La creació poètica és una realitat literària però el seu abast és, evidentment, major. En moltes ocasions és pròxima a la vivència mística, entesa aquesta última com una experiència interior de l'invisible, que no s'identifica amb un model filosòfic ni religiós. La poesia d’Arola participa de la poesia mística.

Per contextualitzar el poemari “Els ocells no tenen por a volar” dins la història de la mística, proposem la participació de catedràtica Victoria Cirlot, acadèmica especialitzada en el tema.

També es convidarà a dos representant de pràctiques espirituals en les quals la poesia forma part de seu  esdevenir. És el cas de Halil Barcelas, autor del pròleg del llibre d’Arola, doctor en filologia i estudiós del sufisme, i Pere Taiho Secorum, llicenciat en història i periodisme, i mestre zen.

Així mateix, comptarem amb dos actors per recitar una selecció de poemes, Quim Lecina i Berta Cabré i la projecció de les imatges que apareixen en la publicació del poemari i que són del llibre d’alquímia de 1550, Rosarium Philosophorum. 

Victoria Cirlot.  Estudiosa de la cultura i literatura medieval, filòloga, traductora i editora. És catedràtica de filologia romànica a la facultat d'humanitats i directora de l'Institut Universitari de Cultura de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. S'ha dedicat a l'estudi de l'Edat Mitjana: cultura cavalleresca i mística. És coordinadora del Grup d'Investigació de la Bibliotheca Mystica et Philosophica Alois M. Haas.

Halil Bárcena.  Prologuista del llibre de R. Arola, Els ocells no tenen por a volar.  Islamòleg, especialista en sufisme. Doctor en filologia àrab per la Universitat de Barcelona, amb una tesi sobre el simbolisme musical en el sufisme de Mawlânâ Rûmî. Fundador i director de l’Institut d'Estudis Sufís de Barcelona, des de 1998. 

Pere Taho Secorum. Mestre zen. És llicenciat en Història i en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i treballa de periodista, El 2010 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cultura en la categoria d’audiovisual pel programa televisiu, Thalassa.  És el responsable del Centre Zen de Barcelona. Membre fundador del dojo de Barcelona va començar la seva pràctica el 1979 al conèixer l’ensenyança del Mestre Deshimaru . 

En el títol d’aquest poemari, ‘Els ocells no tenen por de volar’, hi apareix un subjecte amb un complement obvi, ja que volar és l’acte propi dels ocells. De la mateixa manera, a l’ésser humà li són propis el pensament, la paraula i l’obra, encara que, malauradament, l’home del tercer mil·lenni sembla que tingui por d’aprofundir en qualsevol dels tres nivells esmentats. Tampoc no gosa vincular-los entre si, ja que el fil que lligaria el pensament, la paraula i l’obra seria l’esperit, i actualment fa una mena de basarda pronunciar aquest mot. Els equívocs, les coaccions, la ignorància i l’abús han convertit la vida de l’esperit en un territori ignot, quasi prohibit. Aleshores l’ésser humà tem el que li és propi, com si una àguila, una oreneta o un pardal tinguessin por de volar.

L’esperit viatja des del món de les idees fins a la realitat material i d’aquesta realitat retorna a les idees. Un poemari és molt sovint la descripció d’aquest viatge, o, si més no, és un obrir els ulls a unes realitats espirituals que hivernen en nosaltres i que no ens haurien d’espantar. Aquestes realitats són les pròpies de la nostra naturalesa, de la mateixa manera que els ocells no tenen por de volar perquè el vol és el fet propi de la seva.