versión en castellano > |
núm. 34 / 20 de febrer de 2009 | ||
S |
Diàriament, l'ACEC
envia per correu electrònic els Titular(e)s Digital(e)s als
associats inscrits, amb l'última informació de l'agenda
d'activitats i enllaços a notícies culturals, especialment
de temàtica literària, aparegudes als principals mitjans
de comunicació nacionals i internacionals. |
|
L’ACEC i l’AELC organitzen, amb la col·laboració de l'ICUB, un programa d’activitats per a reivindicar l’ofici de la traducció literària
L’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC) i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) han dissenyat un programa d’activitats que, sota el lema “Barcelona, ciutat de la traducció”, vol garantir la presència dels traductors literaris en les programacions culturals de la ciutat. Així, gràcies a un acord de col·laboració amb l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), les dues associacions estan organitzant diferents actes inclosos en les jornades habituals de l’ICUB. “La iniciativa respon a la necessitat de revalorar el treball dels traductors literaris que, tot i la protecció que rep a la Llei de Propietat Intel·lectual, registra un empitjorament de les seves condicions contractuals i una invisibilitat creixent”, explica Montserrat Conill, presidenta de l’ACEC. L’Associació es mostra esperançada que aquesta iniciativa, juntament amb l’acord amb el Gremi d’Editors per a establir i actualitzar els contractes-marc d’aquest col·lectiu, aconsegueixi millorar les condicions del treball dels traductors literaris. La taula rodona “Argot. Què és i com es tradueix”, celebrada el passat 5 de febrer en el marc de la Bcnegra ’09, va encetar aquesta proposta de col·laboració amb l’ICUB. En ella, Manuel Serrat Crespo, Montse Gurguí, Hernán Sabaté i Paul Vidal van parlar del treball del traductor, que “no només trasllada paraules a una altra llengua, sinó també idees”, tal i com explicava llavors Carme Camps, vocal de la Junta directiva de l’ACEC. Però els traductors literaris també estaran presents en altres iniciatives de la institució, com ara a la Setmana de la poesia, al Saló del Còmic i a les programacions culturals de les biblioteques municipals. Xerrades a les biblioteques En el marc d’aquesta col·laboració amb l’ICUB, les dues entitats d’autors han organitzat una sèrie de set conferències a diferents biblioteques de la xarxa municipal de Barcelona, sota el suggeridor títol “Camaleons o la màgia de l’ofici de traduir”. En cada trobada, un traductor o traductora parlarà d’una de les obres que ha traduït, tant en llengua catalana com en llengua castellana, i n’explicarà les seves característiques i la metodologia i les dificultats en el procés de traducció. L’objectiu de les sessions, que es realitzaran del 16 d’abril al 7 de maig, és que el públic lector se n’adoni que traduir és tornar a configurar un món en la llengua pròpia, adoptar la veu i la personalitat d’un autor. Els autors que partciparan a les xerrades són: Carme Camps, Francesc Parcerisas, Feliu Formosa, Jordi Cussà, Anna Casassas, Enrique Murillo i Lluís Mª Todó. Programació provisional de “Camaleons o la màgia de l’ofici de traduir”- Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda - Biblioteca Sagrada Família - Biblioteca Vila de Gràcia - Biblioteca Poble-sec - Francesc Boix - Biblioteca Sant Pau-Santa Creu - Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver - Biblioteca Joan Miró L’ACEC i la defensa dels drets dels autors i dels traductors L’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya agrupa escriptors i traductors amb l’objectiu principal d’assessorar-los i defensar-los en relació als drets que com a creadors de la seva obra els reconeix la llei. Tot i que la Llei de Propietat Intel·lectual, aprovada el 1987, reconeix als traductors la seva condició de creadors