|
||||
|
|
|
|
|
|
|
versión en castellano > |
 |
|
||||||
|
 |
|
|||||
 |
L’ACEC celebra eleccions en l’Assemblea general del proper 23 de març L’assemblea anual de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC) se celebrarà el proper dilluns, 23 de març, a les 19 hores. Enguany, a més, hi haurà l’elecció per a la renovació d’alguns dels membres de la Junta Directiva, tal com marquen els Estatuts de l’Associació (aquest procés es realitza cada dos anys). Carme Camps, Ada Castells, Valentí Gómez i Oliver, Juan Pablo Roa, Pura Salceda, Josep Anton Soldevila, Lluís Maria Todó i Albert Tugues són els vuit socis que, tancat el termini de presentació de candidatures el passat 23 de febrer, opten a ocupar les sis vacants de la Junta Directiva de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC). Els sis vocals escollits ocuparan les places que deixen vacants Agnès Agboton, Manuel Serrat Crespo, Maria Teresa Giménez, Carme Camps, José Luis Giménez-Frontín i Anne-Hélène Suárez, ja que els estatuts estableixen un màxim de 15 membres per a la Junta. Montserrat Conill seguirà exercint de presidenta de l’entitat dos anys més. També continuen amb els seus actuals càrrecs Dante Bertini, Anna Caballé, David Castillo, Alejandro Gómez-Franco, José Florencio Martínez, Miquel de Palol i Antonio Tello. Ordre del dia de l’Assemblea GeneralL’Assemblea General ordinària annual de l’ACEC se celebrarà el 23 de març de 2009, en primera convocatòria a les 19 hores, a l’Aula dels Escriptors, 5a planta de l’Ateneu Barcelonès, i a les 19.30 hores en segona convocatòria, segons aquest ordre del dia:
|
AGENDA D'ACTIVITATS Taller de literatura i psicoanàlisi > Novena sessió d'questa modalitat d'investigació creativa on desplegar les diferents formes d'aproximació a la intersecció de literatura i psicoanàlisi. Coordinat per Alejandro Gómez-Franco i Antoni Colom. Dijous, 26 de març, a les 20 hores, a l'Aula dels Escriptors de l'Ateneu Barcelonès. 'No soy tu musa' > Presentació d'aquesta antologia de poetes irlandeses contemporànies. A càrrec de Carlota Caulfield (traducció), John Goodby (introducció), Antonio Beneyto i A. Parra. Dilluns, 30 de març, a les 19.30 hores, a l'Aula dels Escriptors de l'Ateneu Barcelonès. Encontres 080. La poesia en la música rock > Nova sessió d'aquest cicle, coordinat per Albert Tugues, amb la participació de Víctor Obiols i Enric Casassas. Dijous, 2 d'abril, a les 19.30 hores, a l'Aula dels Escriptors de l'Ateneu Barcelonès. 'Adivinar el Inconsciente' > Presentació del llibre d'E. Saad Tobis, a càrrec de Carlos Bermejo i Jorge Zentner. Dimarts, 14 d'abril, a les 19.30 hores, a l'Aula dels Escriptors de l'Ateneu Barcelonès. Camaleons o la màgia de l'ofici de traduir. '¿Qué fue de los Mulvaney?', de Joyce Carol Oates> Conferència a càrrec de Carme Camps sobre la traducció de l'obra. Dijous, 16 d'abril, a les 19 hores. Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Camèlies 76/80, Barcelona. Camaleons o la màgia de l'ofici de traduir. 'El senyor dels Anells', de J.R.R. Tolkien> Conferència a càrrec de Francesc Parcerisas sobre la traducció de l'obra. Dilluns, 20 d'abril, a les 19 hores. Biblioteca Sagrada Família, Camaleons o la màgia de l'ofici de traduir. ' La bona persona de Sezuan', de Bertolt Brecht> Conferència a càrrec deFeliu Formosa sobre la traducció de l'obra. Dimarts, 21 d'abril, a les 19 hores. Biblioteca Vila de Gràcia, Torrent de l'Olla 104, Barcelona. Camaleons o la màgia de l'ofici de traduir. 'El noi del pijama de ratlles', de John Bayne> Conferència a càrrec de Jordi Cussé sobre la traducció de l'obra. Dilluns, 27 d'abril, a les 19 hores. Biblioteca Poble-sec - Francesc Boix, Camaleons o la màgia de l'ofici de traduir. 'Una Absència enlluernadora de llum', de Tahar ben Jelloum > Conferència a càrrec d'Anna Casassas sobre la traducció de l'obra. Dimarts, 28 d'abril, a les 19 hores. Biblioteca Sant Pau-Santa Creu, Carme 47, Barcelona. Camaleons o la màgia de l'ofici de traduir. 'El alma del guerrero y otras historias', de Joseph Conrad> Conferència a càrrec d' Enrique Murillo sobre la traducció de l'obra. Dimecres, 29 d'abril, a les 19 hores. Biblioteca Sant Antoni- Joan Oliver, Camaleons o la màgia de l'ofici de traduir. 'Madame Bovary', de Gustave Flaubert> Conferència a càrrec de Lluís Maria Todó sobre la traducció de l'obra. Dijous, 7 de maig, a les 19 hores. Biblioteca Joan Miró, Parc Joan Miró, Vilamarí, Barcelona.
