Dissabte, 18 de maig a les 21,00 hores
Homenatge a Víctor Colomer i Nadal (Corbins, 1896-Mèxic DF, 1960)
A càrrec de Ferran Aisa i Pàmpols (historiador, poeta i periodista)
Sala Coliseum de Corbins - Plaça Coliseu s/n
Segriá- Lleida
Víctor Colomer i Nadal (Corbins, Segrià, 1896 – Mèxic, 1960) polític socialista català. Estudià magisteri a Lleida i el 1920 s'adherí a la CNT i fou col·laborador del setmanari Lucha social, dirigit per Joaquim Maurín. Juntament amb aquest s'apropà al comunisme, i fou un dels fundadors de la Federació Comunista Catalanobalear (FCCB), integrada en el Partido Comunista de España (PCE), i col·laborador de La Antorcha d'ençà del 1926. Allunyat de la FCCB i del PCE, el 1928 s'integrà en el Partit Comunista Català (PCC) de Jordi Arquer i Saltor, i dins aquesta formació participà en la fundació del Bloc Obrer i Camperol (BOC).
Dins el BOC s'especialitzà en la qüestió agrària, i fou professor de l'Escola Marxista. El 1933 esdevingué president de l'Ateneu Enciclopèdic Popular. Fou el representant del BOC en el Comitè Revolucionari Militar en els fets del sis d'octubre del 1934. L'abril del 1935 defensà l'apropament del BOC al PSOE com a pas en la unificació del socialisme peninsular, de manera que quan el setembre del 1935, el BOC fundava, juntament amb l'Esquerra Comunista d'Andreu Nin, el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), s'integrà en la Federació Catalana del PSOE. Aquesta confluí amb les forces socialistes no adherides al POUM en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
Durant la guerra civil espanyola fou conseller-regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. El gener del 1937 figurà entre els contraris a la col·lectivització de la terra i topà amb Palmiro Togliatti, qui l'acusà de trotskista. El gener de 1939 va ser, com alcalde en funcions, l'últim alcalde de la República a Barcelona durant els últims dos dies abans de l'entrada de les forces franquistes a la ciutat. Després de la derrota republicana en la guerra civil, passà a França. El març del 1939 fou expulsat del PSUC després d'haver demanat un debat teòric i polític. Exiliat a Mèxic, no es va estar de denunciar la rigidesa del PSUC, i el març del 1941 participà en la fundació del Moviment Social d'Emancipació Catalana (MSEC), que el juliol del 1942 esdevingué el Partit Socialista Català (PSC). El 1958 fou un dels fundadors, a Mèxic, del Moviment Socialista de Catalunya (MSC).
Ferran Aisa i Pàmpols (Barcelona, 1948) ha estat comissari i documentalista d'exposicions, redactor i col·laborador de diversos diaris i revistes, professor d'Història de l'ACCAT i guionista de documentals. És premi Ciutat de Barcelona d'Història pel llibre Una història de Barcelona. Ateneu Enciclopèdic Popular (1902-1999). És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen Camins utòpics. Barcelona 1868-1888 (coescrit amb Mei M. Vidal); La cultura anarquista a Catalunya; Contrarevolució. Els Fets de Maig de 1937; Mestres, renovació i avantguarda a Catalunya; ECN 1 Radio CNT-FAI Barcelona. La voz de la Revolución; Les avantguardes. Surrealisme i revolució; República, guerra i revolució. L'Ajuntament de Barcelona (1931-1939); CNT, la força obrera de Catalunya (1910-1939); Barcelona balla. Dels salons aristocràtics a les sales de concert; Montjuïc, la muntanya popular de Barcelona i Viaje por la España franquista (1969-1970). Amb Mei M. Vidal, també ha coescrit El Raval. Un espai al marge i Joan Salvat-Papasseit 1894-1924. Entre els seus reculls de poemes hi ha els següents: Rambla del Raval, Terra de pas, Balada dels temps difícils, Sense bandera i El Raval de Barcelona.