Català - Castellano
DONAR-SE D’ALTA Noticia anterior
Noticia següent
Llibres per escoltar, música per llegir
14/2/2025
L
a primera edició del Book Music Festival posa el focus en els llibres de música, amb cada vegada més novetats, traduccions i editorials
I ara, després del boom dels documentals musicals, ens arriba... el dels llibres musicals? Hi ha indicis (nous projectes editorials, espais cada vegada més generosos en llibreries, publicació incessant de novetats, traduccions que fins fa ben poc donàvem per impossibles...) que ens permeten fer que sí amb el cap, però possiblement serà l’èxit –o no– del primer Book Music Festival, que se celebrarà del 21 al 23 de febrer al Centre Cultural Albareda, Fabra i Coats, Paral·lel 62 i la llibreria Ona de Barcelona, el que ens permetrà dictaminar amb més claredat si la literatura musical viu a Catalunya, on la tradició en aquest àmbit no ha estat mai particularment forta, una edat d’or.
Els impulsors de la fira són els gironins Jaume Massaguer i Cristina de Fortuny, vinculats històricament a iniciatives com el Festival In-Somni o el vell fanzín Individu ocult, que, amb la participació, també, de Ramon Moreno (Edicions Cal·lígraf) com a comissari, esperen “plantar una llavor” mitjançant presentacions de llibres, taules rodones, conferències, vermuts literaris, debats i exposicions, amb presència d’una cinquantena d’editorials i llibreries de tot l’Estat i concerts com els de Koko Jean & The Tonics, Grabu o Joana Serrat. “Ens estranya que ningú fins ara hagués muntat una iniciativa com aquesta”, se sorprèn Massaguer, amb qui comentem que, al capdavall, el Festival In-Edit, referent mundial i el que més espectadors congrega a Catalunya després del de Sitges, va començar modestament amb un seguit de projeccions al Club Helena de la gracienca plaça del Sol. “Però si a Barcelona, que és ciutat literària de la Unesco, s’hi celebren mil festivals de tota mena, no hi podia faltar un festival com aquest!”, reivindica Massaguer, que vol que el nou Book Music Festival, a més de “festa”, esdevingui una “eina útil” per al sector del llibre, alhora que esperoni la publicació de més volums en català i animi els joves a posar-se a escriure sobre els seus herois tal com les generacions precedents van fer per la via dels fanzins. “Si ets fan d’un músic, el que sol venir després d’escoltar les seves cançons és voler saber qui hi ha al darrere d’aquestes cançons que creus que són tan especials”, exposa Massaguer. “I, en això, la literatura musical hi juga un paper molt important: què fa que aquell músic a qui admires sigui tan tímid o estigui tan sonat? En els llibres de música, al capdavall, hi pots trobar poesia, drama, fantasia, investigació i si, per exemple, en llegeixes un sobre [el productor] Phil Spector, fins i tot, true crime!”
Dídac Aparicio (Contra) és, juntament amb Julián Viñuales (Kultrum, abans Global Rhythm), Alfred Crespo (66 rpm) i altres editors, qui més esforços ha dedicat els últims anys a Barcelona a impulsar els llibres musicals. Va començar l’aventura l’any 2011 amb un amic, Eduard Sancho, i la intenció de publicar llibres sobre dues de les seves passions: la música... i el bàsquet. Amb una vuitantena de volums publicats, Contra és la responsable d’haver fet sortir a la llum obres autòctones de referència (per exemple, Pequeño circo, història oral de l’indie a l’Estat realitzada per Nando Cruz, o Hey, un documentadíssim –i al·lucinant– assaig sobre la conquesta de les Amèriques de Julio Iglesias escrit per Hans Laguna) i, sobretot, d’haver traduït al castellà algunes de les obres més referencials de l’última dècada quant a literatura musical, algunes de les quals, com Incomprendidos, sobre The Jesus and Mary Chain, o La chica del grupo, llibre de memòries de Kim Gordon de Sonic Youth, publicades simultàniament a la seva edició original en anglès, la qual cosa, fa ben poc, era impensable en aquest país. “No conec cap editor de llibres musicals que s’estigui construint una casa a l’Empordà...”, diu Aparicio, tanmateix, amb murrieria. Parlar de “boom”, afegeix, li sembla una “frivolitat”, però admet que “estan passant coses” i revela dades interessants: fa més d’una setmana que cada dia rep una proposta o altra d’autors locals per editar un llibre amb Contra Editorial. “Comparat amb d’altres països, encara venem pocs llibres, però”, assenyala. “Hi ha vegades que un col·lega estranger et diu el que ha venut al seu país del llibre que tu has publicat aquí i penses: «hòstiaaaaa!»”