|
|||||
|
|
||||||
|
L’ACEC continua apostant per la difusió de la cultura a través d’activitats de qualitat L’oferta d’activitats culturals organitzades per l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya no s’atura. La mostra d’aquesta aposta de l’ACEC per la difusió cultural és la programació d’una dotzena d’actes per als mesos de març I abril. Entre les activitats programades durant la segona quinzena de març, cal destacar la cita mensual del Taller de literatura i psicoanàlisi, el 26 de març, a les 20 hores, amb la coordinació d’Antoni Colom i Alejandro Gómez-Franco, que abordarà la creació literària i el concepte d’autor; la jornada de discussió al voltant de la primera part de l’Etourdit, de Jacques Lacan, la versió elaborada pel Taller de lectura i traducció del Centre d’Investigació Psicoanàlisi i Societat, dissabte 28 de març, a les 11 hores; i la presentació del llibre No soy tu musa, una antologia de poetes irlandeses contemporànies, amb la participació de Carlota Caulfield –editora i traductora de l’obra–, John Goodby –que n’ha fet la introducció–, Antonio Beneyto i A. Parra. Aquest acte serà dilluns 30 de març, a les 19.30 hores. El cicle “Encontres 080”, de periodicitat mensual i coordinat per Albert Tugues, encetarà el mes d’abril amb la sessió “La poesia en la música rock”, dijous 2 d’abril, a les 19.30 hores. Participaran a l’acte Enric Casasses i Víctor Obiols. Traductors a les bibliotequesEn el marc del programa d’activitats “Barcelona, ciutat de la traducció”, dissenyat per l’ACEC i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, amb la col·laboració de l’Institut de Cultura de Barcelona, per tal de garantir la presència dels traductors literaris en el circuit cultural barceloní, les dues associacions han organitzat set conferències durant el mes d’abril a diferents biblioteques de la xarxa municipal de Barcelona. Sota el títol “Camaleons o la màgia de l’ofici de traduir”, en cada trobada un traductor o traductora parlarà d’una de les obres que ha traduït, amb l’objectiu d’apropar la seva fiena al públic. El programa de "Camaleons o la màgia de l’ofici de traduir" és el següent: Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda Biblioteca Sagrada Família Biblioteca Vila de Gràcia Biblioteca Poble-sec - Francesc Boix Biblioteca Sant Pau-Santa Creu Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver Biblioteca Joan Miró Podeu consultar totes les activitats organitzades per l’ACEC a l’agenda d’activitats del web de l’Associació. |
||||||
|
|
||||||
|
El taller de literatura y psicoanàlisi, una cita mensual amb Alejandro Gómez-Franco i Antoni Colom
El taller de literatura i psicoanàlisi, oordinat per Alejandro Gómez-Franco i Antoni Colom, arriba a la seva novena sessió, el proper 26 de març, a l’Aula dels Escriptors de l’Ateneu Barcelonès. Amb el títol “La creació literària i el concepte d’autor”, el taller es defineix com una modalitat d’investigació creativa on desplegar les diferents formes d’aproximació a la intersecció de literatura i psicoanàlisi. “La intenció explícita que ens vàrem plantejar d’entrada és aprofundir en una vinculació, la de la psicoanàlisi amb la literatura, que està present des del començament de la psicoanàlisi. És ja una tradició del pensament psicoanalític servir-se de la literatura tant per a il·lustrar punts foscos de la teoria com per a fer-la avançar”, explica Gómez-Franco. Després de vuit sessions realitzades, la valoració dels coordinadors és molt positiva, ja que “s’ha establert una línia de treball que ja està molt consolidada, en la qual participen gent del camp de la literatura, psicoanalistes i, fins i tot, una persona que està fent el doctorat”, comenta satisfet Colom. En aquest sentit, Gómez-Franco afegeix que “encara estem en una primera etapa de posada a punt de qüestions preliminars, però ja es va perfilant una extracció, a partir de la lectura de l’obra d’autors únics del segle XX, d’alguns elements anticipants que, al vincular-los a la conceptualització psicoanalítica, fan possible una lectura de la realitat actual i les seves problemàtiques més inquietants, com la violència, el control de l’estat sobre l’individu, etc.”