. La sessió, com cada mes, té continuïtat al bloc: http://escrituraypsicoanalisis.blogspot.com.
|
||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||
|
ACEC - Canuda, 6, 5è, 08002 Barcelona Tel. 93 318 87 48 - Fax 93 302 78 18 secretaria: secretaria@acec-web.org redacció: redaccio@hydramedia.info |
||||||||||||||||||||||||||