Sílex Ediciones, amb Ramiro Domínguez Hernanz com a director i el maresmenc Toni Castarnado com a editor de les publicacions musicals del segell, d’altra banda, té cinquanta títols en marxa, amb els escriptors locals al capdavant de les seves prioritats editorials. L’èxit en bona mesura insospitat, l’any 2017, d’Atardecer en Waterloo (Manuel Recio i Iñaki García), en el top de les biografies mundials escrites mai sobre The Kinks, els va fer notar el fenomen. “Hi ha un interès”, constata Castarnado. “Els llibres de música han deixat de ser biografies que t’expliquen només que tal artista va néixer aquest dia i va morir tal altre; la immensa majoria tenen una pàtina especial, una manera pròpia d’explicar les coses.”
La presència del català en llibres musicals (especialment sobre artistes que no són d’aquí), però, és desgraciadament encara molt petita. Hi ha, tanmateix, senyals en positiu, com són la publicació de llibres sobre música d’editorials generalistes (als textos que l’any passat, per exemple, Empúries va dedicar a Raimon, Comanegra a l’Elèctrica Dharma i Folch & Folch a Carles Sabater, caldrà afegir-hi, aviat, No faré cap més llibre. Retrat íntim de Marina Rossell, escrit per Albert Om i editat per Univers) o la posada en marxa d’Enderrock Llibres, amb un volum recentment publicat sobre L’estaca i llançaments en previsió sobre el metal en català, els cinquanta anys del Canet Rock o una biografia d’Oriol Tramvia escrita pel seu germà Agustí Pons. “Així com cada cop hi ha més llibres de música, la immensa majoria no són en llengua catalana”, adverteix l’editor, Jordi Novell. “D’ençà que, fa uns mesos, vam anunciar la creació d’aquesta editorial, però, no hem deixat de rebre originals o propostes de músics amb ganes de publicar la història de la seva vida!”.
Els ‘anys rockers’de Sierra i Fabra
És admirable que, ja en una primera edició, el Book Music Festival hagi volgut recordar Jordi Sierra i Fabra, autor de llibres i fascicles sobre rock d’autèntica referència per a diferents generacions. Sierra i Fabra, en un text inclòs en el programa de mà del festival, celebra que “per fi” a Barcelona s’hagi engendrat un festival d’aquestes característiques. En paral·lel, Sílex va publicar fa uns mesos ‘Mis años rockeros’, un llibre a través del qual el també escriptor de llibres infantils i juvenils recorda el seu pas per revistes com ara ‘Popular 1’ i ‘Disco Expres’.
Guillem Vidal - Barcelona
Artícles relacionats :
14/2/2025
I ara, després del boom dels documentals musicals, ens arriba... el dels llibres musicals? Hi ha indicis (nous projectes editorials, espais cada vegada més generosos en llibreries, publicació incessant de novetats, traduccions que fins fa ben poc donàvem per impossibles...) que ens permeten fer que sí amb el cap, però possiblement serà l’èxit –o no– del primer Book Music Festival, que se celebrarà del 21 al 23 de febrer al Centre Cultural Albareda, Fabra i Coats, Paral·lel 62 i la llibreria Ona de Barcelona, el que ens permetrà dictaminar amb més claredat si la literatura musical viu a Catalunya, on la tradició en aquest àmbit no ha estat mai particularment forta, una edat d’or.
Els impulsors de la fira són els gironins Jaume Massaguer i Cristina de Fortuny, vinculats històricament a iniciatives com el Festival In-Somni o el vell fanzín Individu ocult, que, amb la participació, també, de Ramon Moreno (Edicions Cal·lígraf) com a comissari, esperen “plantar una llavor” mitjançant presentacions de llibres, taules rodones, conferències, vermuts literaris, debats i exposicions, amb presència d’una cinquantena d’editorials i llibreries de tot l’Estat i concerts com els de Koko Jean & The Tonics, Grabu o Joana Serrat. “Ens estranya que ningú fins ara hagués muntat una iniciativa com aquesta”, se sorprèn Massaguer, amb qui comentem que, al capdavall, el Festival In-Edit, referent mundial i el que més espectadors congrega a Catalunya després del de Sitges, va començar modestament amb un seguit de projeccions al Club Helena de la gracienca plaça del Sol. “Però si a Barcelona, que és ciutat literària de la Unesco, s’hi celebren mil festivals de tota mena, no hi podia faltar un festival com aquest!”, reivindica Massaguer, que vol que el nou Book Music Festival, a més de “festa”, esdevingui una “eina útil” per al sector del llibre, alhora que esperoni la publicació de més volums en català i animi els joves a posar-se a escriure sobre els seus herois tal com les generacions precedents van fer per la via dels fanzins. “Si ets fan d’un músic, el que sol venir després d’escoltar les seves cançons és voler saber qui hi ha al darrere d’aquestes cançons que creus que són tan especials”, exposa Massaguer. “I, en això, la literatura musical hi juga un paper molt important: què fa que aquell músic a qui admires sigui tan tímid o estigui tan sonat? En els llibres de música, al capdavall, hi pots trobar poesia, drama, fantasia, investigació i si, per exemple, en llegeixes un sobre [el productor] Phil Spector, fins i tot, true crime!”
