Català - Castellano
DONAR-SE D’ALTA Noticia anterior
Noticia següent
“El poder de la paraula” i la “universalitat de la música”, temes centrals de la segona sessió
CRÓNICA SESIÓN 2 8/10/2008
El cantautor Raimon va posar el punt i final recitant textos propis
“
Poesia i música” va ser l’eix central la segona sessió de les VIII Jornades Poètiques de l’ACEC, ahir dimarts, 7 d’octubre a l’Ateneu Barcelonès. Ferran Sáez i Suso de Toro van desenvolupar el tema en les seves respectives exposicions, moderades i presentades per Miquel de Palol. L’acte va començar, però, amb la intervenció de Manuel Borràs, que va presentar les edicions poètiques de l’editorial Pre-Textos. La sessió va concloure amb la lectura de poemes d’Edgardo Dobry, Vinyet Panyella, Felipe Sérvulo i Raimon, que va mostrar una faceta gairebé inèdita com a autor de poesia, i que va omplir la sala Josep Maria de Sagarra de l’Ateneu.
El professor i analista Ferran Sáez va parlar de les connexions de poesia i música i del terreny que comparteixen. El professor va encetar la seva ponència, precisament trobant elements d’unió entre un poeta i un músic, amb una frase de Paul Valéry d’un episodi de la vida de Bach, sobre la seva poètica: “La raó és una deesa que creiem que vigila, però que dorm en una cavitat del nostre esperit”. Així, Sáez es va referir a la noció de racionalitat i irracionalitat des dels grecs i intentava donar una explicació sobre per què els poetes volen fer música i els músics poesia. Es va preguntar les raons d’aquesta aparent contradicció, que va justificar trobant que poesia i música comparteixen un terreny que els és propi. Com a exemple, Sáez va fer referència a la seva experiència com a músic tocant la tiorba. El filòsof va trobar moltes dificultats per tocar el sol sostingut de l’onzè compàs del primer preludi en sol major de Bach. Per explicar aquesta dificultat, va determinar dues explicacions, una de més trivial i una que va més enllà, atribuint el problema com la cultura occidental havia intentat explicar la producció poètica: “Nosaltres produïm uns sentiments i fins que no prenen una forma, no són comunicables”. I afegia que “l’emisor i el receptor han de tenir ponts en comú”. Per tant, va concloure dient “que aquest territori on alguns volien fer música i altres poesia és un patrimoni genuïnament occidental”.
L’escriptor i articulista gallec, Suso de Toro, per la seva part, va começar confessant que mai havia escrit poesia (excepte en algun cas anecdòtic), que li tenia molt de respecte i que entenia la poesia com una mena d’il·luminació. La popular frase “la música amansa las fieras” va ser el punt de partida de l’escriptor per parlar de la diferència entre la paraula i la música. De Toro va parlar de la universalitat de l’estímul de la música: “La música, encara que l’executin les persones, ens arriba a tots els mamífers. A tothom ens arriba la música”, va afirmar. I en contrapartida, va parlar de l’especificitat de la paraula i de la seva acció, només reduïda a l’ésser humà: “La paraula no actua sobre un animal, la paraula és allò específicament humà, és el ganivet que ens separa del món”. I va justificar així la unió entre paraula i música, el tema central de la ponència: “La paraula és un substitut per pal·liar la nostra separació del món i necessita reintegrar-se amb la música, allò que els animals també entenen”. I va afegir que aquesta unió tendeix a buscar una essencialitat del món, tot referint-se a la noció de científics com Kepler o Newton que el món és fet de xifres: “Tot és un gran missatge de xifres, cerquem la música dels astres, la música de les esferes”. Finalment, va posar l’accent en el poder de les paraules i de com aquestes tenen un efecte directe sobre les persones i que la paraula s’escriu sempre per retrobar-se amb la veu humana, amb els sons, reviure així en l’acte de la veu humana: “L’escriptor ha d’escriure per la veu humana, per retrobar-se amb el món”. Tant és així, que de Toro va destacar el paper de les noves tecnologies en aquest objectiu de la paraula escrita de transformar-se de nou en veu. Així, va referir-se a noves eines de difusió com youtube i de com aquest nou mitjà que és Internet està replentejant les formes de la literatura i de l’escriptor com a emisor de la seva obra: “Gràcies a les noves tecnologies, l’escriptor tindrà l’oportunitat de tornar a dir la paraula”.
Manuel Borràs, per la seva part, va presentar les col·leccions de poesia de l’editorial Pre-Textos. L’editor va destacar que el seu objectiu és mostrar el major espectre possible de la poesia que es fa al país. També va destacar que es treballa en les traduccions d’alguns autors que potser no han estat prou considerats. I sobretot va posar èmfasi en el fet de contemplar joves poetes i publicar òperes primes d’aquest gènere: “El catàleg de l’editor ha d’estar ple de nous poetes”. Així, va presentar algunes de les col·leccions de poesia de l’editorial com Ramon Gaia o La Cruz del Sur, entre d’altres.