. Cada sessió, detalla Colom, “intentem que sigui el més amena possible, afavorint la participació dels assistents i sistemàticament oberts a les aportacions i puntuacions d’altres camps d’estudi, més enllà de la psicoanàlisi”. La forma de treball del taller és la següent: un dels coordinadors desenvolupa un tema al voltant de l’obra d’un autor i després es debat, tot i que Gómez-Franco puntualitza que “estem en una primera fase d’establiment d’un saber comú del qual n’extraurem conseqüències” i avança la possibilitat d’editar un text “de compte del recorregut”. Zweig i la psicoanàlisi L’obra 24 Horas en la vida de una mujer, d’Stefan Zweig, i la correspondència que aquest autor va mantenir amb Freud han estat dos dels textos treballats al taller. “Zweig és un dels interlocutors principals per a la psicoanàlisi, ja que descriu el seu treball com a novel·la psicològica”, il·lustra Colom per explicar el perquè d’aquesta elecció. L’autor, que va produir tota una sèrie de novel·les breus en les quals tracta el tema de la sexualitat femenina inserint-la en el context social, aborda, segons Gómez-Franco, “un tema que està en les arrels de la psicoanàlisi, de tal manera que la seva denúncia social no fa perdre’s res del personatge. Això només ho pot fer un artista”. El concepte d’autor i els límits del text són dos dels eixos principals del treball per a l’aproximació a aquesta intersecció entre literatura i psicoanàlisi, però els dos coordinadors coincideixen a matisar que no són els únics. Per una banda, Gómez-Franco remarca que “l’autor no està sempre com un jo conscient que dirigeix la producció de l’obra. En certa mesura pot dirigir el procés creatiu, però l’acte de creació, l’instant en què la metàfora sorgeix és independent del jo, és l’inconscient que produeix el text”. Per altra banda, Colom afegeix que “com a espai d’investigació, ens endinsem també en què és l’escriptura, en la qual els escriptors demostren el seu saber fer, segons Lacan, amb el llenguatge com a mitjà de creació”. “No hem d’oblidar que la psicoanàlisi no és només una praxis terapèutica sinó també una eina de pensament que permet dilucidar les causes que produeixen el patiment de l’ésser humà. Aquestes causes estan indissolublement lligades a la paraula i la literatura les mostra en totes les seves vessants”, conclou Gómez-Franco per a apropar-nos al treball i a les intencions del taller. La propera cita del Taller de literatura i psicoanàlisi, les sessions del qual tenen continuïtat en el bloc http://escrituraypsicoanalisis.blogpot.com, serà el dia 26 de març, a les 20 hores. |
||||||
|
|
||||||
|
Anne-Hélène Suárez: “La feina del traductor pateix de la inconsciència total que tenen d’ella els lectors”
Anne-Hélène Suárez (Barcelona, 1960) és professora de xinès a la Facultat de Traducció de la Universitat Autònoma de Barcelona i una traductora literària amb una dilatada carrera. Autora de nombroses traduccions, sobretot del xinès clàssic, però també del francès, del rus i de l’anglès, Suárez va guanyar el prestigiós Premi de Traducció Ángel Crespo l’any 2003 per la traducció de l’obra Historia del pensamiento, d’Anne Cheng. L’autora, vocal de la Junta Directiva de l’ACEC, sempre ha defensat des de l’Associació els drets dels traductors, professió que considera “fonamental per a la cultura”, però “inexistent per al lector”.Entre les seves traduccions cal destacar Lunyu. Reflexiones y enseñanzas, de Confuci –de la qual treballa ara en una revisió i ampliació–; Cincuenta poemas de Li Bo; Recordando el pasado en el Acantilado rojo y otros poemas, de Su Dongpo (en col·laboració amb Ramon Dachs); 99 cuartetos de Wang Wei y su círculo; 11 Cuartetos de Bai Juyi, y Cuatro lecciones sobre Zhuangzi, de Jean Fraçois Billeter. A banda, també ha traduït una gran quantitat de pel·lícules xineses. –Creu que el treball del traductor literari està poc valorat? –La traducció és un element fonamental en la història de les civilitzacions sense la qual les cultures no haurien tingut el desenvolupament que coneixem, com tampoc l’hauria tingut la literatura. Tot i així, la tasca del traductor literari i la seva pròpia figura acostumen a passar inadvertides a la majoria de lectors, inclosos els crítics literaris i els teòrics de la literatura, que accedeixen a obres escrites en altres llengües i èpoques com si fos el més natural. Una traducció excel·lent semblarà tan normal com una mediocre, i només criden de vegades l’atenció les traduccions més destraleres o els errors ocasionals; succeeix fins i tot que les febleses d’un llibre s’atribueixen al traductor. En definitiva, per a molts lectors, el traductor no existeix o, d’existir, és un personatge trist que, en l’afany de traduir a preu fet per a guanyar-se la vida, tracta els textos amb una falta total de professionalitat i d’amor per la literatura. –Quines conseqüències té per al traductor aquesta situació? –Aquesta visió negativa del traductor, combinada amb la seva invisibilitat, contribueix en gran mesura a que el traductor sigui considerant despectivament pels editors susceptibles de requerir els seus serveis, i això es reflecteix tant en les tarifes que acostumen a aplicar-se a la traducció com en la resta de condicions contractuals. El resultat és un cercle viciós que exerceix alhora una força centrífuga –dificultant