Dídac Aparicio (Contra) és, juntament amb Julián Viñuales (Kultrum, abans Global Rhythm), Alfred Crespo (66 rpm) i altres editors, qui més esforços ha dedicat els últims anys a Barcelona a impulsar els llibres musicals. Va començar l’aventura l’any 2011 amb un amic, Eduard Sancho, i la intenció de publicar llibres sobre dues de les seves passions: la música... i el bàsquet. Amb una vuitantena de volums publicats, Contra és la responsable d’haver fet sortir a la llum obres autòctones de referència (per exemple, Pequeño circo, història oral de l’indie a l’Estat realitzada per Nando Cruz, o Hey, un documentadíssim –i al·lucinant– assaig sobre la conquesta de les Amèriques de Julio Iglesias escrit per Hans Laguna) i, sobretot, d’haver traduït al castellà algunes de les obres més referencials de l’última dècada quant a literatura musical, algunes de les quals, com Incomprendidos, sobre The Jesus and Mary Chain, o La chica del grupo, llibre de memòries de Kim Gordon de Sonic Youth, publicades simultàniament a la seva edició original en anglès, la qual cosa, fa ben poc, era impensable en aquest país. “No conec cap editor de llibres musicals que s’estigui construint una casa a l’Empordà...”, diu Aparicio, tanmateix, amb murrieria. Parlar de “boom”, afegeix, li sembla una “frivolitat”, però admet que “estan passant coses” i revela dades interessants: fa més d’una setmana que cada dia rep una proposta o altra d’autors locals per editar un llibre amb Contra Editorial. “Comparat amb d’altres països, encara venem pocs llibres, però”, assenyala. “Hi ha vegades que un col·lega estranger et diu el que ha venut al seu país del llibre que tu has publicat aquí i penses: «hòstiaaaaa!»”
Sílex Ediciones, amb Ramiro Domínguez Hernanz com a director i el maresmenc Toni Castarnado com a editor de les publicacions musicals del segell, d’altra banda, té cinquanta títols en marxa, amb els escriptors locals al capdavant de les seves prioritats editorials. L’èxit en bona mesura insospitat, l’any 2017, d’Atardecer en Waterloo (Manuel Recio i Iñaki García), en el top de les biografies mundials escrites mai sobre The Kinks, els va fer notar el fenomen. “Hi ha un interès”, constata Castarnado. “Els llibres de música han deixat de ser biografies que t’expliquen només que tal artista va néixer aquest dia i va morir tal altre; la immensa majoria tenen una pàtina especial, una manera pròpia d’explicar les coses.”
La presència del català en llibres musicals (especialment sobre artistes que no són d’aquí), però, és desgraciadament encara molt petita. Hi ha, tanmateix, senyals en positiu, com són la publicació de llibres sobre música d’editorials generalistes (als textos que l’any passat, per exemple, Empúries va dedicar a Raimon, Comanegra a l’Elèctrica Dharma i Folch & Folch a Carles Sabater, caldrà afegir-hi, aviat, No faré cap més llibre. Retrat íntim de Marina Rossell, escrit per Albert Om i editat per Univers) o la posada en marxa d’Enderrock Llibres, amb un volum recentment publicat sobre L’estaca i llançaments en previsió sobre el metal en català, els cinquanta anys del Canet Rock o una biografia d’Oriol Tramvia escrita pel seu germà Agustí Pons. “Així com cada cop hi ha més llibres de música, la immensa majoria no són en llengua catalana”, adverteix l’editor, Jordi Novell. “D’ençà que, fa uns mesos, vam anunciar la creació d’aquesta editorial, però, no hem deixat de rebre originals o propostes de músics amb ganes de publicar la història de la seva vida!”.
Els ‘anys rockers’de Sierra i Fabra
És admirable que, ja en una primera edició, el Book Music Festival hagi volgut recordar Jordi Sierra i Fabra, autor de llibres i fascicles sobre rock d’autèntica referència per a diferents generacions. Sierra i Fabra, en un text inclòs en el programa de mà del festival, celebra que “per fi” a Barcelona s’hagi engendrat un festival d’aquestes característiques. En paral·lel, Sílex va publicar fa uns mesos ‘Mis años rockeros’, un llibre a través del qual el també escriptor de llibres infantils i juvenils recorda el seu pas per revistes com ara ‘Popular 1’ i ‘Disco Expres’.
Guillem Vidal - Barcelona
Programació
Artícles relacionats :
-
Sense artícles relacionats
Noticia anterior
Noticia següent
