Va abandonar l'editorial per començar a treballar en una altra de còmics, l'editorial Marco, que va deixar quan li va tocar anar-se a Lleida per fer la mili. "Allí hi havia una llibreria circulant on vaig començar a llegir llibres de Tolstoi i de Verne. En el soterrani estaven els llibres dels exiliats, com León Felipe, un autor del que després escriuria un text per a una obra de teatre independent. En aquesta època dibuixava un periòdic mural en la caserna, cridat El Pernocta, amb historietes, versos i adaptacions de cançons dels Sirex muntades sobre cartró. El capellà ho trencava sempre l'endemà", recorda.

 

Una vegada acabat el servei militar, un amic li va avisar que en la revista Argos necessitaven un director artístic. Ni l'hi va pensar. "Allí es publicaven els millors còmics que es feien a Europa, la majoria de procedència belga. És on es va fundar la revista Strong", explica. Segons diu, aquesta oportunitat li va retornar al món del còmic, encara que encara no dibuixava. Poc temps després va optar per sumar forces unint-se com a guionista al dibuixant Luis Díaz i al rotulista Josep Solá. Era l'any 1975, i el col·lectiu Onomatopeia havia nascut. Allí sortirien els seus primers treballs sobre la Pasionaria i Durruti, dues persones que més tard li anirien acompanyant en els seus posteriors treballs, encara que Rai deixa clar que mai s'ha afiliat a cap partit: "No tinc cap carnet de gens, sempre he anteposat la llibertat a tot la resta". Un bon dia, els tres integrants d'Onomatopeia van agafar un Sis-cents i van emprendre un viatge a Madrid per oferir els seus treballs en revistes com a Triomf o Quaderns per al Diàleg, però no va haver-hi sort. "Allí ens topem amb l'enterrament dels advocats laboralistas als quals acabaven d'assassinar. Visitem dues redaccions, però no ens van comprar gens", recorda, així que es van tornar a Barcelona.

 

A Catalunya tindrien més sort, ja que van començar a treballar en la redacció de la revista Per favor, on van començar a elaborar una sèrie anomenada `Temps d'estampes´ sobre la història d'Espanya, però explicada des de l'òptica anarquista. "Ens va denunciar la Legió de la Capitania General de Madrid i Barcelona per unes pàgines en les quals explicàvem la seva fundació. En una d'elles apareixia Millán-Astray, el seu fundador, cantant una cançó a la qual canviem la lletra i que deia: sóc l'hòstia de bèstia i matón, vaig matant als moros a bastonades. Vam ser processats, acusats d'injúries a l'Exèrcit, ens volien ficar en La Modelo". Aquest episodi, que va coincidir cronològicament amb un procés interposat a la companyia teatral Els Joglars per la seva obra `La Torna´, va generar un gran escàndol pel seu atemptat a la llibertat d'expressió. "Van acabar deixant-nos lliures, però havíem d'anar cada quinze dies a signar", aclareix Rai.

 

Aquest esdeveniment va marcar la fi del col·lectiu Onomatopeia. "Luis va voler deixar-ho, tenia por", diu, així que va tornar a treballar en solitari. Després de la publicació de dues novel·les, va arribar el moment en el qual va decidir fer un llibre sobre Buenaventura Durruti, la qual cosa va respondre a una tasca pendent des de fa molt temps. "Abans que jo naixés, la meva mare es va ensopegar un dia amb l'enterrament de Durruti, on hi havia una multitud de més d'un milió de persones. Ella em va explicar moltes vegades aquesta història i jo sempre deia: un dia faré un llibre sobre ell". Així va ser. En el llibre, titulat `Durruti 1896-1936´, publicat l'any 1985 i prologat per Enrique Tendre Galván, es van incloure dibuixos sobre l'anarquista realitzats a partir d'arxius gràfics i fotografies del propi Rai. "Va ser un èxit rotund, van sortir tres edicions", continua.

 

Després arribaria un nou projecte, `100 españoles de la razón y la espada" (1931-1939)´, compost per una sèrie de biografies, poemes i il·lustracions a partir de les quals es va proposar narrar el període de la República i la Guerra Civil. En aquesta època Rai començaria a realitzar les efemèrides per al Diari de Barcelona i El Diari 16, on va treballar com a crític literari especialitzat en novel·la popular. Després de cinc llibres publicats es va plantejar fer una aturada, però al poc temps d'haver pres aquesta decisió li van fer un encàrrec al que no es va poder negar: il·lustrar la història de la CNT aprofitant la celebració del seu centenari. En el llibre, `Viento del pueblo´, col·laboraria també el seu amic i també històric dibuixant Carlos Azagra. Va ser publicat l'any 2010.

 

Entre els seus últims treballs està un projecte del que ha fet ja algunes pàgines i en el qual recupera la biografia de cent anarquistes de tot el món, al que se suma un guió per un comic sobre la història d'Espanya que il·lustrarà Carlos Azagra. "La intenció és que surti en diversos volums i que es pugui portar als col·legis, perquè la Història que ensenyin no estigui tan plena de manipulació i falsedat", apunta. També està escrivint la seva tercera novel·la, de caràcter policíac, en la qual Sherlock Holmes i Buffalo Bill seran els protagonistes.