Català - Castellano
DARSE DE ALTA Noticia anterior
Noticia siguiente
El Gremi d’Editors demana a la nova Consellera de Cultura Sònia Hernández que no s’oblidi del Pla Nacional del Llibre i la Lectura
14/8/2024
R
eclama també un pla específic per a les llibreries i arribar al 2% cultural. El Gremi d’Editors pide que no se olvide el Pla Nacional del Llibre i la Lectura
Sònia Hernández ha començat la setmana amb un nou repte: el de posar-se al capdavant del Departament de Cultura, liderat fins ara per Natàlia Garriga. L’exconsellera va abraçar la nova, li va desitjar sort i li va insistir en la necessitat de complir amb el repte del 2% cultural. Una petició que també li arriba aquests dies des del Gremi d’Editors i que el seu president, Patrici Tixis, confia que es podrà aconseguir, ja que el nou president, el socialista Salvador Illa, també va recordar la importància d’aquest objectiu en el seu discurs oficial. Però més enllà d’aquest desafiament, repetit diverses vegades aquestes últimes hores, el gremi en proposa dos més. El primer, que el Pla Nacional del Llibre i la Lectura no caigui en l’oblit.
“Era un pla molt ambiciós en què vam participar tots –fins a 180 persones d’un centenar d’entitats–, i es van arribar a plantejar les despeses associades de cada una de les accions i a establir una calendarització. Per això, des del Gremi demanem que no quedi en l’oblit i que la consellera i el nou Govern el posin en marxa i en facin un seguiment amb rigor i professionalitat”, assenyala Tixis a La Vanguardia , alhora que recorda la importància de la coordinació entre Cultura i Educació perquè es porti a terme amb èxit. “És un tema transversal en què, segurament, el conseller de Política Lingüística també hi té alguna cosa a dir”.
El pla, que disposava de 58 milions de pressupost, es va fer públic el juliol de l’any passat i incloïa 73 mesures per dur a terme fins al 2030. Els objectius a què s’estimava arribar en aquell moment eren que un 76% de la població llegís un llibre al trimestre, que el 65% llegís una vegada per setmana i que el 40% de la població llegís en català. “S’hauria d’haver posat en marxa aquest 2024 i, fins on se sap, no s’ha iniciat aquest primer semestre. I si ho ha fet, ha estat de manera molt tímida, tot i que som conscients que hi ha hagut una campanya electoral pel mig i es van tombar els pressupostos. Però confiem que el nou Govern se’l faci seu i el dugui a terme. Al llarg d’aquest any ja hi hauria d’haver alguna cosa compromesa. És bàsic si volem millorar tots els índexs d’informes PISA i que la societat estigui preparada. Una bona comprensió lectora ens aporta a tots eines útils, tant per al present com per al futur”.
El tercer dels reptes que el Gremi considera “prioritaris” al sector és “la confecció d’un pla específic per a les llibreries. Aquests espais no són només botigues, sinó agents culturals, i com a tal haurien de tenir tractaments fiscals i ajuts perquè puguin fer la seva feina com correspon”.
Tixis posa l’exemple de França, “el model a seguir, ja que allà les llibreries tenen proteccions a escala estatal, de cada departament administratiu i, també, de cada municipi”, i confia que en aquesta nova legislatura es posin menys traves que les que han topat fins ara, atès que “es dona una circumstància que feia temps que no passava, ja que tant l’Administració catalana, com la de l’ Estat i, fins i tot, la municipal, a Barcelona, té el mateix color polític, i això hauria de facilitar les coses. Fins ara, l’excusa era que les competències eren limitades o es frenaven en un punt, però ara hauria de ser tot més fàcil”.
El Gremi assenyala que aquest és un punt “important” perquè “les llibreries són el lloc favorit dels lectors per anar a buscar llibres, al davant dels comerços electrònics. Ho vam comprovar els anys de pandèmia i també ara. Per això és tan important que protegim aquest patrimoni, que a Catalunya és especialment important. Ho devem a la societat”, conclou Tixis.
