El Llibreter va recordar una frase de Màrius Serra: “Sempre m’he pres la vida amb filologia”
Al vestíbul del Teatre Nacional de Catalunya es va celebrar ahir la roda de premsa de la vintena edició del premi Llibreter, un guardó, organitzat pel Gremi de Llibreters de Catalunya, que atorguen les llibreries de Catalunya. Té per objectiu destacar i reconèixer la qualitat i la significació de determinats títols per afavorir-ne la difusió mitjançant la seva promoció a les llibreries.
El premi ha estat important perquè ha dinamitzat títols que els venedors han recomanat més enllà dels premis convencionals, que viuen una saturació que ha alterat aquest mercat. El Gremi de Llibreters de Catalunya convoca totes les llibreries agremiades perquè proposin obres que, segons el seu criteri, destaquin per la seva temàtica, pel tractament literari i per la qualitat. Uns llibres que, enmig de la gran oferta disponible, no havien rebut l’atenció que mereixen i que, gràcies a la tasca de prescripció de les llibreries, podran arribar a nous lectors. Convocat en diferents categories, aquest any el principal guardó ha estat per al llibre Novel·la, del jove narrador Pol Beckmann, publicat per Quaderns Crema. El jurat ho argumenta així: “Per la seva qualitat i atreviment literari. Pel domini del llenguatge i la capacitat de síntesi argumental. Per la seva originalitat en el plantejament dels límits entre la ficció i la realitat, jugant amb el lector i sorprenent-lo fins al final.” També ha tingut una menció especial Fugir era el més bell que teníem, de Marta Marín-Dòmine, editat per Club Editor, “per la gran qualitat literària i elegància amb què tracta el tema de l’exili, imposat o desitjat”. Dues de les editorials de fons de la literatura catalana se sumen al Llibreter.
Un altre dels guardons del Llibreter, el dedicat a Altres Literatures, va anar a parar a Jenny Erpenbeck, amb Les formes del verb anar, publicat per Angle i Anagrama. Els jurats consideren que el llibre “ha creat una història sobre la qual aparentment es podria pensar que es tracta d’un relat més sobre els migrants, però, com passa amb els bons llibres, atrapa el lector a mesura que se’n desenvolupa l’acció”. El jurat considera que la sensibilitat “social” que volgudament provoca un tema tan punyent com el dels refugiats a Europa, l’autora no l’hauria pogut aconseguir sense la seva prosa àgil, directa i mancada d’excés de dramatisme. “El personatge principal creix a cada pàgina i la descripció de les persones migrades s’ha elaborat amb una distància prou intel·ligent per no caure en tòpics, motiu pel qual, en acabar el llibre, ens els hem fet nostres.” El finalista amb menció ha estat per a Les nostres riqueses, de Kaouther Adimi, ambientada a l’Algèria francesa de la postguerra mundial.
En la modalitat Literatura Infantil i Juvenil de Literatura Catalana, el Llibreter ha estat per a Camins d’aigua, de Raimon Portell, editat per Barcanova. L’Infantil i Juvenil d’Altres Literatures ha estat concedit a La cançó del cucut, de Frances Hardinge, editat per Bambú. I en un tercer bloc, dedicat a Àlbum Il·lustrat, Sirenes, de Jessica Love (Kókinos), ha estat premiat perquè “és una història dolçament construïda partint de l’afecte, les mirades, els gestos i els somnis, amb una il·lustració superba que, en la seva senzillesa aparent, inclou molts nivells de lectura”. “És el primer àlbum de Jessica Love, però sembla que n’hagi fet tota la vida. És una meravella!”, subratllaven.
Al costat dels Llibreter, es concedeix el Memorial Pere Rodeja, en homenatge al llibreter gironí Pere Rodeja (1931-2009), considerat exemple i mestre en l’ofici de la llibreria. Aquest any ha estat per al narrador i enigmista Màrius Serra i per al llibreter Sergio Bassa, d’una petita llibreria de Móra d’Ebre, que el llibreter va dir que servia perquè la seva comarca no només sigui recordada com un gran abocador de residus industrials.
Màrius Serra, que va ser definit com l’home que sempre accepta les peticions de les llibreries, va ser presentat amb una de les seves divertides sentències: “Sempre m’he pres la vida amb filologia.” En el moment de recollir el Rodeja, i després de dedicar-lo a Tísner, va dir: “Reivindico el paper dels lectors, tots hi som i tots hi podem ser.”
David Castillo
Punt-Avui