cada vegada més el treball dels traductors més ben formats en llengua i literatura i amb una disposició inicial millor per a dur a terme la seva feina amb la dedicació necessària en unes condicions dignes– i una força centrípeta –facilitant l’accés a la professió a persones menys formades en llengua i literatura, més deleroses en la recerca d’encàrrecs, menys escrupoloses en la seva execució, més susceptibles d’acceptar les pitjors condicions i, en conseqüència, d’atraure editors que no volen o creuen que no poden dedicar els recursos necessaris a la traducció, ja que aquesta no és més que un aspecte com qualsevol altre en el procés de producció d’un llibre–. En definitiva, la situació en conjunt fa que resulti pràcticament impossible viure d’una activitat tan necessària per a la societat i fonamental per a la cultura com és la traducció. –Què opina de les activitats que des de les associacions d’escriptors es duen a terme per a ressaltar aquesta professió? –Les iniciatives com la que ha tingut l’ACEC i l’AELC per crear la idea de “Barcelona, ciutat de la traducció”, com a marc per a dur a terme activitats protagonitzades pels traductors i les seves obres, o en què traductors i autors dialoguen amb lectors i editors, poden contribuir a que el públic prengui consciència de la importància del traductor i de la seva obra, tant per a la qualitat del llibre i la seva recepció al nostre país, com per a la percepció que tingui el lector de les altres llengües i literatures, és a dir, de les altres cultures. Per altra banda, el traductor ha estat sempre exclòs de la major part de les activitats culturals, de manera que aquesta iniciativa compensarà en certa mesura el traductor d’aquest estat d’insignificança que pateix. Barcelona és una ciutat on encara ara es concentra el major número d’editorials i, per tant, el major número de professionals relacionats amb aquest àmbit. És just, doncs, que es proclami “ciutat de la traducció”. Ara bé, és d’esperar que aquesta iniciativa en propiciï d’altres que afavoreixin la visibilitat i el prestigi dels traductors a nivell nacional. –Quin paper considera que juguen aquestes associacions en la defensa dels drets d’autor? –Importantíssim. No tots els autors són cèlebres, no tots tenen un agent per a defensar els seus interessos, o la feina d’aquests agents no és sempre suficient, i la majoria es troben en una situació d’indefensió que es pot veure agreujada per l’aïllament que acostuma a caracteritzar el seu treball, per la falta d’informació sobre molts aspectes laborals, legals, fiscals, o simplement de la situació dels altres, dels seus recursos. Les associacions ajuden a tenir consciència d’aquestes mancances i, per tant, a lluitar contra aquesta invisibilitat que és la causa de gran part dels mals. –Per què els traductors literaris no tenen el prestigi de l’autor, tot i que la Llei de Propietat Intel·lectual els reconeix com a creadors? –Les millores laborals d’aquest col·lectiu, doncs, passen primer per un reconeixement social? –Si els lectors, començant pels crítics, reconeguessin la feina d’un traductor en particular en un llibre determinat i això influís en les vendes, aquest traductor estaria en situació de negociar millors condicions. Si la qualitat de la traducció fos un aspecte obertament valorat en l’apreciació dels llibres, les editorials tindrien més cura d’ella i, en conseqüència, tindrien més cura dels seus traductors, com succeeix –guardant les distàncies– amb els autors que els importen. –Com aconseguir que deixin de ser invisibles? –La iniciativa de l’ACEC i l’AELC és una bona mesura. N’hi ha d’altres possible, és clar, començant per una tasca d’educació: en les assignatures de llengua i literatura, per exemple, s’hauria de sensibilitzar els alumnes sobre la importància fonamental de la traducció, sense la qual, per cert, gran part dels ensenyaments que reben no serien ni tan sols accessibles. –El Consell Europeu d’Associacions de Traductors denuncia que el traductor literari no pot subsistir amb les condicions que imposa el mercat. Aquesta situació es dóna a tots els països europeus de la mateixa manera o a Espanya el problema està més accentuant? –Sens dubte. A França, per exemple, les tarifes acostumen a ser de més del doble del que es paga aquí. Viure exclusivament de la traducció literària a la majoria de traductors els resulta impossible. Per altra banda, les tarifes que solen practicar-se obliguen molts traductors a treballar a preu fet, a no detenir-se ni dedicar el temps necessari per a resoldre dificultats o corregir, i aquestes presses es reflecteixen en la qualitat de la traducció. –Què és el que més l’apassiona d’aquest treball? –El que el fa apassionant és la literatura, el maneig de la llengua, els