La nova consellera de Cultura, Sònia Hernández, que fins ara era directora general de Patrimoni Cultural, es compromet a aconseguir el 2% cultural el pròxim any. Així ho va assegurar ella mateixa durant la cerimònia de traspàs de cartera amb la consellera sortint, Natàlia Garriga, que li va lliurar una carpeta on s'evidenciava la importància d'assolir aquest “repte” que, considera, han deixat “molt encarrilat”. “És l'encàrrec inicial que li donem i que ella coneix molt bé perquè és una de les prioritats”, va insistir Garriga, que va valorar positivament que el nou lloc l'ocupi una persona que ja formava part del departament. “Ens ho prenem com un reconeixement a tot l'equip de Cultura”.
Hernández va reconèixer que considerava aquest nomenament “un gran honor i un gran repte” i va aprofitar la trobada per anunciar que havia rebut l'encàrrec del nou president, Salvador Illa, de “continuar les polítiques que s'han fet a Cultura durant aquests anys” i de consolidar tot el camí que s'ha fet. No només el 2% esmentat, sinó el de “l'accés a la cultura en un sentit molt ampli. Dos exemples són que culminem la llei de Drets Culturals, que està molt avançada, i també treballarem en projectes d'accés al patrimoni”.
No va oblidar esmentar el batejat per molts com el Hollywood català del Besòs o, el que és el mateix, la “prioritat de culminar i consolidar el hub audiovisual a les tres xemeneies, a Sant Adrià de Besòs i Badalona”.
Llicenciada en Història de l'Art, Hernández compta a més a més amb un postgrau en Museus i Educació i un màster en Direcció de Comunicació Empresarial i Institucional. Al llarg de la seva carrera, ha treballat com a educadora, dissenyadora i consultora en projectes educatius per a diferents empreses culturals i institucions museístiques i patrimonials. Ara, amb el suport del nou Executiu socialista, deixa la direcció de Patrimoni Cultural i pren possessió d'un departament del qual ja no dependrà la política lingüística, ja que comptarà amb conselleria pròpia, que liderarà el fins ara secretari de Política Lingüística del departament, Francesc Xavier Vila.
Lara Gómez Ruiz - La Vanguardia
Artículos relacionados :
14/8/2024
Sònia Hernández ha començat la setmana amb un nou repte: el de posar-se al capdavant del Departament de Cultura, liderat fins ara per Natàlia Garriga. L’exconsellera va abraçar la nova, li va desitjar sort i li va insistir en la necessitat de complir amb el repte del 2% cultural. Una petició que també li arriba aquests dies des del Gremi d’Editors i que el seu president, Patrici Tixis, confia que es podrà aconseguir, ja que el nou president, el socialista Salvador Illa, també va recordar la importància d’aquest objectiu en el seu discurs oficial. Però més enllà d’aquest desafiament, repetit diverses vegades aquestes últimes hores, el gremi en proposa dos més. El primer, que el Pla Nacional del Llibre i la Lectura no caigui en l’oblit.
“Era un pla molt ambiciós en què vam participar tots –fins a 180 persones d’un centenar d’entitats–, i es van arribar a plantejar les despeses associades de cada una de les accions i a establir una calendarització. Per això, des del Gremi demanem que no quedi en l’oblit i que la consellera i el nou Govern el posin en marxa i en facin un seguiment amb rigor i professionalitat”, assenyala Tixis a La Vanguardia , alhora que recorda la importància de la coordinació entre Cultura i Educació perquè es porti a terme amb èxit. “És un tema transversal en què, segurament, el conseller de Política Lingüística també hi té alguna cosa a dir”.
