Català - Castellano
DONAR-SE D’ALTA Noticia anterior
Noticia següent
David Bueno guanya el premi Josep Pla, i Jorge Fernández Díaz, el Nadal
7/1/2025
L
’escriptor barceloní presenta un assaig que convida a descobrir l’‘'homo artisticus’ que portem dins, mentre que l’argentí s’alça vencedor amb una història que s’endinsa a la figura del pare
Si Ana María Matute (Barcelona, 1925-2014) hagués estat ahir al sopar literari que va tenir lloc a l’hotel Palace de Barcelona, s’hauria aixecat de la cadira per brindar amb Jorge Fernández Díaz (Buenos Aires, 1960) i David Bueno (Barcelona, 1965), guanyadors dels premis Nadal i Josep Pla, que relleven els fins ara vigents premiats, César Pérez Gellida i Jaume Clotet. Matute va guanyar el guardó el 1959 amb Primera memoria, amb uns protagonistes que no volen deixar de ser nens –i que en commemoració del centenari es reeditarà aquest any–. Un desig compartit per molts el dia de Reis, amb el qual comença en gran el centenari del naixement de l’autora, nom fonamental de les lletres espanyoles de l’últim segle, com va recordar ahir a la nit Núria Solé, presentadora de la gala, a la qual, entre altres autoritats, van assistir el president de la Generalitat, Salvador Illa; el ministre de Cultura, Ernest Urtasun; la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.
El guanyador de la 57a edició del premi Josep Pla, dotat amb 10.000 euros –i amb el jurat format per Laia Aguilar, Montse Barderi, Jaume Clotet, Manuel Forcano i Glòria Gasch–, ha estat David Bueno amb l’assaig L’art de ser humans. Doctor en Biologia i director de la càtedra de Neuroeducació de la UB, Bueno va assegurar ahir a la nit que per a ell aquest premi no és cap culminació, perquè viu la vocació com a científic amb “un impuls renovat per millorar el sistema educatiu entenent com funciona el cervell”. Bueno va recordar que se li va despertar la vocació alhora com a científic i humanista, ja que als 14 anys va redactar un treball que el seu professor de biologia el va convidar a presentar als jocs florals, i va guanyar. “A partir de les arts podem enriquir la nostra vida i també el sistema educatiu a través tant de la ciència i filosofia com de les arts, perquè es basen en característiques humanes: raonar, ser creatius i crítics i fer abstracció”, va assenyalar. Parafrasejant el filòsof Byung-Chul Han, va insistir que “mentre continuem parlant el llenguatge de les arts, hi ha esperança al món”.
La seva obra vol ser una “lectura enriquidora i plena d’inspiració amb un missatge positiu sobre el potencial de la humanitat, un viatge fascinant a través de les arts, la neurociència i l’educació que redefineix la manera com percebem el món i a nosaltres mateixos”. Connectant ciència i humanisme, vol descobrir al lector “l’ homo artisticus” que tots portem dins. Arribarà a les llibreries el 5 de febrer.
Com a científic i divulgador, Bueno ja ha publicat més de vint títols, tant en català com en castellà, molts dels quals en equip, fins i tot quan es va acostar a la novel·la juvenil amb Els límits de la vida ( La Galera, 2014), escrita amb Salvador Macip i Eduard Martorell. És un autor prolífic, amb diversos llibres dedicats a l’adolescència –no es pot ser gaire més explícit en el títol que a El cervell de l’adolescent ( Rosa dels Vents/Grijalbo, 2022)–, però també ha escrit obres de tall més assagístic, com Trenca-t’hi el cap. La cultura com a motor de la re-evolució cerebral ( Destino, 2019). Tot just fa un any va publicar Educa el teu cervell ( Rosa dels Vents/ Grijalbo), un llibre per conèixer, modelar i optimitzar el nostre òrgan central.
Per la seva banda, Jorge Fernández Díaz –no s’ha de confondre amb el polític– no va ocultar la il·lusió del moment quan a la fi va tenir el trofeu del premi Nadal a les mans, dotat amb 30.000 euros. “Estic molt agraït. Aquest és un dels grans premis del món”, va assegurar als presents i als membres del jurat, que aquest any ha estat format per Inés Martín Rodrigo, Care Santos, Lorenzo Silva, Andrés Trapiello i Emili Rosales.
