Papasseit inèdit. Els investigadors Ferran Aisa i Mei Vidal recuperen a ‘L’incendiari de mots’ (Lo Diable Gros) cartes inèdites, articles i poemes esparsos de Joan Salvat-Papasseit. Hi ha cartes a Torres-García, Joan Alavedra, Crexells, Sagarra i Josep Maria López-Picó.
La seva vida va estar marcada per la misèria i la malaltia, però ha passat a la història de la literatura com un vitalista. Nascut al carrer d’Urgell de Barcelona el 1894 i mort trenta anys després, Joan Salvat-Papasseit ha estat un mite, no només pels seus versos experimentals i els articles ingenus i punyents, sinó perquè ha marcat el camí de diferents generacions que no han vist la literatura com una carrera elitista. Les edicions de Joaquim Molas dels anys setanta, i també els discos de la Nova Cançó, especialment Res no és mesquí, de Joan Manuel Serrat, el van convertir en un dels escriptors més llegits i estimats dels anys de la Transició. Ara, i després d’anys i altres treballs, Ferran Aisa i Mei Vidal recuperen a L’incendiari de mots (Lo Diable Gros) cartes inèdites, articles i poemes esparsos del poeta de la Barceloneta.
De fet, Aisa i Vidal van iniciar la publicació de la seva recerca sobre Salvat-Papasseit a començament de segle. Tal com expliquen a la introducció del volum, es va materialitzar en el llibre Joan Salvat-Papasseit, l’home entusiasta, primer, i després en Joan Salvat-Papasseit, 1894-1924. D’altra banda, la informació sobre Salvat-Papasseit es va anar ampliant amb noves recerques i, sobretot, en encarregar-se Ferran Aisa de la documentació de l’exposició Salvat-Papasseit, poetavantguardista, organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes a l’Arts Santa Mònica l’any 2010: “Tot plegat va significar el recull d’una gran quantitat de documentació sobre el poeta barceloní, material inèdit que no s’havia publicat mai. Documentació fruit d’anys de recerca en arxius com la Biblioteca Nacional de España, la Residencia de Estudiantes de Madrid, la Biblioteca Centro Nacional Reina Sofía, l’IVAM de València, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona o la Biblioteca de Catalunya.”
Aisa, però, duia una llarga experiència al darrere en l’exploració del poeta de la Barceloneta perquè pràcticament des de començament dels vuitanta publicava, amb el seu germà Manel, la revista El vaixell blanc a la seu de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Curiosament, Salvat havia format part d’aquest ateneu d’inspiració llibertària, on ensenyaven a llegir i escriure joves i gent necessitada.
L’Ateneu va ser devastat, cremat i robat pels feixistes els primers dies de la seva entrada a Barcelona, i reconstruït als anys setanta per destacats intel·lectuals de l’àmbit republicà, anarquista i lliurepensador del país, entre ells Heribert Barrera, Josep Benet i Ainaud de Lasarte. Tal com sintetitzen Aisa i Vidal, el volum recull “tot allò nou que no s’havia publicat en els llibres de correspondència, articles o a l’Obra completa de Salvat-Papasseit. Aquesta és la seva originalitat i la nostra aportació a l’obra dispersa del poeta barceloní. En aquest treball recollim la correspondència que va mantenir amb Joan Puig Pujol, director del periòdic Sabadell Federal, i amb Guillermo de Torre, crític literari madrileny i membre del moviment ultraista, així com altres cartes dirigides al pintor Torres-García, al seu amic Joan Alavedra i als escriptors i poetes Joan Crexells, Josep Maria de Sagarra i Josep Maria López-Picó.
Hem recollit també articles i poemes publicats a diverses revistes i els que va publicar sense signar a L’Estat Català. A més de l’obra esparsa de Salvat-Papasseit, hem inclòs en aquest volum alguns articles publicats en revistes literàries que parlaven dels seus llibres i l’entrevista que li van fer els alumnes de l’Escola Domènech de Barcelona”, l’única que es coneix del poeta, que s’expressava de manera directa i senzilla als nens que li feien preguntes. Tenir tots aquests documents complementa la lectura de la seva obra.
David Castillo
Punt/Avui
