< suBscriu-te

núm. 35  /  6 de març de 2009

S
U
M
A
R
I

• Els traductors, un col·lectiu imprescindible per a la cultura d'un país
• Serrat Crespo: "Un bon llibre estranger es publica sempre subvencionat per la suor i les llàgrimes del seu traductor"
• Vuit socis presenten candidatura a la Junta directiva
• L'ACEC dóna una còpia de l'Arxiu Audiovisual de Poetes a l'Ateneu Barcelonès
• Els editors europeus demanen que no es canviï la directiva parlamentària sobre els drets d'autor
• Cristina Fernández Cubas guanya el Premi Salambó
• Ana María Matute depositarà el seu llegat a la 'Caja de las Letras' del Cervantes
• Marga Clark recull el premi Villa de Madrid 2008 de poesia

Diàriament, l'ACEC envia per correu electrònic els Titular(e)s Digital(e)s als associats inscrits, amb l'última informació de l'agenda d'activitats i enllaços a notícies culturals, especialment de temàtica literària, aparegudes als principals mitjans de comunicació nacionals i internacionals.
subscriure-s'hi>

Els traductors, un col·lectiu imprescindible per a la cultura d’un país

	F.: Carme Esteve

Els traductors literaris, tot i que reconeguts creadors per la Llei de Propietat Intel·lectual, viuen una situació de vulneració constant dels seus drets i un desprestigi incoherent amb la seva aportació a la cultura d’un país. Des de l’ACEC es denuncia constantment una situació que el Consell Europeu de Traductors considera extrema en aquests moments: “els traductors literaris no poden sobreviure amb les condicions que els imposa el mercat”, adverteix l’últim informe d’aquesta entitat. Per això, l’ACEC i l’AELC han organitzat la iniciativa “Barcelona, ciutat de la traducció”, un seguit d’activitats programades per aquest any 2009 i amb les quals es vol aconseguir “revalorar el treball d’aquests professionals i garantir la seva presència a la programació cultural de Barcelona”, explica Montserrat Conill, presidenta de la ACEC.

L’ACEC, com a associació que acull escriptors i traductors, permet que aquest col·lectiu pugui lluitar de manera conjunta en la defensa dels seus drets. La millora de les seves condicions laborals passa, però, per un reconeixement primer del lector, conscient que quan agafa un llibre estranger “aquest és intel·ligible gràcies a l’esforç i la sensibilitat del traductor literari”, el que Manuel Serrat Crespo, reconegut traductor soci de l’ACEC, anomena “tenir una cultura literària”.

El programa d’activitats ‘Barcelona, ciutat de la traducció’, els diferents actes de reivindicació dels drets dels autors que organitza l’Associació durant tot l’any i el Premi de Traducció Ángel Crespo, convocat també per l’ACEC des de fa dotze anys, són una bona manera de ressaltar la feina dels traductors literaris i aconseguir millores en el respecte dels seus drets.

AGENDA D'ACTIVITATS

Encontres 080. La Generació Beat >

Nova sessió d'quest cicle, coordinat per Albert Tugues, amb la participació de Jesús Aguado i Ana Becciú. Dijous, 12 de març, a les 19.30 hores, a l'Aula dels Escriptors de l'Ateneu Barcelonès.

'Puente del alma y la luna' >

Presentació del llibre d' Alberto Manzano, amb la participació de Jordi Bianciotto, Basilio Rodríguez Cañada i Carlos Zanón. Dijous, 19 de març, a les 19.30 hores, a l'Aula dels Escriptors de l'Ateneu Barcelonès.

'No soy tu musa' >

Presentació d'aquesta antologia de poetes irlandeses contemporànies. A càrrec de Carlota Caulfield (traducció), John Goodby (introducció), Antonio Beneyto i A. Parra. Dilluns, 30 de març, a les 19.30 hores, a l'Aula dels Escriptors de l'Ateneu Barcelonès.

consulti properes activitats

Serrat Crespo: “Un bon llibre estranger es publica sempre subvencionat per la suor i les llàgrimes del seu traductor”

El Quinzenal ha conversat amb Manuel Serrat Crespo, reconegut traductor, amb més de 500 obres traduïdes, i soci de l'ACEC, sobre la importància d'organitzar iniciatives com la de 'Barcelona, ciutat de la traducció' per tal de revalorar la figura del traductor literari i sobre les dificultats i gratificacions de la professió. Serrat Crespo va participar el passat 5 de febrer en la taula rodona 'Argot. Què és i com es tradueix' –en el marc de la Bcnegra '9–, la primera de les activitats del programa dissenyat per l'ACEC i l'AELC durant aquest any.