Per a aquest certamen, el periodista i escriptor es va presentar amb el pseudònim de Daniel Ocampo i amb el manuscrit Marcial, una novel·la que arribarà a les llibreries rebatejada com a El secreto de Marcial i protagonitzada per un escriptor que necessita entendre qui va ser el seu pare. Una història amb tocs de suspens i ambientada entre la segona meitat del segle XX i l’actualitat que s’endinsa en la figura paterna, que, a parer de l’autor, acostuma a ser un enigma. A les seves pàgines, ubicades entre Astúries i Buenos Aires, el lector també hi veurà un homenatge tant als soferts migrants espanyols com al cinema, ja que són moltes les pel·lícules a què es fa referència.
“El meu pare va morir el 2005 i des de llavors em ronda el fantasma literari d’escriure sobre ell. Pertanyia a aquella generació d’homes que no podien comunicar-se amb els fills. La manera que tenia d’ensenyar-me coses era mirant pel·lícules del vell Hollywood. Aquesta va ser la seva educació sentimental”, va dir sobre el seu progenitor, clar inspirador de la trama d’aquesta obra, que també sortirà el 5 de febrer.
Fins ara, un dels llibres més aclamats de l’escriptor argentí és Mamá (2002), que narra precisament les aventures, petites alegries i amargors de la seva progenitora, una dona que va anar a l’Argentina de Perón en l’adolescència i a la qual ningú de la seva família no va seguir. Una novel·la als límits de la crònica periodística, el relat confessional i la biografia íntima que ja permetien intuir l’interès de Fernández Díaz per les relacions familiars.
També té èxits com La logia de Cádiz, l’acció del qual s’inicia al front espanyol del 1808 contra els invasors francesos, o El dilema de los próceres, una novel·la de misteris i peripècies sobre l’ésser argentí, protagonitzada per Sherlock Holmes i Borges, que fa de Watson.
Francesc Bombí Vilaseca - La Vanguardia
Foto: Miquel Muñoz / Shooting.
Artícles relacionats :
7/1/2025
Si Ana María Matute (Barcelona, 1925-2014) hagués estat ahir al sopar literari que va tenir lloc a l’hotel Palace de Barcelona, s’hauria aixecat de la cadira per brindar amb Jorge Fernández Díaz (Buenos Aires, 1960) i David Bueno (Barcelona, 1965), guanyadors dels premis Nadal i Josep Pla, que relleven els fins ara vigents premiats, César Pérez Gellida i Jaume Clotet. Matute va guanyar el guardó el 1959 amb Primera memoria, amb uns protagonistes que no volen deixar de ser nens –i que en commemoració del centenari es reeditarà aquest any–. Un desig compartit per molts el dia de Reis, amb el qual comença en gran el centenari del naixement de l’autora, nom fonamental de les lletres espanyoles de l’últim segle, com va recordar ahir a la nit Núria Solé, presentadora de la gala, a la qual, entre altres autoritats, van assistir el president de la Generalitat, Salvador Illa; el ministre de Cultura, Ernest Urtasun; la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.
El guanyador de la 57a edició del premi Josep Pla, dotat amb 10.000 euros –i amb el jurat format per Laia Aguilar, Montse Barderi, Jaume Clotet, Manuel Forcano i Glòria Gasch–, ha estat David Bueno amb l’assaig L’art de ser humans. Doctor en Biologia i director de la càtedra de Neuroeducació de la UB, Bueno va assegurar ahir a la nit que per a ell aquest premi no és cap culminació, perquè viu la vocació com a científic amb “un impuls renovat per millorar el sistema educatiu entenent com funciona el cervell”. Bueno va recordar que se li va despertar la vocació alhora com a científic i humanista, ja que als 14 anys va redactar un treball que el seu professor de biologia el va convidar a presentar als jocs florals, i va guanyar. “A partir de les arts podem enriquir la nostra vida i també el sistema educatiu a través tant de la ciència i filosofia com de les arts, perquè es basen en característiques humanes: raonar, ser creatius i crítics i fer abstracció”, va assenyalar. Parafrasejant el filòsof Byung-Chul Han, va insistir que “mentre continuem parlant el llenguatge de les arts, hi ha esperança al món”.
