|
El dret d'autor és un terme jurídic que
descriu els drets concedits als creadors per les seves obres literàries i artístiques.
És un cas particular de la propietat intel·lectual, referit a les creacions de
la ment: invencions, obres literàries i artístiques, símbols, noms, imatges,
dibuixos i models utilitzats en el comerç.
De la protecció d'aquests drets se n’encarrega l'OMPI, Organització Mundial
de la Propietat Intel·lectual (WIPO, World Intellectual Property Organization),
que té 181 estats membres actualment.
L'estat espanyol és signatari dels convenis que protegeixen la propietat intel·lectual,
particularment els drets d'autor, i té la seva pròpia legislació, conseqüent
amb la de la Unió Europea.
L'ACEC ofereix el servei d'assessoria jurídica gratuïta, a càrrec dels
lletrats Ricard Avilés i Mario Sepúlveda, per a temes professionals
relacionats amb la Llei de Propietat Intel·lectual, registres, contractes
d'edició i de traducció, cessió de drets, obres per encàrrec, etc.
Propietat intel·lectual
La propietat intel·lectual es redueix
a dues categories: la propietat industrial (que inclou invencions, patents,
marques, dibuixos i models industrials, així com indicacions geogràfiques
d'origen) i el dret d'autor (que comprèn obres literàries i artístiques, com
ara novel·les, poemes i obres de teatre, pel·lícules, obres musicals, obres
d'art, com ara dibuixos, pintures, fotografies i escultures, i dissenys
arquitectònics).
Drets connexos
Els drets relacionats (connexos) amb el
dret d'autor són els drets dels artistes intèrprets o executants sobre les
seves interpretacions o execucions, els drets dels productors de fonogrames
sobre els seus enregistraments i els drets dels organismes de radiodifusió
sobre els seus programes de ràdio i de televisió.
Què protegeix el dret
d'autor?
Obres literàries com novel·les,
poemes i obres de teatre, documents de referència, periòdics i programes
informàtics; bases de dades; pel·lícules, composicions musicals i
coreografies; obres artístiques com pintures, dibuixos, fotografies i
escultures; obres arquitectòniques; publicitat; mapes i dibuixos tècnics.
Qui protegeix el dret
d'autor?
El Conveni de Berna
per a
la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques estableix que les obres
literàries i artístiques, als països signataris, hi són protegides sense cap
formalitat específica.
Els països de la Unió Europea i molts d'altres disposen d'una oficina nacional
de dret d'autor, i
les legislacions nacionals permeten el registre d'obres, per exemple, a fi
d'identificar i distingir els títols de les obres. En alguns països, el
registre també pot servir de prova irrefutable davant un tribunal de justícia,
en el cas de controvèrsies relacionades amb el dret d'autor.
A Espanya, la Secretaria General de Propietat Intel·lectual
del Ministeri de Cultura ofereix
informació molt extensa sobre els registres i les entitats col·lectives de
gestió del dret d'autor. Aquestes notes s'han fet a partir d’aquesta
informació.
El símbol ©
El símbol del copyright, el pot posar l'autor a la seva obra (pel simple fet de
ser-ne l'autor) des del moment que l'ha creada, o bé el titular dels drets
d'explotació des del moment que els ha adquirits.
Entitats de gestió de
drets
Les entitats gestionen drets d'explotació o d'altres de caire patrimonial. Són
independents i diferents del Registre.
Formats digitals
Hi regeixen les mateixes lleis de propietat intel·lectual i dret d'autor que
per a la resta de creacions originals.
Els anomenats «Tractats d'Internet» –és a dir, el Tractat de Dret d'Autor
(WCT) i el Tractat sobre Interpretació o Execució i Fonogrames (WPPT)–
complementen i actualitzen el Conveni de Berna. Van ser desenvolupats l'any 1966
per l'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (WIPO)
i ratificats el 2002 per una quantitat de països suficient perquè entressin en
vigor.
El Registre de la
Propietat Intel·lectual
El Registre és un procediment administratiu per a la protecció dels drets de
propietat intel·lectual dels autors i altres titulars sobre les creacions de
caràcter literari, científic o artístic.