Serrat Crespo (Barcelona, 1942) ha destacat per les seves traduccions del francès i ha estat condecorat com a Cavaller de les Arts i les Lletres franceses. És també membre d'honor del Consell Europeu de Traductors Literaris.

Llegiu entrevista a Manuel Serrat Crespo.

Vuit socis presenten candidatura a la Junta directiva de l'ACEC

L’Associació celebra eleccions en l’Assemblea General del proper 23 de març

Carme Camps, Ada Castells, Valentí Gómez i Oliver, Juan Pablo Roa, Pura Salceda, Josep Anton Soldevila, Lluís Maria Todó i Albert Tugues són els vuit socis que, tancat el termini de presentació de candidatures el passat 23 de febrer, opten a ocupar les sis vacants de la Junta Directiva de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC). L’elecció es farà en l’Assemblea General de l’Associació, el proper 23 de març, a les 19 hores. Aquest procés de renovació parcial dels membres de la Junta es realitza cada dos anys, tal com marquen els estatuts de l’entitat.

Els sis vocals escollits ocuparan les places que deixen vacants Agnès Agboton, Manuel Serrat Crespo, Maria Teresa Giménez, Carme Camps, José Luis Giménez-Frontín i Anne-Hélène Suárez, ja que els estatuts estableixen un màxim de 15 membres per a la Junta. Montserrat Conill seguirà exercint de presidenta de l’entitat dos anys més. També continuen amb els seus actuals càrrecs Dante Bertini, Anna Caballé, David Castillo, Alejandro Gómez-Franco, José Florencio Martínez, Miquel de Palol i Antonio Tello.

Ordre del dia de l’Assemblea General

L’Assemblea General ordinària annual de l’ACEC se celebrarà el 23 de març de 2009, en primera convocatòria a les 19 hores, a l’Aula dels Escriptors, 5a planta de l’Ateneu Barcelonès, i a les 19.30 hores en segona convocatòria, segons aquest ordre del dia:

1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea anterior.
2. Memòria de la Presidència.
3. Rendició de comptes de l’exercici 2008.
4. Presentació dels Pressupostos dels serveis i activitats de l’exercici 2009.
5. Temes adreçats a Secretaria, precs i preguntes.
6. Eleccions per a la renovació biennal i parcial de la Junta directiva.

Es prestarà especial atenció al capítol dedicat als drets d’autor, exposant les diferents actuacions que, juntament amb CEDRO, s’estan duent a terme per resoldre els conflictes ocasionats per la falta de respecte dels drets dels escriptors. En aquest sentit, es ressaltarà la situació actual i les repercussions per als autors d’alguns canvis claus dels últims anys, com ara les noves tarifes de la compensació per còpia privada –que han fet i faran disminuir els ingressos de CEDRO–, la remuneració per préstec bibliotecari i les modificacions de la Llei de Propietat Intel·lectual. Entre aquestes actuacions, cal destacar les converses i els acords establerts, juntament amb l’AELC, amb el Gremi d’Editors de Catalunya per tal d’elaborar uns marcs de col·laboració i millora de les condicions actuals.

L’ACEC dóna una còpia de l’Arxiu Audiovisual de Poetes a l’Ateneu Barcelonès

Biblioteca de l'Ateneu	F.: Carme Esteve

L’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC) va signar, el passat 23 de febrer, un acord amb l’Ateneu Barcelonès mitjançant el qual dóna una còpia del seu Arxiu Audiovisual de Poetes a aquesta entitat. Com a contraprestació amistosa, els associats de l’ACEC tindran un tracte preferencial per a poder consultar en sala el fons bibliogràfic de l’Ateneu, tot i que no en siguin socis.

L'Arxiu Audiovisual de Poetes és una iniciativa de l’ACEC, patrocinada pel Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO), que té com a finalitat la conservació de la memòria històrica de la poesia contemporània, mitjançant l'enregistrament de lectures de poesia a càrrec dels mateixos autors seleccionats, tant en llengua catalana com en castellà. El projecte fou iniciat el 1990, amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), i, tot i que en un principi es va concebre com una aportació documental per al futur, en pocs anys va adquirir un prestigi tan notable, que s’ha convertit en un punt de referència obligada. La col·lecció consta actualment de més de setanta enregistraments.