Un dels moments que va crear més expectació de tota la jornada va ser el final, amb la lectura dels poemes. L’autor argentí Edgardo Dorby va començar la lectura, el va seguir la poeta sitgetana Vinyet Panyella, els dos amb poemes propis i la poeta Pura Salceda va ser l’encarregada de llegir els poemes de Felipe Sérvulo. Per concloure la jornada, el cantautor Raimon, omplint de públic la sala, va llegir els seus textos: “Algunes coses que he escrit i algunes coses que he cantat, dedicades a gent que estimo”. Algunes d’aquestes peces van ser: “Barcelona Febrer 1971”. “Terra Negra” (dedicat a Antoni Tàpies), “Joan Miró en el record” o “Primer de maig de 2008”.
Artícles relacionats :
Miquel de Palol presenta el seu poemari ''Alguns paisatges''
Matar el monstre
CRÓNICA SESIÓN 2 8/10/2008
El cantautor Raimon va posar el punt i final recitant textos propis
El professor i analista Ferran Sáez va parlar de les connexions de poesia i música i del terreny que comparteixen. El professor va encetar la seva ponència, precisament trobant elements d’unió entre un poeta i un músic, amb una frase de Paul Valéry d’un episodi de la vida de Bach, sobre la seva poètica: “La raó és una deesa que creiem que vigila, però que dorm en una cavitat del nostre esperit”. Així, Sáez es va referir a la noció de racionalitat i irracionalitat des dels grecs i intentava donar una explicació sobre per què els poetes volen fer música i els músics poesia. Es va preguntar les raons d’aquesta aparent contradicció, que va justificar trobant que poesia i música comparteixen un terreny que els és propi. Com a exemple, Sáez va fer referència a la seva experiència com a músic tocant la tiorba. El filòsof va trobar moltes dificultats per tocar el sol sostingut de l’onzè compàs del primer preludi en sol major de Bach. Per explicar aquesta dificultat, va determinar dues explicacions, una de més trivial i una que va més enllà, atribuint el problema com la cultura occidental havia intentat explicar la producció poètica: “Nosaltres produïm uns sentiments i fins que no prenen una forma, no són comunicables”. I afegia que “l’emisor i el receptor han de tenir ponts en comú”. Per tant, va concloure dient “que aquest territori on alguns volien fer música i altres poesia és un patrimoni genuïnament occidental”.
L’escriptor i articulista gallec, Suso de Toro, per la seva part, va começar confessant que mai havia escrit poesia (excepte en algun cas anecdòtic), que li tenia molt de respecte i que entenia la poesia com una mena d’il·luminació. La popular frase “la música amansa las fieras” va ser el punt de partida de l’escriptor per parlar de la diferència entre la paraula i la música. De Toro va parlar de la universalitat de l’estímul de la música: “La música, encara que l’executin les persones, ens arriba a tots els mamífers. A tothom ens arriba la música”, va afirmar. I en contrapartida, va parlar de l’especificitat de la paraula i de la seva acció, només reduïda a l’ésser humà: “La paraula no actua sobre un animal, la paraula és allò específicament humà, és el ganivet que ens separa del món”. I va justificar així la unió entre paraula i música, el tema central de la ponència: “La paraula és un substitut per pal·liar la nostra separació del món i necessita reintegrar-se amb la música, allò que els animals també entenen”. I va afegir que aquesta unió tendeix a buscar una essencialitat del món, tot referint-se a la noció de científics com Kepler o Newton que el món és fet de xifres: “Tot és un gran missatge de xifres, cerquem la música dels astres, la música de les esferes”. Finalment, va posar l’accent en el poder de les paraules i de com aquestes tenen un efecte directe sobre les persones i que la paraula s’escriu sempre per retrobar-se amb la veu humana, amb els sons, reviure així en l’acte de la veu humana: “L’escriptor ha d’escriure per la veu humana, per retrobar-se amb el món”. Tant és així, que de Toro va destacar el paper de les noves tecnologies en aquest objectiu de la paraula escrita de transformar-se de nou en veu. Així, va referir-se a noves eines de difusió com youtube i de com aquest nou mitjà que és Internet està replentejant les formes de la literatura i de l’escriptor com a emisor de la seva obra: “Gràcies a les noves tecnologies, l’escriptor tindrà l’oportunitat de tornar a dir la paraula”.
Manuel Borràs, per la seva part, va presentar les col·leccions de poesia de l’editorial Pre-Textos. L’editor va destacar que el seu objectiu és mostrar el major espectre possible de la poesia que es fa al país. També va destacar que es treballa en les traduccions d’alguns autors que potser no han estat prou considerats. I sobretot va posar èmfasi en el fet de contemplar joves poetes i publicar òperes primes d’aquest gènere: “El catàleg de l’editor ha d’estar ple de nous poetes”. Així, va presentar algunes de les col·leccions de poesia de l’editorial com Ramon Gaia o La Cruz del Sur, entre d’altres.
Un dels moments que va crear més expectació de tota la jornada va ser el final, amb la lectura dels poemes. L’autor argentí Edgardo Dorby va començar la lectura, el va seguir la poeta sitgetana Vinyet Panyella, els dos amb poemes propis i la poeta Pura Salceda va ser l’encarregada de llegir els poemes de Felipe Sérvulo. Per concloure la jornada, el cantautor Raimon, omplint de públic la sala, va llegir els seus textos: “Algunes coses que he escrit i algunes coses que he cantat, dedicades a gent que estimo”. Algunes d’aquestes peces van ser: “Barcelona Febrer 1971”. “Terra Negra” (dedicat a Antoni Tàpies), “Joan Miró en el record” o “Primer de maig de 2008”.
Artícles relacionats :
Noticia anterior
Noticia següent