El pla, que disposava de 58 milions de pressupost, es va fer públic el juliol de l’any passat i incloïa 73 mesures per dur a terme fins al 2030. Els objectius a què s’estimava arribar en aquell moment eren que un 76% de la població llegís un llibre al trimestre, que el 65% llegís una vegada per setmana i que el 40% de la població llegís en català. “S’hauria d’haver posat en marxa aquest 2024 i, fins on se sap, no s’ha iniciat aquest primer semestre. I si ho ha fet, ha estat de manera molt tímida, tot i que som conscients que hi ha hagut una campanya electoral pel mig i es van tombar els pressupostos. Però confiem que el nou Govern se’l faci seu i el dugui a terme. Al llarg d’aquest any ja hi hauria d’haver alguna cosa compromesa. És bàsic si volem millorar tots els índexs d’informes PISA i que la societat estigui preparada. Una bona comprensió lectora ens aporta a tots eines útils, tant per al present com per al futur”.
El tercer dels reptes que el Gremi considera “prioritaris” al sector és “la confecció d’un pla específic per a les llibreries. Aquests espais no són només botigues, sinó agents culturals, i com a tal haurien de tenir tractaments fiscals i ajuts perquè puguin fer la seva feina com correspon”.
Tixis posa l’exemple de França, “el model a seguir, ja que allà les llibreries tenen proteccions a escala estatal, de cada departament administratiu i, també, de cada municipi”, i confia que en aquesta nova legislatura es posin menys traves que les que han topat fins ara, atès que “es dona una circumstància que feia temps que no passava, ja que tant l’Administració catalana, com la de l’ Estat i, fins i tot, la municipal, a Barcelona, té el mateix color polític, i això hauria de facilitar les coses. Fins ara, l’excusa era que les competències eren limitades o es frenaven en un punt, però ara hauria de ser tot més fàcil”.
El Gremi assenyala que aquest és un punt “important” perquè “les llibreries són el lloc favorit dels lectors per anar a buscar llibres, al davant dels comerços electrònics. Ho vam comprovar els anys de pandèmia i també ara. Per això és tan important que protegim aquest patrimoni, que a Catalunya és especialment important. Ho devem a la societat”, conclou Tixis.
La nova consellera de Cultura, Sònia Hernández, que fins ara era directora general de Patrimoni Cultural, es compromet a aconseguir el 2% cultural el pròxim any. Així ho va assegurar ella mateixa durant la cerimònia de traspàs de cartera amb la consellera sortint, Natàlia Garriga, que li va lliurar una carpeta on s'evidenciava la importància d'assolir aquest “repte” que, considera, han deixat “molt encarrilat”. “És l'encàrrec inicial que li donem i que ella coneix molt bé perquè és una de les prioritats”, va insistir Garriga, que va valorar positivament que el nou lloc l'ocupi una persona que ja formava part del departament. “Ens ho prenem com un reconeixement a tot l'equip de Cultura”.
Hernández va reconèixer que considerava aquest nomenament “un gran honor i un gran repte” i va aprofitar la trobada per anunciar que havia rebut l'encàrrec del nou president, Salvador Illa, de “continuar les polítiques que s'han fet a Cultura durant aquests anys” i de consolidar tot el camí que s'ha fet. No només el 2% esmentat, sinó el de “l'accés a la cultura en un sentit molt ampli. Dos exemples són que culminem la llei de Drets Culturals, que està molt avançada, i també treballarem en projectes d'accés al patrimoni”.
No va oblidar esmentar el batejat per molts com el Hollywood català del Besòs o, el que és el mateix, la “prioritat de culminar i consolidar el hub audiovisual a les tres xemeneies, a Sant Adrià de Besòs i Badalona”.
Llicenciada en Història de l'Art, Hernández compta a més a més amb un postgrau en Museus i Educació i un màster en Direcció de Comunicació Empresarial i Institucional. Al llarg de la seva carrera, ha treballat com a educadora, dissenyadora i consultora en projectes educatius per a diferents empreses culturals i institucions museístiques i patrimonials. Ara, amb el suport del nou Executiu socialista, deixa la direcció de Patrimoni Cultural i pren possessió d'un departament del qual ja no dependrà la política lingüística, ja que comptarà amb conselleria pròpia, que liderarà el fins ara secretari de Política Lingüística del departament, Francesc Xavier Vila.
Lara Gómez Ruiz - La Vanguardia
Artículos relacionados :
-
No hay artículos relacionados
Noticia anterior
Noticia siguiente
