Amb l'Editorial Kairós, que ha sobrepassat el mig segle d'existència, Pániker va tractar de conciliar les seves dues genealogies –orienti i occident– i les seves dues vocacions intel·lectuals —ciències i lletres—. La va crear en 1964 amb la qual llavors era la seva esposa, la dibuixant i novel·lista Núria Pompeia. Partidari d'una educació multicultural, la seva idea va ser que tot lector de Kairós acabes sent el mestre de si mateix. Actualment la dirigeix el seu fill Agustín Pániker.

Pániker va crear el concepte filosòfic de "retroprogresión", que defensa la necessitat d'avançar simultàniament cap a la secularització racionalista i cap a l'origen místic. Ser alhora adults i nens. Una conciliació sui géneris entre pragmatisme filosòfic i no-dualitat advaita. Un altre leitmotiv dels seus escrits va ser la descripció i defensa de l'"era de l'hibridisme". Religió a la carta: solament en una societat laica pot prosperar espontàniament la genuïna transcendència. Per a ell, sensibilitat mística i sensibilitat estètica –especialment per a la música— incideixen. Es pot, i es deu, viure sense valors absoluts. Quan apareixen les paraules amb majúscules, comencen els crims. Pániker es va declarar essencialment antimesiànic,  amb clara influència taoista. La llibertat i el be no s'imposen, es contagien. L'ego és una aberració evolutiva que haurà de ser superada. Totes aquestes idees vénen exposades tant en els seus llibres pròpiament filosòfics com en la seva obra memorialista i diarista.

Sobre el seu estil literari s'ha escrit que és lacònic, sec i parc en metàfores, però brillant. Iván Tubau li adjectiva com a "profund, lúcid i col, càlid on cal ser-ho i implacable sense perdre els estreps". Partidari de les aproximacions híbrides i interdisciplinàries als diferents problemes humans, Pániker ha begut tant de les fonts orientals com de la ciència moderna en els seus conceptes filosòfics. Alguns li consideren un pensador vitalista, encara que ell comença per assumir tot el nihilisme de la postmodernitat. Precisament la seva filosofia és una resposta a aquest nihilisme, i apunta al que ell anomena "l'art de tenir-se en peus en l'era de la complexitat i la incertesa".

Pániker va rebre el Premi Internacional de Premsa i el premi "Godó Lallana". Va ser membre honorari del Cercle de Veneçuela. Alguns dels seus llibres més destacats són: Los signos y las cosas, La dificultad de ser español, Conversaciones en Catalunya, Conversaciones en Madrid (best seller), Aproximación al origen, Ensayos retroprogresivos, Filosofía y mística, així com la sèrie de llibres autobiogràfics Primer testamento, Segunda memoria, Cuaderno amarillo (best seller), Variaciones 95, Diario de otoño. L'any 2008 apareix Asimetrias, subtitulat Anotacions para sobrevivir en la era de la incertidumbre, i que és, en certa manera, una recapitulació de la seva obra filosòfica més recent. En 2013 publica Diario de otoño, que haurà de continuar en 2015 amb Diario de un anciano averiado. Va morir a Barcelona l'1 d'abril de 2017 als 90 anys. Va ser soci de l'ACEC i membre de la seva Junta Directiva