seus jocs, els seus desafiaments, l’accés que proporciona a altres cultures, a una altra ment –la de l’autor–, la creativitat que implica. Per descomptat, això després depèn del llibre i del tracte que rebis pel teu treball. –Traduir és crear? Sens dubte. Una de les causes de la invisibilitat del traductor és la idea estesa que traduir equival a saber idiomes, a parlar-los amb fluïdesa. Està clar que s’ha de conèixer molt bé la llengua que es tradueix, però és fonamental dominar els recursos de la llengua d’arribada, que acostuma a ser la pròpia. És fonamental saber escriure, ser un literat i, alhora, receptiu i permeable per a adoptar el text d’un altre, per a fer-lo teu, desmuntar-lo per a tornar a muntar amb altres peces però amb la mateixa forma i el mateix esperit, si més no en la mesura que sigui possible, de vegades fins i tot millor. –Quina és l’última obra que ha traduït i en quina està treballant actualment? –L’última traducció publicada és La tercera virgen, de l’autora francesa Fred Vargas. En tinc una altra per publicar: Vivir, de l’escriptor xinès Yu Hua –és el llibre en què es va basar la pel·lícula de Zhang Yimou–. Estic treballant en la traducció de poemes de Du Fu, el clàssic xinès del segle VIII. I tinc diferents traduccions pendents: la següent novel·la de Fred Vargas, Un lieu incertain; una novel·la gràfica d’Edmond Baudoin, L’Arleri, a més de la reedició revisada i ampliada de les anacletes –Lunyu– de Confuci. |
||||||
|
|
|
|||||
|
Françoise Wuilmart L’idiota de la família literària? En el continent de la literatura, existeix una terra fèrtil i productiva que, si no anem amb compte, corre el perill de convertir-se en la terra de ningú de la literatura mundial: la traducció literària. Aquesta història té el seu origen en una ombrívola farsa en la qual jo “he pagat els plats trencats”. Dissabte 21 de febrer, migdia, agafo pels pèls una emissió de France Culture amb un títol que ho té tot per a agradar-me: “Questions d’éthique”, programa dirigit per Monique Canto-Sperber, directora de l’École Normale Supérieure. L’obra de la qual parlaran, Une Femme à Berlin, és el diari íntim d’una jove berlinesa (anònima), d’abril a juny de 1945, època en què els russos desembarquen a Berlín i s’apoderen de tot, incloses les dones. L’emissió comença amb una llarga cita del diari. Primera emoció: aquesta cita me la conec de memòria, són les meves paraules les que surten per antena o, més ben dit, les paraules de l’alemanya anònima traslladades al francès gràcies als meus esforços. Quan es tradueix un text d’aquesta envergadura no sempre es poden guardar les distàncies. De la mateixa manera que qualsevol altre creador, el traductor literari no utilitza només el seu cervell, també ha de recórrer als seus cinc sentits i a les seves vivències afectives. Si vol retornar la veu estrangera amb tota la seva autenticitat, si vol emocionar o provocar la reflexió de la mateixa manera que l’autor, ha de convertir-se en actor, en el sentit en què ho entenia Stanislavski: treure del fons d’un mateix tots els recursos personals per a trobar millor la paraula, el ritme, el to just. El programa em reserva altres sorpreses. L’interlocutor convidat, professor de l’École Normale Supérieure, és Jean-Pierre Lefebvre, germanista i traductor famós. Se m’encongeix el cor: per què no m’han demanat a mi també que assisteixi al programa? Conec les entranyes de l’obra, conec els seus límits, la gènesi, l’impacte històric o ideològic, i no ignoro res de l’experiència que ha demostrat l’autenticitat del manuscrit confiat a Kurt Marek (anagrama de Ceram). La persona anònima havia reviscut en mi mentre la traduïa, m’hauria agradat parlar per ella. Ara bé, l’home que parla allà de la sorprenent vivència d’una dona l’eludeix en benefici d’una anàlisi històricoideològica, erudit sens dubte, però poc atent a la densitat física del text i a la qualitat de l’escriptura. Ni una paraula sobre les condicions reals en què es va escriure el diari, sobre l’humor negre com a taula de salvació de la dignitat en l’atrocitat, de la noble imparcialitat en l’adversitat, o dels avatars del manuscrit que més tard va caure en mans del moviment feminista. I va passar de tot això. El programa arriba al final i se’m cau l’ànima als peus: ni a l’entrevistadora, una dona de lletres, ni a l’entrevistat, un traductor a qui hauria cregut solidari, se’ls acut per un sol instant citar el nom de la traductora. I els agraïments finals només seran per als membres de l’equip tècnic. La majoria dels meus col·legues assabentats del cas van aplaudir l’aire fresc que sig- Tanmateix, hi ha una paraula que dóna esperances: l’ATLF –Associació de Traductors Literaris de França–, presidida per Olivier Mannoni, prepara un sistema de reacció col·lectiva i sistemàtica davant els oblits del nom del traductor en els mitjans de comunicació audiovisuals o escrits, així com en els punts de venda de llibres, que amb massa freqüència ens obliden. Per cert: es poden imaginar l’espectacle que oferirien les Fires del Llibre si es retiressin de les prestatgeries totes les obres traduïdes? És d’esperar que la nostra revenja, prudent o sense cap ni peus, no trobi només molins de vents i acabi per vèncer el Maligne. |