El Registre és voluntari, merament declaratiu i no constitutiu de drets. Per
tant, no és obligatòria la inscripció en el Registre per a adquirir els drets
de propietat intel·lectual, ja que els té l'autor pel simple fet de la creació
de la seva obra.
A Espanya, el Registre General de la Propietat Intel·lectual està format pel
Registre Central, els Registres Territorials i la Comissió de Coordinació.
Què inscriure en el
Registre?
Tota creació literària, artística o científica, expressada per qualsevol
mitjà o suport (Article 10 TRLPI). Obres en qualsevol idioma, obres compostes,
derivades, col·lectives i en col·laboració. Música, enregistraments
audiovisuals, dibuixos, fotografies, determinades produccions editorials, etc.
Els títols de les obres, quan són originals, queden protegits com a part de
l'obra.
Què no s'hi pot
inscriure?
En principi, les meres idees, els projectes (excepte d'obres d'arquitectura i
d'enginyeria), els sistemes, procediments i mètodes per a fer, realitzar o
construir coses, els invents, els logotips, els noms comercials, artístics o de
marques o productes, els algorismes o els conceptes matemàtics en si, o les
idees o projectes per a programes televisius.
Quin àmbit territorial
comprèn la inscripció en el Registre?
En principi, solament el de tot el territori espanyol, independentment que
altres països signataris del Conveni de Berna vulguin acceptar voluntàriament
la validesa.
Qui pot sol·licitar-hi
la inscripció?
El mateix autor, així com els titulars d'altres drets (connexos o afins), per
ells mateixos o per mitjà d'un representant. Les comunicacions que adreci el
Registre seran sempre a la persona que hi hagi presentat la sol·licitud.
Els titulars dels drets d'explotació que constin com a tals, tant a efectes de
primera inscripció com de les transmissions successives.
Com fer-hi la inscripció
La sol·licitud s'ha de complimentar emplenant: a) l'imprès oficial de sol·licitud
d'inscripció, b) l'imprès oficial corresponent a l'objecte de propietat intel·lectual
que es vol protegir. A més, cal aportar: c) un exemplar de l'obra, actuació o
producció, d) la documentació complementària, segons els casos, requerida en
virtut de la legislació sobre propietat intel·lectual i e) el justificant de
pagament de la taxa corresponent. Per a més detalls, consulteu: Ministeri
de Educació i Cultura
On presentar la sol·licitud?
A Barcelona, al Carrer Muntaner, 221. Tetl. 93 363 38 75 (Podeu consultar el web de la Generalitat de
Catalunya)
A Espanya, en
qualsevol dels 10 Registres Territorials (o a les seves Oficines Delegades) i en
qualsevol de les Oficines Provincials de les Comunitats sense Registre
Territorial.
Fora d'Espanya, a les representacions diplomàtiques o oficines consulars
d'Espanya a l'estranger.
Confidencialitat
Solament pot veure el contingut de la seva obra l'autor o el titular de drets
que figurin com a tals en la matriu d'inscripció del registre, garantint així
la confidencialitat.
Consultes
La consulta del contingut de les dades que figuren en els assentaments al
Registre pot ser feta per qualsevol persona.
Dipòsit legal
El dipòsit legal té la funció de recollir la producció bibliogràfica
nacional, donant un número a cada edició d'una publicació.
Obliga els impressors, els editors i els productors a lliurar un nombre
determinat d'exemplars de tota mena d'impresos i materials audiovisuals reproduïts
en forma múltiple i destinats a la difusió, sigui gratuïta o no.
Cada edició d'una obra duu el seu propi número de dipòsit legal. Les
publicacions seriades duen el mateix número, però cal lliurar-ne exemplars
igualment.
Qui sol·licita el dipòsit
legal?
L'impressor quan es tracta d'impresos, el productor per a les obres audiovisuals
i l'editor si en la realització de l'obra intervenen diversos impressors; en
les obres publicades en fascicles i en aquelles que contenen diversos suports
d'informació.
Quines publicacions duen
dipòsit legal?
Les publicacions en suport de paper, com ara llibres i fullets, fulls solts,
etc. Partitures musicals. Gravats, làmines, estampes, nadales, anuncis artístics,
carpetes de làmines, postals il·lustrades, etc. Mapes i plànols. Cartells
anunciadors d'espectacles, festes i altres actes públics, bans i edictes.
