Aula Maria Mercè Marçal - 5a. Planta de l'Ateneu Barcelonès
c/. Canuda, 6 de Barcelona
UN KAVAFIS SENSE ALTIVESA NI AMARGUESA
El Servià poeta ve, d’una banda, de la poesia popular i, per tant, de la línia que ens du de Verdaguer a Carner, a bona part de Foix i al text sotsjacent de Brossa, i, d’altra banda, de Brossa mateix, recull certa concisió epigramàtica, d’enginy lacònic i aparentment prosístic. La imatge dominant en Servià és l’estilització de l’experiència d’un poeta bàsicament urbà, de rerefons clarament mediterrani. El mateix es pot dir de Kavafis. Tanmateix, en els poemes de Servià, no hi trobem res de l’altivesa ni l’amarguesa kavafianes. La immediata capacitat comunicativa de Servià, garanteix un assentiment també immediat a cada un dels seus poemes, que són commovedors perquè són verídics, i verídics perquè són commovedors.