Jueves, 21 de noviembre de  2024



Català  


Forum Edita Barcelona. Markus Dohle, CEO de Penguin Random House, ''Si et converteixes en lector, sempre ho seràs”. Que la literatura està subjecta al mercat econòmic no se li escapa a ningú, perquè la majoria de coses del món, si no totes, ho estan.
acec7/7/2018



(Foto:)
 

Que la literatura està subjecta al mercat econòmic no se li escapa a ningú, perquè la majoria de coses del món, si no totes, ho estan. Ara bé, com resultarà evident, no és parangonable a aquesta vaporosa intuïció el fet d’entrar al discurs d’un dels majors grups editorials del planeta de la mà del seu CEO. Escoltar les seves conviccions i previsions, les precises anàlisis dels fenòmens tecnològics de més repercussió pel món llibresc, i sempre des del sentit estrictament empresarial que regeix la seva professió, tot aportant-nos una visió de la literatura sens dubte rellevant per entendre-la com a producte cultural. Això és, precisament, el que ahir va ocórrer al Saló de les Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona, espai escollit per dur a terme la sessió inaugural de la tercera edició del Forum Edita, que va protagonitzar Markus Dohle (CEO de Penguin Random House) en conversa amb l’escriptor i periodista Sergio Vila-Sanjuán, que codirigeix el fòrum juntament amb Javier Aparicio (Màster en Edició de la UPF i la Barcelona School of Management) i Patrici Tixis (Gremi d’Editors de Catalunya).


La  professió de Dohle, o més ben dit, la magnitud de l’empresa que dirigeix, va ser exposada per Vila-Sanjuán en un desplegament de xifres imponents. Penguin Random House, fruit de la unificació de Penguin (Pearson) i Random House (Bertelsmann) l’any 2013, comprèn 250 segells –39 en castellà i 1 en català– i publica 15.000 títols a l’any. Això equival a parlar de la publicació diària de 41 títols. Pel que fa a la seu de la divisió en llengua espanyola de l’editorial, aquesta es troba a Barcelona, capital internacional de l’edició en castellà i català, ciutat que Dohle va elogiar per la seva “riquesa en termes d’herència cultural i tradició editorial”, com també, en altres paraules, havia fet a la presentació de l’acte el comissionat de cultura de l’Ajuntament, Joan Subirats.


Una intervenció que permet entrar amb encert en les paraules de Dohle, motivades per les preguntes de Vila-Sanjuán, va ser la de Jaume Casals, rector de la UPF. Particularment, un precís però prudent diagnòstic: en certa manera, pel que fa a la voluntat de mantenir la relació tradicional que les persones estableixen amb els llibres (en sentit ampli), no és veritat que essent aquesta voluntat aparentment conservadora, avui dia adopta, més aviat, una forma progressista? En una tensió similar va moure’s el director de Penguin Random House. És la tensió pròpia d’un món que canvia, i tot i que Dohle sempre s’ha mostrat molt resolutiu en aquest sentit i afirmava ahir mateix que no li preocupa algun dels temes que han fet saltar més alarmes, és aquesta mateixa tensió la que origina un debat on la seva veu compta. És també, aleshores, el perquè de la seva assistència en l’acte inaugural d’un fòrum dedicat al món del llibre i l’edició, particularment, aquesta vegada, a l’energia de la innovació.


El que es buscava en Dohle (i el que va donar) era una mirada lúcida sobre el present i l’avenir de la literatura, determinats ambdós per la proliferació dels dispositius electrònics, els e-books i els audiollibres (l’èxit dels quals l’editor pronostica que superarà notablement al dels llibres digitals), i d’altres circumstàncies que deixen la forma tradicional d’entendre la literatura sota el signe de l’interrogant. No se’n sap la data de caducitat. Més precisament, no se sap si en té. Per això, Vila-Sanjuán recuperava la ponència que l’editor va pronunciar a l’última fira de Frankfurt, fa aproximadament nou mesos, on amb un sorprenent optimisme i un reconegut afany de provocació afirmava que la indústria del llibre passa pel millor moment dels últims 50 anys, o potser de tota la seva història. Contra els apocalíptics proclamadors de la mort del llibre, Dohle justificava el seu parer a través de cinc raons:


(1) El mercat global del llibre creix amb continuïtat des de fa quinze anys.