Publicacions seriades (revistes, diaris, butlletins oficials, etc.).
Les publicacions en uns altres formats, com diapositives, microformes, cassets,
discos compactes, videogravacions, films cinematogràfics, disquets d'ordinador,
cd-roms o dvd-roms.
Si una mateixa obra és reproduïda en diversos suports, cadascun dels suports
es considera una edició diferent i ha de dur el seu número diferent de dipòsit
legal.
ISBN
És un codi concedit per l'oficina de l'ISBN (International Standard Book
Number) a les publicacions. Aquest codi numèric internacional serveix per a
simplificar les operacions estadístiques i comercials amb llibres.
El Ministeri d'Educació i Cultura ofereix molta informació sobre l'ISBN.
A través del web del Ministeri d'Educació i Cultura està disponible la Base
de datos de libros publicados en España, on es pot trobar la referència de
qualsevol llibre amb ISBN publicat a Espanya (la recerca es fa per paraules clau
de l'autor, el tema, etc.).
Qui ha de demanar
l'ISBN?
L'ISBN pot ser sol·licitat per editors, empreses, associacions, institucions
educatives, fundacions, organismes administratius, etc., per a cadascuna de les
seves publicacions, o bé pels autors responsables de l'edició de les seves pròpies
obres. L'assignació és gratuïta. Un nou editor s'ha de donar d'alta com a
editor abans de demanar cap ISBN.
Publicacions que han de
dur ISBN
Llibres i fullets impresos (no publicitaris ni temporals); llibres en cassets;
mapes; materials no llibrers amb text, gràfics estadístics, imatges mòbils,
obres de referència, etc., el contingut dels quals sigui informació semblant a
la dels llibres i/o textos educatius; publicacions en material electrònic, com
són ara cintes, cd-roms, obres monogràfiques publicades a Internet, etc., i
les publicacions en multimèdia de venda a llibreries o grans magatzems, com ara
pel·lícules i vídeos educatius, diapositives escolars, polítiques, teatrals,
etc.
Publicacions exemptes
d'ISBN
Agendes, calendaris i almanacs. Àlbums de cromos, fotos, segells, etc. (sense
text). Anuaris telefònics. Catàlegs de llibreries i editorials. Catàlegs
comercials i publicitaris. Estatuts de societats. Prospectes turístics.
Prospectes publicitaris i de caràcter temporal: cançoners, cinematogràfics,
esportius, escolars, polítics, teatrals, propagandístics, etc. Guions de
cinema, ràdio i televisió. Llibres d'acolorir i d'adhesius. Llibres i
prospectes impresos amb motius publicitaris i/o temporals (edicions especials
per a col·lectius determinats, de regal, etc.). Llistes de preu. Material
adjunt (manuals d'usuari de materials no llibrers) i publicacions que acompanyen
diaris i revistes. Materials docents d'ús intern en centres d'ensenyament. Memòries
i materials de règim intern d'institucions o associacions. Música impresa
(partitures). Obres impreses en multicopistes. Passatemps (encreuats, sopes de
lletres, etc.). Programes d'estudis. Programes d'actes culturals, de festes,
commemoratius, cinematogràfics, esportius, de concerts, teatrals, etc.,
programes informàtics. Publicacions periòdiques (no anuaris) o seriades.
Publicacions gratuïtes. Retallables. Còmics i historietes (quan no són monogràfics).
Targetes postals, làmines, cartells.
On i com sol·licitar
l'ISBN?
Els impresos de sol·licitud de l'ISBN per a una obra es poden obtenir a la seu
de les Oficines de dipòsit legal de cada província. Si bé la gestió no es
pot fer via Internet o correu electrònic per problemes d'identificació del sol·licitant,
els documents es poden descarregar.
Agencia Española ISBN. Telf.:91 536 88 88 / 91 536 88 54 / 91 536 88 60.
Fax: 91 553 99 90. Correu electrònic: agencia.isbn@cll.mcu.es
ISNN
Idèntic a l'ISBN, però per a publicacions seriades.
ISMN
Atorgat per l'Oficina de l'ISMN (International Standard Music Number), és idèntic
a l'anterior, però referit a partitures musicals.
|
