Andreu Navarra a néixer a Barcelona el 1981. Doctor en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona, actualment traballa com a personal investigador al Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ha publicat els poemaris Suicidio Súbito (Barcelona: Erizo/Eriçó, 2006), Fiebre y ciudad (Madrid: Diógenes, 2009), aquest últim editat en format de llibre objecte amb fotografies d’Isabel Huete, i Canciones del Bloque (Barcelona: Paralelo Sur, 2010).
Participa en diferents revistes filològiques i llibres col·lectius amb articles relacionats amb el seu camp d’investigació: la relació entre escriptura i poder polític en l’Espanya de principis de segle XX.
Actualment estudia la dialèctica hispanocatalana entre 1874 i 1939, i està enllestint les seves primeres novel·les.
Publica periòdicament crítica literària a les revistes virtuals Periódico de Poesía (Universitat Autònoma de Mèxic) i Babab (http://www.babab.com/).
El 2006 va publicar l’assaig doble Dos Modernidades: Juan Benet y Ana María Moix (Badajoz: Abecedario).
Ha coordinat i prologat l’antologia Domicilio de Nadie. Muestra de una nueva poesía barcelonesa (San Juan de Puerto Rico: Isla Negra, 2008).
La seva tesi doctoral, dirigida per Adolfo Sotelo Vázquez, es titula: José María Salaverría: escritor y periodista (1904 – 1940)”.
