Jordi Llavina, escriptor, crític literari i professional de la comunicació. Féu estudis de filologia catalana i ha treballat en el món editorial. Inicià la seva trajectòria narrativa amb la novel.la La matèria del temps (1994), a la qual han seguit La mà tallada (1999), Nitrato de Chile (2001; premi Josep Pla) i El llaütista i la captaire (2013).

Ha publicat també els reculls de narracions Dies de Galícia (2001), Ningú ha escombrat les fulles (2008) i Londres nevat (2009). Per als infants és autor dels contes de La capa d’ozó (1999) i L’arqueta dels rellotges (2012). Fou creador del programa ''Fum d’estampa'' de Catalunya Cultura, guardonat amb el premi Atlàntida, dins la Nit de l’Edició de l’any 2001.

Com a crític literari és autor de l’estudi i l’antologia Les veus de l’experiència. Antologia de la poesia catalana actual (1992). El 2012 guanyà el premi Recull-Rafael Cornellà de retrat literari amb L'home que encara fa servir barret, sobre l’escriptor Joan Rendé i Masdéu.

El 2006 publicà el seu primer recull de poemes, La corda del gronxador (premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia), al qual seguí Diari d’un setembrista (2007, premis Alfons el Magnànim i Crítica Serra d’Or 2008) i País de Vent (2011, premi Vila de Martorell). L’any 2011 guanyà el Premi Vicent Andrés Estellés amb el recull Entrada de fosc (publicat l’any següent amb el títol Vetlla),que el 2013 fou guardonat amb el premi de la crítica de poesia catalana.