La seva obra vol ser una “lectura enriquidora i plena d’inspiració amb un missatge positiu sobre el potencial de la humanitat, un viatge fascinant a través de les arts, la neurociència i l’educació que redefineix la manera com percebem el món i a nosaltres mateixos”. Connectant ciència i humanisme, vol descobrir al lector “l’ homo artisticus” que tots portem dins. Arribarà a les llibreries el 5 de febrer.
Com a científic i divulgador, Bueno ja ha publicat més de vint títols, tant en català com en castellà, molts dels quals en equip, fins i tot quan es va acostar a la novel·la juvenil amb Els límits de la vida ( La Galera, 2014), escrita amb Salvador Macip i Eduard Martorell. És un autor prolífic, amb diversos llibres dedicats a l’adolescència –no es pot ser gaire més explícit en el títol que a El cervell de l’adolescent ( Rosa dels Vents/Grijalbo, 2022)–, però també ha escrit obres de tall més assagístic, com Trenca-t’hi el cap. La cultura com a motor de la re-evolució cerebral ( Destino, 2019). Tot just fa un any va publicar Educa el teu cervell ( Rosa dels Vents/ Grijalbo), un llibre per conèixer, modelar i optimitzar el nostre òrgan central.
Per la seva banda, Jorge Fernández Díaz –no s’ha de confondre amb el polític– no va ocultar la il·lusió del moment quan a la fi va tenir el trofeu del premi Nadal a les mans, dotat amb 30.000 euros. “Estic molt agraït. Aquest és un dels grans premis del món”, va assegurar als presents i als membres del jurat, que aquest any ha estat format per Inés Martín Rodrigo, Care Santos, Lorenzo Silva, Andrés Trapiello i Emili Rosales.
Per a aquest certamen, el periodista i escriptor es va presentar amb el pseudònim de Daniel Ocampo i amb el manuscrit Marcial, una novel·la que arribarà a les llibreries rebatejada com a El secreto de Marcial i protagonitzada per un escriptor que necessita entendre qui va ser el seu pare. Una història amb tocs de suspens i ambientada entre la segona meitat del segle XX i l’actualitat que s’endinsa en la figura paterna, que, a parer de l’autor, acostuma a ser un enigma. A les seves pàgines, ubicades entre Astúries i Buenos Aires, el lector també hi veurà un homenatge tant als soferts migrants espanyols com al cinema, ja que són moltes les pel·lícules a què es fa referència.
“El meu pare va morir el 2005 i des de llavors em ronda el fantasma literari d’escriure sobre ell. Pertanyia a aquella generació d’homes que no podien comunicar-se amb els fills. La manera que tenia d’ensenyar-me coses era mirant pel·lícules del vell Hollywood. Aquesta va ser la seva educació sentimental”, va dir sobre el seu progenitor, clar inspirador de la trama d’aquesta obra, que també sortirà el 5 de febrer.
Fins ara, un dels llibres més aclamats de l’escriptor argentí és Mamá (2002), que narra precisament les aventures, petites alegries i amargors de la seva progenitora, una dona que va anar a l’Argentina de Perón en l’adolescència i a la qual ningú de la seva família no va seguir. Una novel·la als límits de la crònica periodística, el relat confessional i la biografia íntima que ja permetien intuir l’interès de Fernández Díaz per les relacions familiars.
També té èxits com La logia de Cádiz, l’acció del qual s’inicia al front espanyol del 1808 contra els invasors francesos, o El dilema de los próceres, una novel·la de misteris i peripècies sobre l’ésser argentí, protagonitzada per Sherlock Holmes i Borges, que fa de Watson.
Francesc Bombí Vilaseca - La Vanguardia
Foto: Miquel Muñoz / Shooting.
Artícles relacionats :
-
Sense artícles relacionats
Noticia anterior
Noticia següent