Les gravacions estan disponibles per a la consulta, però no per al préstec domiciliari, i en cap cas amb el dret de còpia pública ni privada, a la Biblioteca Nacional de Catalunya (Barcelona), a la Residencia de Estudiantes (Madrid), a la seu de l’ACEC i, a partir d’ara, a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès.

Els editors europeus demanen que no es canviï la directiva parlamentària sobre els drets d’autor

El Parlament Europeu debatrà, el proper 12 de març, la possibilitat que les operadores de la Unió Europea desconnectin els usuaris que utilitzin habitualment la xarxa per a descarregar-se arxius subjectes a drets d’autor. Aquesta és una de les mesures proposades a l’informe presentat per l’eurodiputat socialista Manuel Medina per combatre la pirateria, però significa alhora un projecte de revisió de l’aplicació de la directiva sobre drets d’autor, aprovada el 2001.

Davant aquest possible canvi, la Federació d’Editors Europeus (FEE) ha enviat una petició a Brussel·les perquè no es redefineixin els paràmetres de l’actual llei, per evitar que els drets d’autor, de retruc, surtin malparats. Segons els editors, una demanda de reobertura de la Directiva Comunitària sobre la societat de la informació pot tenir com a conseqüència una ampliació de les excepcions als drets d’autor. En la carta enviada al Parlament Europeu, els editors recorden la importància dels drets dels autors, s’oposen a una revisió de la directiva, prometen lluitar contra la pirateria i reclamen la supressió de l’IVA per als llibres.

“La propietat intel·lectual està a punt d’esfondrar-se per l’impacte de la societat de la informació”, explica Medina per justificar la seva moció (informe), i afegeix que “amb el P2P és difícil protegir-la”. Per això, el document de l’eurodiputat socialista insta la Comissió europea a posar controls, com a França, on s’avisa tres vegades l’internauta que intercanvia arxius fins a desconnectar-lo de la xarxa. Pel que fa a la directiva, Medina assegura que “aquesta norma s’ha quedat antiquada” i opina que “no ha aconseguit el seu objectiu principal, que és protegir la propietat intel·lectual en l’entorn digital”.

Cristina Fernández Cubas guanya el Premi Salambó

C.Fernández Cubas.	F:Ricard Gutiérrez (El País)

L’escriptora Cristina Fernández Cubas, sòcia de l’ACEC, ha estat la guanyadora del Premi Salambó de narrativa 2008 en llengua castellana, amb Todos los cuentos (Tusquets). L’obra és un recull de relats anteriors de l’autora –Mi hermana Elba, Los altillos de Brumal, El ángulo del horror, Con Agatha en Estambul i Parientes pobres del diablo– més una narració innèdita, El faro, que ret homenatge a Edgar Allan Poe.

El jurat del guardó, convocat pel Café Salambó i el Club Cultura del FNAC, estava format pels escriptors Ángeles Caso, Laura Freixas, Rodrigo Fresán, José Carlos Llop, Rafael Argullol, Fernando Aramburu, Alan Pauls, Suso de Toro, Marcos Giralt Torrente i Antonio Orejudo, entre d’altres, que van fer públic el seu veredicte ahir, dilluns 2 de març.

Entre les obres finalistes d’aquesta vuitena edició del Salambó de narrativa en castellà, hi havia Dietario voluble, d’Enrique Vila Matas; Lo que sé de los vampiros, de Francisco Casavella; Paraíso inhabitado, d’Ana Mª Matute, i Todo eso que tanto nos gusta, de Pedro Zarraluki.

Cristina Fernández Cubas (Arenys de Mar, Barcelona, 1945) ha publicat, a més dels relats recollits a Todos los cuentos, les dues novel·les El año de Gracia i El columpio, l’obra de teatre Hermanas de sangre, i el llibre de memòries narrades Cosas que ya no existen. La seva obra ha estat traduïda a deu idiomes.

Ramon Erra, el Salambó en llengua catalana

Per altra banda, Desfent el nus del mocador (La Magrana), de Ramon Erra, s’ha endut el Premi Salambó de narrativa 2008 en llengua catalana, imposant-se a les obres finalistes Aiguafang, de Joan-Lluís Lluís; El professor d’història, de Joan F. Mira; Quiet, de Màrius Serra; La família del meu pare, de Lolita Bosch; Una màquina d'espavilar ocells de nit, de Jordi Lara; L’últim patriarca, de Najat El Hachmi; Noi, has vist a la mare amagada a les ombres?, de Julià de Jòdar i Les tombes blanques, de Susanna Rafart.