||||||
|
|
|
|||||
|
La Casa del Traductor busca traductors literaris que vulguin compartir els seus dubtes
La Casa del Traductor organitza, del 25 al 27 de setembre de 2009, a Tarazona (Saragossa), les XVII Jornades al voltant de la Traducció Literària, que en l’edició d’enguany tenen com a tema central el teatre, el cinema i la traducció. En aquestes Jornades s’emmarca la proposta “La pissarra del traductor”, un espai adreçat a aquells traductors literaris de qualsevol llengua, que estiguin treballant o hagin treballat recentment en una obra de qualsevol gènere –fonamentalment novel·la, teatre i poesia– i que desitgin compartir amb altres persones interessades el seu propi camp de dubtes, amb l’objectiu de propiciar un petit espai per a pensar en grup i, en el millor dels casos, resoldre’ls, tal i com informa Mercedes Corral, directora de la Casa del Traductor. El panell està plantejat com un espai d’intercanvi d’informació amb altres participants que vulguin apropar-se a conversar amb els traductors, que disposaran d’una hora o una hora i mitja aproximadament per a comentar mitjançant una pissarra alguns dels obstacles que s’hagin trobat durant la traducció d’alguna obra. Els interessats poden enviar el seu nom i cognoms, el títol de l’obra traduïda i la llengua de la qual la tradueixen, abans del proper 28 de març, a pedrotena@ya.com. L’organització de les Jornades seleccionarà entre 4 i 6 propostes i els traductors seleccionats disposaran de matrícula gratuïta. |
||||||
|
|
|
|||||
|
Barcelona homenatja José Agustín Goytisolo
El V Congrés Internacional José Agustín Goytisolo, que se celebrarà a Barcelona del 24 al 26 de març, reunirà diferents especialistes per tractar l’obra i la personalitat del poeta, un dels autors més destacats del segle XX. La trobada es clourà amb una exposició a la seu de la Fundació Círculo de Lectores i una lectura dels poemes més representatius de Goytisolo. La cinquena edició d’aquest congrés, organitzat per la càtedra Goytisolo de la Universitat Autònoma de Barcelona i per l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, coincideix amb el desè aniversari de la mort del poeta –el 19 de març de 1999–. Per això, l’homenatge a Goytisolo s’estendrà a altres iniciatives, com ara la publicació de l’edició crítica de tota la seva poesia completa, a càrrec de Ramón García Mateos y Carme Riera i que editarà Lumen; l’exposició “José Agustín Goytisolo, més a prop”, que romandrà oberta del 26 de març al 30 d’abril al Centre Cultural Fundació Círculo de Lectores; i l’espectacle teatral Érase una vez…Goytisolo, que es representarà el 3 d’abril a la biblioteca del Guinardó. Parlen amics i familiarsEl congrés sobre la figura i l’obra de Goytisolo comptarà no només amb diferents especialistes nacionals i internacionals, sinó que també hi participaran la seva vídua, Asunción Carandell, que compartirà la taula rodona “L’evocació perdura, no la vida”, amb la germana del poeta, Marta Goytisolo, i amb el crític literari Josep Maria Castellet (dijous, 26 de març, a les 13 hores). El Palau de la Virreina també acollirà la conferència d’un altre dels seus germans, Luis Goytisolo, escriptor i membre de la Real Acadèmia Española, que parlarà de “La invenció de l’entorn familiar” (dimecres, 25 de març, a les 13 hores). Aquesta serà segurament una de les intervencions més esperades, ja que, tal i com va anunciar durante l’acte de presentació de la conferència Carme Riera, directora de la Càtedra Goytisolo de la UAB, “serà l primera vegada que Luis parlarà públicament de José Agustín”. Una altra de les cites destacades és la que protagonitzaran el cantautor Paco Ibáñez i Julia Goytisolo, que dialogaran dimarts 24 de març, a les 19 hores. Tot i que la inauguració del congrés, dimarts 24, a les 11 hores, es farà a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, la resta d’actes programats seran a les sales del Palau de la Virreina. Entre aquest actes també cal destacar la taula rodona “José Agustín Goytisolo, més a prop” (dimarts 24, a les 17 hores), amb les intervencions d’Esther Tusquets, Efi Cubero, Miguel Dalmau, Lola Fernández Lucio i Joan Tarrida; i la taula “Traduir Goytislol” (dimecres 25, a les 10 hores), amb la participació dels traductors Francesc Parcerisas, Francesco Luti