U
n amic em regala una frase d’Edgar Morin, un filòsof i sociòleg francès extraordinàriament lúcid, que va morir a finals de maig passat: “Les dones són les agents secretes de la modernitat”.
La frase apareix al seu llibre autobiogràfic Mon chemin (2008), un llibre d’entrevistes on condensa l’evolució del seu pensament des de la seva joventut fins a la maduresa. I la frase parteix d’un treball de camp que va fer als anys seixanta en un petit poble rural molt tradicional de la Bretanya francesa. Allí va descobrir que els homes, que ostentaven el poder, eren més conservadors per protegir l’ordre tradicional, mentre que les dones operaven des de la perifèria, però de manera més revolucionària.
Si bé les observacions de Morin es referien a la França del 1960, podem traslladar aquesta mateixa mirada a la resta d’èpoques en què s’ha dividit la història de la humanitat. Les dones, de manera silenciosa i domèstica, han contribuït de manera eficaç a la transformació i modernització de la societat, encara que han estat invisibles per als estudiosos i continuen invisibilitzades als llibres de text. Són precisament les antropòlogues, historiadores, sociòlogues… les que estan recuperant les dones de la paperera de la història. Les dones han contribuït a la transformació i modernització de la societat, encara que han estat invisibles Ens traslladem en el temps 40.000 anys enrere, al paleolític, que rep el nom d’edat de pedra perquè els estudiosos es van fixar en els objectes de pedra que es feien servir, per exemple, en fabricar eines per caçar o armes per a la guerra. Tot i això, ara, arqueòlogues com Elizabeth Wayland Barber o Margarita Sánchez Romero assenyalen la importància de les cordes, invent sorgit de mans de les dones, que no ha arribat fins als nostres dies per raons òbvies però que es poden trobar representades en pintures de llocs tan distants com França i el Kazakhstan. Aquestes estudioses posen en relleu la feina de les agents secretes.
En definitiva, aquests canvis silenciosos que va observar Morin i que s’assenyalen el paleolític també es poden advertir en altres èpoques. A l’edat mitjana, van ser les dones les que van humanitzar les cures i van desenvolupar coneixements pràctics sobre alimentació, i les que van transmetre oralment gran part de la cultura: contes, cançons, tradicions populars… O a partir del XVI i XVII, quan van començar a preocupar-se per la higiene. I, sobretot, van ser les agents secretes que van apostar pels valors de la cooperació, encara que els llibres solen destacar la competència pel poder que van desenvolupar els homes. Cal reescriure la història.