El jurat, en aquest cas, estava format per Antònia Vicens, Joan Pons, Gemma Lienas, Enric Gomà, Albert Villaró, Manuel Baixauli i Joan Barril.

Els guanyadors de l’edició del premi de 2007 van ser José María Merino, amb La glorieta de los fugitivos i Manuel Baixauli, amb L'home manuscrit. Han estat també reconeguts en altres edicions del Salambó Imma Monsó, Vicente Molina Foix, Álvaro Pombo, Joan Daniel Bezsonoff, Baltasar Porcel, Roberto Bolaño, Javier Marías, Juan Eduardo Zúñiga i Javier Cercas.

Ana María Matute dipositarà el seu llegat a la ‘Caja de las Letras’ del Cervantes

Matute durant l'homeantge que l'ACEC va organitzar a Esther Tusquets	F: C. Esteve

L’escriptora barcelonina Ana María Matute dipositarà, el proper 12 de març, el seu llegat personal a la Caja de las Letras de l’Instituto Cervantes,  en una de les 1.800 caixes de seguretat que l’entitat custodia i on escriptors, artistes i altres figures rellevants de la cultura hispànica tanquen una carta manuscrita i un llegat personal que no s’obrirà fins la data que ells decideixen. Han cedit també el seu llegat a aquesta iniciativa, que es va inaugurar el febrer de l’any 2007, els escriptors Francisco Ayala, Antonio Gamoneda, Carlos Edmundo de Ory i Juan Gelman; el pintor Antoni Tàpies; la ballarina cubana Alicia Alonso i el director de cinema Luis García Berlanga.

L’Instituto Cervantes, el mateix dia 12, a les 19.30 hores, retrà un homenatge a Matute, amb una taula rodona en la qual hi participaran Espido Freire i Juana Salabert, que se celebrarà a la sala d’actes de la seu de l’entitat a Madrid. Sota el nom “Una mirada del siglo XXI sobre la obra de Ana María Matute”, la trobada abordarà l’estil literari de l’autora que, amb títols com Los Abel, Primera memoria, La Torre Vigía, Olvidado Rey Gudú i Aranmanoth, combina la denúncia social i el missatge poètic, ambientat sovint en l’univers de la infantesa i l’adolescència.

Marga Clark recull el premi Villa de Madrid 2008 de poesia

Clark va presentar el seu poemari a l'Aula dels Escriptors de l'Ateneu	F: Carme Esteve

L’escriptora i fotògrafa Marga Clark, sòcia de l’ACEC, recollirà el proper dilluns, 9 de març, el Premi Villa de Madrid 2008 de poesia (Premi Francisco Quevedo) per la seva obra El olor de tu nombre (Huerga y Fierro Editores, 2007). L’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gllardón, lliurarà el guardó a Clark, en un acte que se celebrarà al Salón de Baile del Gobierno de las Artes de l’Ajuntament.

El olor de tu nombre és una obra de marcat accent líric, en la qual l’autora desplega el seu jo poètic en consonància amb la memòria de la seva tia Marga Gil Roësset, una escultora precoç de gran talent, que va morir el 1932 quan tenia només 24 anys. En l’apassionat diàleg que s’estableix entre les dues, el tu i el jo es confonen i fins i tot arriben a fussionar-se, mentre deambulen pels paratges que desvetllen el sentit de la creació, de la vida i de la mort.

Marga Clark és escriptora i fotògrafa. Va realitzar la seva carrera universitària i diferents cursos de cine i fotografia a Nova York, d’on en va ser la fotógrafa oficial de l’Oficina Espanyola de Turisme. La seva obra es troba en importants col·leccions americanes i europees, com la del Museu de Brooklyn de Nova York, la Bibliotèque Nationale de Paris i el Museu Espanyol d’Art Contemporani de Madrid. Entre les publicacions de Clark, s’ha de destacar De Profundis, conjunt de fotografies i poemes; Agua, llibre de fotografies en blanc i negre amb text de María Zambrano; i els llibres de poesia Del sentir invisible, Pálpitos i Amarga Luz.

L’ACEC va acollir la presentació d’El olor de tu nombre l’octubre de 2007, acte en el qual Victoria Cirlot va manifestar que “Marga Clark pertany al llinatge dels poetes de l'invisible, dels que conceben el llenguatge poètic com un medi per a expressar el que transcendeix el que és real".