i Danièle Küss. Per altra banda, les conferències “Vigència de la poesia de José Agustín Goytisolo”, a càrrec de Ramón García Mateos; “Figures i figuracions femenines en la poesia de JAG”, de Luisa Cotoner; i “La prosa de JAG:del pròleg a l’article”, de Carme Riera”, acostaran al públic l’obra de l’homenatjat. Les tres intervencions es faran dimecres, 25 de març, a les 11.30, a les 16 i a les 17 hores respectivament. La trobada també tractarà la poesia de Goytisolo musicada, amb una taula rodona que comptarà amb Rosa León, Petri Jiménez i Ramón García Mateos (dimecres 25, a les 19 hores). El congrés es clourà dijous 26 de març, a les 19 hores, a la Fundació Círculo de Lectores, amb una lectura dels poemes més representatius de José Agustín Goytisolo. Consulteu el programa del V Congrés Internacional José Agustín Goytisolo. |
||||||
|
|
|
|||||
|
Ens deixa el gran historiador Pedro Voltes
L’historiador, escriptor i periodista Pedro Voltes, soci d’honor de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC), va morir el passat 11 de març, als 83 anys d’edat. Amb més de vuitanta llibres publicats, Voltes serà recordat per les seves aportacions a la historiografia i per ser un dels grans divulgadors de la història al nostre país. Pedro Voltes (Reus, 1926) era doctor en Filosofia i Lletres i en Dret i llicenciat en Ciències Econòmiques, Ciències Polítiques i Ciències de la Informació. Des de 1968 fins la seva jubilació, l’any 1991, va ser catedràtic de la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona, i també va impartir classes a la Universitat Helmut Schmidt d’Hamburg i a la Universitat de Catalunya. A més, va exercir de periodista a Ràdio Barcelona i al diari La Vanguardia, on va col·laborar-hi com a redactor durant molts anys, i va divulgar temes històrics a través de Televisió Espanyola. Era membre de la Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras i de la Real Academia de la Historia, i la seva obra va rebre prestigioses distincions. A banda dels més de vuitanta llibres que té publicats sobre història i ciències socials, Voltes va redactar i editar un gran nombre de publicacions de la història de Barcelona des de l’Institut Municipal d’Història, així com també els Cuadernos de Historia Económica de Cataluña, amb vint-i-un volums. Va ser autor, entre d’altres obres, de biografies de Cristòfor Colom, Otto von Bismarck, els reis Felip V, Ferran VI, Carles III i Ferran VII i són coneguts sobretot els seus estudis sobre el govern de l’arxiduc Carles d’Àustria a Barcelona durant la Guerra de Successió i també els que fan referència a la hsitòria de l’economia espanyola durant els segles XIX i XX. Altres llibres que va publicar són: Rarezas y Curiosidades de la Historia de España; Asombros y sustos de la Historia de España; Embajadas curiosas; Historia inaudita de España (6 edicions); El Reverso de la Historia, en quatre volums; i Furia y Farsa del siglo XX, una recopilació de records i opinions sobre l’Espanya actual. L’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya va nomenar Pedro Voltes, juntament amb 30 socis més, soci d’honor de l’entitat, en un acte celebrat el 12 de desembre de 2007. La mort de Pedro Voltes a La Vanguardia. |
||||||
|
|
|
|||||
|
Mor el doctor Manuel Pujales, un poeta apassionat
El doctor Manuel Pujales, poeta i soci d’honor de l’ACEC, va morir el passat 16 de març de 2009, a l’edat de 82 anys. Pujales era un prestigiós metge i professor de dermatologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, que sentia una gran passió per la poesia, que va començar a escriure als 18 anys, amb Sueños de amor. Entre la seva obra, caracteritzada per la seva tendresa, la idealització de la dona i l’estudi de l’ànima dels éssers humans des d’una perspectiva còsmica i temporal, s’hi troben títols com Amor, placer, dolor: poemas para Gloria; Amor, placer, dolor: poemas para las flores; Amor sideral; El cielo que nos une; Flor de amor; La flor de la maternidad: canto al niño no nacido; Poemas a la mujer; La ventana de la aurora i Viaje de fraternidad. Pujales va ser fundador de l’editorial i de la revista Armonía poética, publicació gratuïta que va dirigir ell mateix, des de l’any 1992, amb l’objectiu que els amants de la poesia poguessin publicar els seus textos i on es van poder llegir molts dels seus poemes. |
||||||
|
|
|
|||||
|
Valentí Gómez i Oliver i Marga Clark, convidats al congrés de poesia d’El CaireEls socis de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC) Valentí Gómez i Oliver, escriptor, traductor i crític literari, i Marga Clark, recentment guardonada amb el premi Villa de Madrid 2008 de poesia, han participat al International Summit for Arab Poetry, que es va celebrar a El Caire (Egipte) del 15 al 18 de març. Gómez i Oliver i Clark van estar convidats pel Conseil de Culture d’Egypte a aquesta trobada, que enguany va celebrar la seva segona edició a l’Opera House d'El Caire, i que va incloure, durant quatre dies –del 15 al 18 de març–, recitals poètics, xerrades i taules rodones. El prestigiós congrés va comptar amb la participació de poetes de tots els països àrabs. |