i estableix els seus drets, aquests queden constantment esborrats, així com també s’ignora tot sovint la seva feina i la seva contribució imprescindible a la cultura literària. “S’ha d’acabar amb la invisibilitat del traductor literari”, denuncien per actiu i per passiu la majoria de traductors i la mateixa ACEC. De fet, fins que el traductor no tingui un reconeixement social, serà difícil canviar la seva precarietat laboral, amb incompliments constants de la llei en els seus contractes. “Les associacions d’autors i les entitats de gestió col·lectiva permeten que tots els traductors puguin lluitar de manera conjunta per defensar els seus drets”, ressalta Montserrat Conill. L’ACEC, a través de la programació d’activitats, publicacions, comunicats i actes reivindicatius, denuncia aquesta situació, que viuen, amb major o menor grau, tots els traductors europeus –tal i com adverteix un informe publicat pel Consell Europeu d’Associacions de Traductors Literaris (CEATL) recentment–. En aquest sentit, el Premi de Traducció Ángel Crespo, que organitza l’ACEC des de fa dotze anys, és una bona manera de reconèixer la feina dels traductors. Alguns exemples de publicacions i accions de l’ACEC per a reivindicar la figura del traductor literari. - “La traducció: una professió poc reconeguda i recompensada” (El Butlletí de l’ACEC número 73) |
AGENDA D'ACTIVITATS Encontres 080. La Generació Beat Nova sessió d'quest cicle, coordinat per Albert Tugues, amb la participació de Jesús Aguado i Ana Becciú. Dijous, 12 de març, a les 19.30 hores, a l'Aula dels Escriptors de l'Ateneu Barcelonès. 'Puente del alma y la luna' > Presentació del llibre d' Alberto Manzano, amb la participació de Jordi Bianciotto, Basilio Rodríguez Cañada i Carlos Zanón. Dijous, 19 de març, a les 19.30 hores, a l'Aula dels Escriptors de l'Ateneu Barcelonès.
|
||||||
L’ACEC renova sis membres de la Junta Directiva en la propera Assemblea General del 23 de març L’assemblea anual de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC) se celebrarà el 23 de març, a les 19 hores. Enguany, a més, hi haurà l’elecció per a la renovació d’alguns dels membres de la Junta Directiva, tal com marquen els Estatuts de l’Associació (aquest procés es realitza cada dos anys). S’escolliran 6 vocals per a ocupar les places que deixen bacants Agnès Agboton, Manuel Serrat Crespo, Maria Teresa Giménez, Carme Camps, José Luis Giménez-Frontín i Anne-Hélène Suárez, ja que els estatuts estableixen un màxim de 15 membres per a la Junta. Montserrat Conill seguirà exercint de presidenta de l’entitat dos anys més. També continuen amb els seus actuals càrrecs Dante Bertini, Anna Caballé, David Castillo, Alejandro Gómez-Franco, José Florencio Martínez, Miquel de Palol i Antonio Tello. L’Assemblea General, com és habitual, inclourà en l’ordre del dia la presentació de la memòria d’activitats i comptable del 2008 i el programa d’activitats i pressupostos previstos per el 2009. Es prestarà especial atenció al capítol dedicat als drets d’autor, exposant les diferents actuacions que, juntament amb CEDRO, s’estan duent a terme per resoldre els conflictes ocasionats per la falta de respecte dels drets dels escriptors. En aquest sentit, es ressaltarà la situació actual i les repercussions per als autors d’alguns canvis claus dels últims anys, com ara les noves tarifes de la compensació per còpia privada –que han fet i faran disminuir els ingressos de CEDRO–, la remuneració per préstec bibliotecari i les modificacions de la Llei de Propietat Intel·lectual. Entre aquestes actuacions, cal destacar les converses i els acords establerts, juntament amb l’AELC, amb el Gremi d’Editors de Catalunya per tal d’elaborar uns marcs de col·laboració i millora de les condicions actuals. |
|
||||||
