Poeta i filòsofa espanyola d'origen belga (Brussel·les 1951). Com a poeta li va ser concedit el Premi Nacional de Poesia 2004, el Premi de la Crítica 2007, i el Premi Andalusia de la Crítica 2007. Resideix des dels tretze anys a Màlaga i, a partir de 2013, parcialment a Barcelona. Va viure també llargues temporades a Benarés (Índia).
Doctorada en Filosofia amb la primera Tesi que es presentés sobre el pensament de María Zambrano, es va especialitzar en Filosofia i Religions índies a la Universitat de Benarés. Va ser professora titular d'Estètica i Teoria de les Arts en el Departament de Filosofia de la Universitat de Màlaga, en la qual va impartir docència fins a l'any 2000, impulsant així mateix els estudis de Filosofia i Estètica comparades.
Des de 1998 ha estat col·laboradora habitual dels Suplements Culturals dels Diaris ABC i El País. Ha col·laborat amb capítols i articles en més un centenar d'obres col·lectives d'assaig i de creació.
L'escriptura de Chantal Maillard, més que una aposta per la hibridació dels gèneres, ho és per un pensament trans-literal que, desafiant fronteres, s'elabora entre l'un i l'altre dels seus llibres i les seves intervencions: entre un assaig i un diari, entre un diari i un poemari, entre un poemari i un assaig, entre qualsevol d'ells i una lectura en viu, mitjançant re-elaboracions, picades d'ullet, indicacions i bifurcacions, perquè el lector tingui davant si, abans que un teixit, un laberint i un teler, un laberint en el qual perseguir els fils i un teler en el qual confeccionar amb ells el mateix itinerari.
Obstinada, d'altra banda, a retornar al poema la seva funció comunicativa i fer d'ell un art viu, Chantal Maillard concep les seves lectures poètiques com a espectacles en els quals la veu és, literalment, invocació. I s'involucra en projectes interdisciplinaris amb artistes tant de les arts plàstiques com de l'àmbit escènic, cinematogràfic i musical. Així, escenifica en viu Matar a Platón amb la música en temps lliure de Chefa Alonso i Barbara Meyer (2011); porta a escena els seus Diarios indios al costat de les video-creacions del cineasta David Varela (2014); interpreta ella mateixa al seu personatge Cual en un breu film (2010) i en escena al costat de l'actriu Claudia Faci (Sobre Cual, 2009); col·labora a Berlín amb la We Dansi Company (Q, 2005), a Brussel·les amb l'artista plàstic Emilio López Menchero (MUR XL, 2008), a Màlaga amb David Escalona (Donde mueren los pájaros, 2014).