||||||
|
|
|
|||||
|
CEDRO preveu recaptar un 40,5% menys que el 2008El Centro Espanyol de Derechos Reprográficos (CEDRO) ha calculat la seva recaptació de 2009 en 24,7 milions d’euros, un 40,5% menys que l’any passat. Aquesta disminució, provocada sobretot per la nova regulació de la compensació per còpia privada que va entrar en vigor el passat mes de juliol, afectarà directament en el pressupost de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya per aquest any. Les tarifes establertes el passat mes de juny als equips, aparells i suports per a compensar als autors per la còpia privada de les seves obres provocarà una reducció en la recaptació de CEDRO del 32% respecte el 2008. A aquesta circumstància se li ha de sumar una baixada accentuada derivada de la crisi econòmica. Amb aquestes previsions, l’entitat de gestió de drets d’autor va aprovar, el passat 18 de febrer, el seu pressupost, en el qual fixa una recaptació de 24,7 milions d’euros i no de 29,3 milions, tal i com havia previst en un principi. Aquesta reducció afectarà directament els autors, ja que representarà un gran descens en les quantitats econòmiques que rebran en el repartiment que CEDRO farà el 2010. Però també farà reduir els diners que l’entitat destina a funció social –finançades amb el 20% de la compensació per còpia privada–, tant en les prestacions socials i assistencials per a autors, com en el patrocini d’activitats de formació i promoció per al col·lectiu. Això significa per a l’ACEC una reducció en les quantitats que rep de CEDRO amb aquesta finalitat. Cal recordar que l’ordre ministerial que estableix la relació de dispositius subjectes al pagament de compensació per còpia privada i les quantitats aplicables a cadascun d’ells, aprovada el passat mes de juny, contempla unes tarifes ínfimes per als aparells d’impressió multifuncionals –els més comercialitzats–, que passen de 15 a 7,95 euros, en el cas d’injecció a tinta, i de 15 a 10 en els de làser. Aquest va ser un dels punts més reclamats per CEDRO, que ja llavors va preveure que aquestes noves tarifes provocarien una reducció en la seva recaptació per còpia privada i una clara vulneració dels drets d’autor, com s’ha posat de manifest. |
||||||
|
|
|
|||||
|
‘Encontres’ amb la Generació Beat
El cicle “Encontres 080” va centrar la sessió del passat 12 de març, en la Generació Beat, “un moviment necessari, una lliçó de llibertat poètica i vital que continua vigent”, opina Albert Tugues, coordinador del cicle. Ana Becciu, guanyadora de l’últim Premi de Traducció Ángel Crespo, i el poeta Jesús Aguado van ser el convidats de luxe de la xerrada. Becciu, traductora, entre d’altres obres, de Muerte y fama”, llibre pòstum de poesia d’Allen Ginsberg, un dels integrants més coneguts d’aquesta generació, i Aguado, autor de l’antologia poètica No pasa nada. Los poetas beat y oriente, van ser els encarregats de fer un repàs de la història d’aquest moviment i el que va significar, per donar pas així a una xerrada amb el públic sobre l’actualitat de la Generació Beat. “És un moviment vàlid perquè es tracta de poesia sempre jove, rebel, rebel, sense tabús verbals, fresca i combativa”, explica Tugues, que considera que “va ser un grup totalment necessari en aquell moment, que van revolucionar els continguts i la forma de la poesia, però també van intentar canviar la vida”. La trobada va tractar també altres aspectes d’aquest moviment literari, com ara l’experimentació dels seus integrants amb les drogues i els viatges al·lucinatoris o la seva relació amb la filosofia budista. I, a més, va sortir durant la xerrada la “part negativa” d’aquest “abús del llenguatge rebel”. Segons Tugues, “hi ha poemes malaguanyats perquè abusen del llenguatge espontani, dur, i de l’experimentació amb les drogues”. Aquesta sessió tindrà la seva continuïtat el 2 d’abril, a les 19.30 hores, ja que la propera trobada d’“Encontres 080” parlarà de la poesia i la música rock, amb Enric Casassas i Víctor Obiols. “La Generació Beat va influenciar molts dels cantautors i el grups que van sorgir com a germans petits del moviment, com ara Bob Dylan, John Lennon, Bruce Springsteen, els Rolling Stones o Leonard Cohen”, avança Tugues. |
||||||
|
|
|
|||||
|
ACEC - Canuda, 6, 5è, 08002 Barcelona Tel. 93 318 87 48 - Fax 93 302 78 18 secretaria: secretaria@acec-web.org redacció: redaccio@hydramedia.info |
||||||