(2) Els models de negoci d’e-books i audiollibres ja són estables (Kindle ja té onze anys).

(3) La coexistència entre llibres impresos i llibres digitals és “saludable”. L’equilibri actualment està en una proporció de 80 i 20, respectivament.

(4) L’amplitud del mercat (el nombre de lectors) creix. El negoci editorial té a favor seu el canvi demogràfic, en la mesura que la població mundial augmenta i l’analfabetisme disminueix.

(5) Els llibres infantils i juvenils constitueixen la categoria de major creixement. Això assegura la pervivència del futur mercat; és el desenvolupament de la propera generació de lectors. Dohle afirmava ahir que “si et converteixes en lector, sempre ho seràs”. Si és una idea massa optimista, tant se val. La rendibilitat comercial d’aquest tipus de llibres, més enllà que garanteixin una continuïtat o un increment, és un fet.


Quan més amunt ens hem referit a la despreocupació de l’editor alemany respecte a un dels fenòmens més alarmants, parlàvem del pertinent a la tercera raó: la discussió relativa a la divisió de llibres físics i digitals, que segons Dohle no arriba a l’essència de la qüestió dels e-books. L’existència de l’e-book, deia, és plenament positiva, ja que suposa una ampliació del públic lector; arribar al màxim possible de lectors, precisament, és el màxim objectiu que Penguin Random House s’imposa. Més enllà de la superioritat quantitativa del llibre físic, que encara es manté notablement per sobre del digital, el quid de la qüestió és que “el format no és important”, i que l’element veritablement decisiu és l’estabilitat de l’ecosistema del “book selling”.


Abans de tornar a l’invent de Gutenberg, respecte al futur del qual Dohle està plenament convençut, va defensar el valor particular de la literatura. Recolzant-se en la neurociència, al·legava que el contacte amb personatges literaris complexos, per exemple, desenvolupava la sinapsi. Passant a l’ètica, defensava que la literatura fa empàtic i intel·ligent al lector; enaltia la importància dels valors en els “temps bojos” que corren.


Publicar llibres té alguna cosa a veure amb això. L’edició, deia Dohle, té dos fonaments que mai canviaran: donar suport a la creativitat dels escriptors i maximitzar l’abast d’aquesta creativitat i la seva formalització, fer-la arribar als lectors (editio, -onis, significa ‘donar a llum’). Des de Penguin Random House, l’editor advoca per un conglomerat de petites editorials, per un comandament descentralitzat. Perquè, de fet, l’edició no té una naturalesa global; Dohle argumentava que es tracta d’un negoci substancialment local, atès que és un negoci lingüístic. Així doncs, aposta per participar en els discursos locals, com una forma d’incentivar les particularitats dels llocs on treballa i el seu foment en el mateix context que les emmarca.


Poc abans d’acabar la conversa, Vila-Sanjuán va preguntar-li a l’editor quina relació mantenia Penguin Random House amb Amazon. Dohle va definir la plataforma com una experiència de consum que amplia –com els mateixos Kindles que van crear fa ja onze anys– l’abast de lectors, però focalitzant, llavors, en el significat comercial del consum. No parlava de lectura, sinó de compra. Compra del que es llegirà (o no). Abans d’elogiar la rapidesa amb què distribueix la seva editorial, permetent així disminuir la taxa de retorn de les llibreries desembocant tot plegat en un clar win-win, i d’aclarir que Amazon no és competència, ja que Penguin Random House n’és proveïdora, va dubtar ben poc a l’hora d’emprar una adversativa: “però necessitem llibreries”. I llibreters, per suposat. Són, va dir, la forma més important amb què els lectors poden descobrir nous llibres.


Sergio Vila-Sanjuán, ja per concloure, va demanar-li a Markus Dohle que recomanés tres llibres publicats per la seva editorial. Llibres per llegir aquest estiu. Deixant de banda els tres títols que va acabar escollint, la imatge més interessant de la cloenda va ser la del CEO d’una de les més importants editorials del món dubtant a l’hora de triar una de les 15.000 “veus” que publica anualment, no volent ser tan “selectiu” amb els seus autors.

 

Lucas Capellas

Núvol



 



   
Vídeo destacado

 
Presentación del libro 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Quieres recibir el boletín electrónico de la ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA POR

Pagina nueva 2