CEDRO va repartir més de 32 milions d’euros als autors i editors per drets reprogràfics el 2008L’entitat augmenta en 2.386 els socis respecte el 2007 i la seva recaptació arriba als 41,5 milions d’euros El Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO) va repartir entre els més de 15.000 autors i editors associats 32,2 milions d’euros l’any 2008 per la reproducció de les seves obres. Aquesta xifra prové de la quantitat que l’entitat va recaptar el 2007, ja que la recaptació de l’any passat es distribuirà el 2009, un cop l’entitat hagi descomptat les quantitats destinades a funció social. La recaptació total de CEDRO, segons el balanç anual que ha fet públic l’entitat, ha estat de 41,5 milions d’euros, que provenen de la còpia privada (37,8 milions), les llicències (1,9 milions), les quantitats recaptades a l’estranger (446.692 euros) i de la remuneració per préstec públic (1,3 milions). Una altra dada important és l’increment del número de socis, que ha passat de 13.256 l’any 2007 a 15.643 el 2008 (14.190 autors i 1.453 editors). CEDRO destina gran part dels diners a ajudes socials als escriptors, traductors i periodistes; així, el 2008 es van realitzar 4.304 prestacions de fins a 600 euros per a contribuir al finançament de materials, tractaments i serveis sociosanitaris (material òptic, ortopèdic, cirurgia ocular i tractaments dentals, entre d’altres); 166 ajudes assistencials individualitzades i 47 autors es van beneficiar de la pòlissa d’assegurança col·lectiva. L’entitat de gestió de drets d’autor també va finançar durant l’any passat 230 activitats per a la formació i promoció d’autors i editors i va participar en una cinquantena d’actes en defensa dels drets d’autor. Altres xifres a destacar són les 11 llicències que autoritzen la reproducció legal mitjançant escanejat de pàgines i fragments d’obres; els 37 procediments judicials iniciats per CEDRO davant els tribunals espanyols en defensa dels drets dels autors i els editors que representen i les 16 sentències a favor dels seus interessos. |
|
||||||
La performance poètica, a “Encontres 080”
Poesia i performance. Aquest va ser el suggeridor tema de la sessió del 12 de febrer del cicle “Encontres 080”, coordinat per Albert Tugues, que va comptar amb la participació de Dante Bertini i Júlia Bel. La directora teatral i poeta Júlia Bel va escenificar alguns dels seus poemes acompanyada d’un curiós instrument de percussió antic, que va fer sonar mentre llegia fragments de la seva obra. Per altra banda, l’escriptor i il·lustrador Dante Bertini, amb la representació dels seus textos, va “crear un nou gènere poètic: el poema-mòbil”, explica amb humor Tugues. I és que Bertini va treure el seu mòbil amb la intenció de recitar un dels seus poemes a un amic, segons va dir. El públic, però, va quedar sorprès quan el mòbil va sonar a la butxaca d’un dels assistents, que el va agafar, improvisadament, per escoltar el recital. “Alguns poemes són més susceptibles de ser escenificats que d’altres”, puntualitza Tugues, tot i que “de qualsevol poema se’n pot fer una representació més teatral”. De fet, aquest va ser un dels temes del debat posterior a les intervencions dels convidats. Segons Tugues, “amb la performance poètica es pot aconseguir que algunes lectures no acabin sent avorrides, com passa de vegades” i, fins i tot, “pot apropar la poesia a més gent”. La propera sessió del cicle “Encontres 080” serà el proper 12 de març, a les 19.30 hores, i portarà per títol “La Generació Beat”, amb la participació d’Ana Becciú i Jesús Aguado. Per altra banda, el 19 de març, a les 19.30 hores, Alberto Manzano presentarà el seu llibre Puente del alma y la luna (SIAL Ediciones). Participaran a l’acte Jordi Bianciotto, Basilio Rodríguez Cañada i Carlos Zanón. |
|||||||
|
ACEC - Canuda, 6, 5è, 08002 Barcelona Tel. 93 318 87 48 - Fax 93 302 78 18 secretaria: secretaria@acec-web.org redacció: redaccio@hydramedia.info |